Discurs del President amb motiu de la Diada

Benvinguts a aquest acte institucional amb motiu de la celebració de la Diada del Poble de Menorca.

Benvinguts a aquesta sessió plenària, reunida, de forma extraordinària, per reafirmar el sentiment que com a poble expressam davant el fet històric que va significar l'entrada de Menorca al món occidental: la conquesta de l'illa per part de les tropes d'Alfons III;
L'entrada a una nova realitat social i cultural que marcava l'inici d'un nou recorregut. Aquest, com tants d'altres que configuren la nostra història passada i recent, el van emprendre, junts, aquells que ens han precedit.

Però començar també vol dir deixar enrere. La nostra història, com la de tants indrets, està escrita amb victòries i derrotes, està plena de vencedors i vençuts, i tots, en major o menor mesura, han forjat la identitat del nostre poble: la menorquinitat.
E

ls seus esforços, les seves il·lusions, les seves conviccions han configurat, amb el pas del temps, el sentiment de pertinença i de col·lectivitat que avui, amb la Diada del Poble de Menorca, reivindicam amb profund orgull.

I en som conscients: l'alegria, la il·lusió, l'esperança, però també l'adversitat i el dolor formen part del nostre passat; a l'igual que la capacitat de superació que ha caracteritzat cadascuna de les generacions de menorquines i menorquins fins a dia d'avui.
Avui ens toca a nosaltres; el present ens pertany i a ell ens hi hem de dedicar amb cos i ànima per encarar amb encert el futur.

Vivim temps canviants, ara especialment difícils, que requereixen compromís i unitat, també necessàriament convicció; convicció en les capacitats que atresoram i en la força social que ens caracteritza, convicció en què per créixer humanament i social cal ser agosarats.

Aquesta és l'actitud que permet als pobles avançar. Aquesta ha de ser la nostra actitud.
"L'avenir pertany als innovadors", deia l'escriptor francès André Gide, font d'inspiració de la figura central de la Diada del Poble de Menorca d'enguany, el Premi Nobel Albert Camus. Un raonament que s'ha demostrat inqüestionable al llarg dels anys. També ara. Millor dit: ara més que mai.

Aquesta ha de ser la nostra actitud, deia fa just un moment, davant un escenari econòmic i social sense precedents en la història recent. Un escenari que posa a prova la capacitat de tots, però sobretot la d'aquells que tenim la responsabilitat de prendre les decisions que influiran en la qualitat de vida de la societat del futur.

Tanmateix, a tots i cadascun de nosaltres ens correspon esforçar-nos perquè els nous temps, els que despuntaran després de la crisi que ha fet trontollar l'actual sistema, siguin temps de renovació.

I aquest canvi, perquè sigui efectiu, ha de sustentar-se necessàriament en la nostra identitat com a poble perquè, i açò la història pròpia i aliena ho ha demostrat obstinadament, no és possible créixer si no hi ha arrels, no és possible avançar si ens desprenem dels nostres llinatges.

Només es pot mirar de cara el futur quan es coneix i es reconeix el passat viscut.

Avui, per tant, hem de caminar cap a la recerca d'un nou equilibri que no obviï el model tradicional, sinó que el superi.

Explica el professor Guillem López Casasnovas que la història dels pobles es construeix d'una banda, de petits avatars -marcats per les circumstàncies i per les polítiques-, i d'altra, d'un capital social acumulat fruit d'un saber fer que es transmet de pares a fills i que ha permès donar diferents sortides en cruïlles no sempre fàcils de decidir.

Ara ens trobam davant un d'aquests moments. Davant d'una d'aquestes cruïlles a la que com a societat ens pertoca donar la resposta encertada que ens permeti recuperar la senda del creixement econòmic.

No és aquesta la primera vegada que a la societat menorquina ens toca afrontar situacions adverses, ni de bon tros que serà la darrera.

Ens vam saber refer de la fallida comercial de principis del segle XIX; vam afrontar, a finals també del segle XIX, la paralització de la nostra activitat industrial; vam superar la fallida de l'atomitzada banca insular provocada pel crac del 1911 i les devastadores conseqüències que les posteriors guerres mundials i civil van tenir damunt l'economia nacional i insular.

La història ens ha posat davant dures adversitats però sempre hem sabut estar a l'alçada. Sempre, amb iniciativa, amb esforç, amb capacitat de sacrifici, amb intuïció, amb ambició; amb seny. Hem aplicat a cada moment aquest saber fer heretat de generació en generació i l'hem reforçat a mesura que superàvem adversitats.
P

erò davant aquesta cruïlla, la història, senyores i senyors, ens ha posat a nosaltres. A tots nosaltres.

I és a nosaltres, a tots, a qui ens pertoca la responsabilitat d'actuar i la obligació d'encertar.

No val mirar cap a una altra banda ni cercar excuses que dilueixin les nostres actuacions i les nostres responsabilitats.

Tenim davant de nosaltres el repte de saber estar a l'alçada del moment. Un moment d'extraordinària dificultat que ens exigeix el millor que cada un de nosaltres portem a dins nostre.

Aquest és un dels grans actius que com a societat disposam per afrontar la recuperació econòmica: El factor humà. La peça clau que ha esdevingut en motor de les successives transformacions econòmiques i socials al llarg de la història.

I hem de fer-ho junts, assumint cadascun de nosaltres les nostres pròpies responsabilitats.

Des de les institucions posant eines en mans de l'empresariat perquè esdevinguin elements generadors de riquesa. Millorant en serveis i infrastructures, aportant majors recursos econòmics, preservant el nostre entorn natural, reforçant la cohesió social, donant garanties d'estabilitat política, de transparència en la gestió dels recursos públics, definint amb claredat les normes a seguir, governant sempre en defensa de l'interès comú.

Des de l'empresariat obrint nous mercats, creant noves xarxes comercials, optimitzant les estructures organitzatives, apostant per la innovació, pel compromís amb la responsabilitat social, planificant al llarg termini, guanyant en competitivitat, arriscant capitals.

Des de la societat civil afavorint els climes socials que facin possible la recuperació, reconeixent les iniciatives que persegueixen aquesta finalitat, qüestionant qui s'allunya d'aquests objectius.

L'actiu humà com a motor de les futures transformacions econòmiques i socials, el nostre saber fer com a millor eina per actuar davant les adversitats. Fites que només assolirem obrint-nos al món, sortint fora, fent valer la nostra posició geogràfica, competint enmig d'una economia global cada vegada més exigent.

Nous creixements que hem de voler assolir i dels quals ningú pot quedar exclòs.
I ho farem sense renunciar a tot allò que hem sigut capaços d'aconseguir i preservar i que, sens dubte, esdevé una garantia pel creixement integral de Menorca. Em referesc, és clar, a la nostra història, la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre territori, el nostre paisatge. A les quotes d'autogovern ja assolides.

Comptam amb un sòlid bagatge que s'ha anat enriquint a mesura que enfortíem l'estructura política de les Illes Balears.

I aquí tampoc ens podem oblidar de tot el camí recorregut. De les passes fetes, de les decisions preses, de les posicions defensades a Menorca, des de Menorca, per construir i vertebrar una Comunitat Autònoma, la nostra Comunitat Autònoma, des del reconeixement a la pluralitat i la diversitat de les diferents illes que la conformam.
I n'hem de ser conscients: el plantejament que els consells siguin els vertaders governs insulars, convertint-se en institucions de la Comunitat Autònoma, amb competències pròpies i capacitat reglamentaria, aquest plantejament, deia, ha esdevingut una realitat amb el nou l'Estatut d'Autonomia de 2007.

Un nou Estatut que resol sense complexes ni ambigüitats la fortalesa de les institucions insulars. 30 anys de treball conjunt, de plantejaments conjunts entre forces polítiques, amb una sola veu i treballant en una mateixa direcció. La defensa de les institucions menorquines per damunt de plantejaments partidistes ha donat bons resultats.
Fites aconseguides entre tots que no tenen volta enrere, que no hem de permetre que tenguin volta enrere. Encara que el camí que ens queda per davant no sigui fàcil. I ens queda molt per fer.

Ara ens pertoca la defensa del desplegament de l'Estatut d'Autonomia; garantir un efectiu traspàs de competències amb dotacions econòmiques ajustades a les necessitats de cadascuna de les illes; desenvolupar la capacitat reglamentària sense permetre ingerències que desvirtuïn la nostra capacitat de gestió; defensar i assolir un nou sistema de finançament just per a Menorca, en què la capacitat financera doni resposta a les necessitats reals.

La posició de Menorca, per tant, és clara. L'esperit de la norma, que emana d'un acord polític majoritari, ha d'estar present en tot el procés del seu desplegament.
I en aquesta tasca no defallirem. Des de la lleialtat que ens devem com a institucions de govern que som, vetllarem perquè així sigui i perquè no es produeixin lectures que suposin una pèrdua de la nostra capacitat de decisió.

El camí ja està traçat.

Podrem tardar més en recorre'l, però no retrocedirem ni una sola passa. Ni tampoc ens quedarem quiets.

Aquest ha de ser el nostre compromís amb el futur, el compromís amb totes aquelles persones que han defensat amb admirable convicció les tesis insularistes. Alguns d'ells sou avui aquí presents. Aquest és també i, sobretot, el vostre triomf.

Defensar-lo, consolidar l'esperit de la norma, establir les garanties econòmiques que assegurin l'exercici de cadascuna de les competències pròpies, desenvolupar la capacitat reglamentària i assolir un just finançament. Aquesta és la nostra obligació amb Menorca, la nostra obligació amb la història.

I hem de fer-ho entre tots, sumant esforços, generant complicitats. Des de les diferents formacions polítiques, al costat de la societat civil, ens pertoca continuar amb fermesa per la senda que ens permeti guanyar en capacitat de decisió.

Avui, senyores i senyors, en el sí d'aquest Ple reunit per commemorar la Diada del Poble de Menorca, hem d'apel·lar al sentiment de menorquinitat i al saber fer col·lectiu per guanyar l'avenir. El present ens pertany; el futur depèn sobretot de nosaltres. Guanyar-lo ha de ser la nostra gran fita.

Marc Pons