A qui correspongui.
Fa setmanes que ha finalitzat la temporada i ara, amb la tornada a la «normalitat» de la convivència entre els residents, hem pogut reflexionar i constatar que, estiu rere estiu anem superant rècords. Cada any més i més visitants, més cotxes, més barques navegant i fondejant al litoral i als ports, més accidents en general. Hi deu haver col·lectius que estan satisfets d’aquesta situació, pels guanys econòmics que van tenint.
Però la immensa majoria dels habitants no rebem els efectes positius que serien desitjables, més bé tot el contrari. Estacionalitat del treball, encariment de la cistella de la compra, saturació a centres mèdics, aglomeracions a carreteres, etc, per no parlar dels aqüífers, dels lloguers per viure-hi tot l’any i tantes altres coses.
No podem seguir augmentant l’arribada de turistes, ans al contrari s’ha de reduir, per al nostre propi bé i per preservar la continuïtat de l’atractiu del territori perquè, què creiem que venen a buscar els qui ens visiten? Doncs el que els hi mostren a la publicitat: aigües transparents, platges verges, entorns nets i poc poblats, tranquil·litat, etc…, que és el que sempre havíem tingut. I els estem enganyant , sí, enganyant. Quan arriben no troben el que se’ls hi ha venut. Troben el que ja tenen als seus llocs d’origen, cues a les carreteres, platges plenes i amb risc, problemes d´aparcament, soroll. Per trobar-se això no cal venir a Menorca, hi han mil i un indrets on anar.
Reconduïm Menorca. Retornem a la Menorca ideal.
De seguir pel camí de la saturació amb pocs anys tindrem l’illa «enrajolada» de punta a punta, i els que quedem ho farem sense canya i sense peix, perquè recuperar-la ja no serà possible i els que hauran fet «l’agost» se n’aniran a «invertir» a altres llocs.
Maleït egoisme, interessada ceguesa.
