Cansada de sentir com si fos un discurs únic que els fillets de Sant Lluís (els de l’escola de Sa
Garriga), haurien de poder fer l’ESO en aquesta mateixa escola, com si fos una veritat inqüestionable i defensada per tots els col·lectius implicats, m’he decidit a enumerar els arguments que em fan pensar el contrari. Tot plegat perquè s’escolti una veu distinta, que pot estar tan equivocada com la primera.
1r. La meva experiència em diu que cap fillet de 12 anys, des de que es va introduir la LOGSE, s’ha quedat traumatitzat per canviar de centre en acabar sisè de primària. Al contrari, en dues setmanes hi estan adaptats. Per preparar la seva arribada, els instituts ja tenen dissenyats tot de programes de benvinguda als alumnes i a les famílies, cuiden molt la composició dels equips docents i la figura del tutor en el primer cicle de l’ESO.
2n. En el nostre cas, el desplaçament a qualsevol dels instituts de Maó és a menys de 4km de distància de l’escola, en un trajecte planer, es fa amb transport subvencionat a hores d’ara, i no implica ni gaire més temps que l’utilitzat per anar a l’escola ni gaire més trasbals. En el trajecte no es perd res, al contrari.
3r. Continuar en el centre que han fet tota la primària amb els mateixos companys i amb els
mateixos mestres té molt de bo. Conèixer nous amics i nous problemes, noves famílies i noves maneres de pensar, noves maneres de fer, nous espais, noves inquietuds,... té encara més coses bones. Açò segon prepara més per a la vida que tindran, inestable i líquida, canviant i exigent.
4t. Quedar a l’escola té molt de bo, segur. Però no per a tothom. Hi ha fillets que han fet ja un procés de maduració i creixement i als dotze anys, necessiten sortir d’aquest espai bombolla.
Necessiten assumir noves responsabilitats i enfrontar-se a nous reptes. Quedar, els frena.
5è. En els centres de secundària de Maó hi ha professorat suficient, especialitzat, preparat i format per a impartir ESO, programes educatius de tota casta i totes les assignatures el currículum de les quals desplega la normativa. Hi ha tutors, cotutors i departaments d’orientació (formats per orientadors i pedagogs, mestres de pedagogia terapèutica i atenció a la diversitat, especialistes en audició i llenguatge, professorat de suport, psicòlegs, etc) avesats a acollir els alumnes en la seva, cada cop més gran, diversitat. En els instituts hi ha comissions de convivència i de coeducació i s’és molt sensible amb qualsevol tipus d’alumnat. En les escoles de primària la dotació de professorat difícilment pot ser anàloga. Implicaria, me sembla, un malbaratament de recursos públics que algú hauria de calcular.
6è. Els instituts no estan massificats, tenen els alumnes i les ràtios que la llei permet. Ja se n’ocupen prou els equips directius de demanar els recursos que necessiten quan els nombres ho justifiquen. Que es puguin emprar millor els recursos és un altre tema. En un institut amb 100 professors i 800 alumnes, la ràtio que les matemàtiques (sempre fredes) ofereixen és de 8 alumnes per professor... Açò no vol dir que un grup ordinari de 2n d’ESO sigui de 8 alumnes, però si que és possible fer molts grups diferents, la majoria flexibles. Un institut gran pot fer més grups/classe dels que té oficialment, carregant el professorat d’hores lectives (ho fan tots els centres de Maó, es diu programa PIE) amb el resultat de baixar la ràtio dins l’aula.
7è. L’escola-institut em planteja molts dubtes: podrà oferir tots els itineraris i les assignatures que l’ESO brinda i que si es poden fer en els instituts grans? Podrà tenir professorat especialista en totes aquestes matèries: professors d’informàtica, física, tecnologia, matemàtiques, dibuix, música, filosofia, biologia, francès, història, economia, català, llatí, ....? O serà un únic professor d’una matèria que n’haurà d’impartir 4, tres de les quals no es corresponen amb la seva especialitat? S’hauran de construir espais per a dur a terme totes les activitats (gimnàs, laboratoris, biblioteca, aules taller...)? Seran possibles els grups desdoblats, dos professors dins l’aula? ...
8è. A l’escola-institut hi podran anar els fillets que hagin fet la primària a l’altra escola de Sant Lluís? Quina expectativa tindran els pares en matricular a P·3 els seus fills en una i altra escola?
9è. Posem que obrim el meló i s’autoritza l’ESO en aquesta escola. La Conselleria podrà fer front a les demandes dels altres pobles que arribaran una rere l’altra? As Mercadal també voldran un institut. I as Castell també. I,...
10e. En acabar l’ESO demanaran els pares que es faci batxillerat? Voldran després una facultat de medicina?
11è. El benefici de l’escola-institut el veuen els fillets? O és una petició dels pares que pensen que podran mantenir un lligam i un control més estret de l’educació dels seus fills? En els instituts la comunicació amb les famílies es cuida molt, el lligam hi és, i l’entesa entre els col·lectius, també.
12è. Els instituts de Maó cobreixen amb les seves places la demanda existent en tota la zona de llevant. Els recursos públics estan posats allà, en aquests centres. Malgrat la immigració, la baixada d’alumnat és un fet per la disminució de la natalitat. A uns quants anys vista, quines inversions de recursos públics són necessàries i estaran justificades?
Animaria els pares i els fillets a visitar els instituts de Maó, a apropar-se als seus programes educatius i a les jornades de portes obertes. Tal vegada un coneixement més profund de la realitat dissiparia els seus temors. I com que tot és revisable, l’entusiasme d’aquestes famílies crec que trobaria en els centres de Maó una bona oportunitat per seguir millorant l’educació.
* En aquest escrit s’empra el masculí plural per a fer referència als homes i a les dones
