Opinar sobre un tema que es troba agitat, sempre té els seus riscos, però fer avançar els temes ambientals mai ha resultat una tasca fàcil.
Fa setmanes que es parla de la crisi oberta a Maó, derivada de no haver avisat la ciutadania quan es va detectar un excés de nitrats a l’aigua municipal. El cost polític que està tenint el cas és indiscutible. Hem vist una dimissió, un Ple extraordinari i l’obertura de noves investigacions. Hi ha moltes lupes posades a sobre.
Per aquests motius, des del GOB vam optar per deixar passar uns dies amb l’objectiu de poder parlar de més conseqüències de la crisi de l’aigua. És a dir, dels efectes econòmics, ambientals i d’incertesa social que aquesta situació implica.
La idea és obrir més finestres, afegides a la que ja està oberta de la crisi política. Obrir la finestra de la informació fidedigna sobre què recomanen les institucions sanitàries en relació als nitrats. Obrir la finestra de com es podrien adaptar les tarifes per respondre millor a la problemàtica que vivim.
Obrir també la de les mesures per reduir els efectes ambientals del consum d’aigua embotellada i, així mateix, poder mirar amb les llums llargues quines polítiques es podrien aplicar perquè el problema dels nitrats no vagi a més de cada any que passa.
La gent que llegeix directament els comunicats que emet el GOB, haurà pogut veure aquestes reflexions i valorar després si les considera o no adients. Més difícil resulta en altres plataformes de difusió, perquè hi ha titulars que emmascaren el contingut.
Veient aquest tractament informatiu, sembla haver-hi un interès clar en evitar que qualcú parli de temes relacionats que vagin més enllà de les responsabilitats polítiques. Arribant a la paradoxa d’acusar d’interessos partidistes a qui plantegi analitzar també les altres conseqüències afegides.
Com si les qüestions que la gent parla en el seu dia a dia no tenguin importància. Com si s’oblidés que la crisi política, que ja fa un mes que va esclatar, està relacionada amb una crisi sanitària que pot estar preocupant a l’interior de les cases.
Per qui pugui tenir interès en guaitar transcendint els titulars cridaners, convidam a rellegir l’anàlisi i les propostes fetes al respecte. Les informacions que s’ofereixen sobre els nitrats no són invenció pròpia. Estan extretes de la pàgina oficial de Salut Pública de Balears i poden ajudar a saber com actuar a cada domicili.
Baixar el preu d’una aigua que no és potable i pujar-lo a qui en fa abusos, controlar les extraccions que operen al municipi, establir sistemes puntuals per oferir aigua en condicions i preveure noves contaminacions és fer política, sí. Política de gestió de l’aigua. Tan lícita i necessària com l’altra.
