Vull fer públic per mitjà del Diari Menorca la meva absurda i trista situació. Per desgràcia no és la primera vegada que he presentat el meu cas en aquest mitjà però seguim endavant amb un caramull de despropòsits per part de la nostra ‘Inseguretat’ Social.
Des de fa anys pateixo una malaltia crònica degenerativa anomenada paraparèsia espàstica (que crec que soc l’únic a Menorca que la pateix) pendent encara que em facin des de fa anys una analítica per saber quin gen tinc afectat informació bàsica en la meva malaltia però l’IB-Salut m’ha dit que existeix aquesta analítica però no me la poden fer perquè no la tenen en cartera de servei però no m’han derivat a un altre centre perquè em facin aquesta prova.
M’han donat diverses medicacions però no han donat resultat. Només puc rebre rehabilitació per frenar un poc el procés degeneratiu. Vaig demanar a neurologia que se’m donés unes sessions de rehabilitació perquè des d’aquest departament no se’ls hi va ocórrer donar-me aquest servei. Després de finalitzar les sessions perquè tenen llista d’espera em varen donar l’alta perquè el meu cas no té solució. Des d’aquell dia setmanalment vaig a rehabilitació pagant cada sessió de la meva butxaca per poder frenar el seu procés, els trasllats amb taxi,... on és la Seguretat Social? I els ajuts econòmics? Si tens la desgràcia de patir una malaltia rara has de tenir uns bons recursos econòmics per afrontar les despeses o l’Estat serà prou sensible d’ajudar-te?
Però aquí no acaba tot. Arriba el dia que s’ha acabat el temps de demanar baixa i se’m convoca a l’Institut de la Seguretat Social a Maó a on vaig trobar una excel·lent professional que em va visitar durant més de quaranta minuts i em va comentar que la meva situació era per declarar la incapacitat permanent absoluta, o sigui, el 100 per cent a diferència de la total que és un 55 per cent. Així i tot, aquest informe s’havia d’enviar a Mallorca a on es faria càrrec de la resolució final.
Després d’unes setmanes vaig rebre la resolució final. Encara que dins casa caigui a terra, que vagi amb ‘garrossa’, que el simple fet de dutxar-me em deixi per terra, que hagi deixat la meva professió de docent... estic bé per poder fer feina sempre que no sigui la mateixa feina que durant vint-i-cinc anys he duit a terme com és la docència. Unes persones que ni tan sols em varen veure personalment mirant l’informe i agafant unes absurdes i fredes taules de baremació varen dictar el meu futur sense la més mínima humanitat. Davant aquest despropòsit vaig fer l’oportuna reclamació però va ser denegada... mai donaran la raó a una reclamació.
I aquí em ve la pregunta, de què serveix la Seguretat Social si quan més la necessites és capaç de tractar-te així?
És una autèntica vergonya que quan més necessites l’ajuda de la Seguretat Social sembla que demanes caritat quan crec que és de justícia que rebis un servei just i humà. Una persona no està malalt per ganes.
No servirà de res aquesta nota perquè ja m’han dit que per molt que insisteixi no tindrà recorregut el meu cas perquè encara que ho dugui a judici em valorarà un metge forense abans d’entrar a la sala i em dirà que estic bé i que no és necessari fer judici del meu cas. Així i tot vull que quedi clar i públic que quan necessites la Seguretat Social et deixa de banda totalment i t’ignora i només ets un nombre d’una llarga llista de persones necessitades i mancades de recursos.
No vull ampliar aquesta queixa al servei de la sanitat de Menorca i, en concret, a Ciutadella. D’ella no tinc cap queixa sinó tot el contrari. He tingut la gran sort de rebre atenció d’autèntics professionals quan he tingut necessitat a on s’ha vist que a més de ser professionals han estat persones.
