Quin paper juga el periodisme en la construcció d’una bona convivència en una societat diversa com la nostra?

D’entrada em va xocar que es destaqués la religió en el titular. Sens dubte, aquest detall es podria ometre, ja que no ofereix informació rellevant, a menys que es vulgui destacar per alguna raó específica. I devia funcionar afegir-hi aquest detall, perquè els lectors islamòfobs i xenòfobs s’hi van agafar tot d’una, tal com es pot veure en els comentaris que li seguien en el format en línia.

A part d’això, a mesura que    avançava en el relat dels fets, la notícia em recordava a un altre incident que va succeir fa un temps al mateix municipi, es Castell. Es tractava d’un home també d’origen egipci, però de creença religiosa cristiana, concretament copta.

Pel que jo sé, lluny d’ofendre’s per la presència de Sant Jordi a l’escut des Castell, el que li passava a aquell home és que sentia gran devoció per aquest sant i veure’l a les cobertes del clavegueram i en terra, on tothom el trepitja, ho vivia com una ofensa cap a quelcom sagrat. Per tal de protegir-lo, va decidir arrencar les arquetes i tirar-les al mar perquè ningú més les pogués trepitjar. El protagonista de la història que jo coneixia també era d’Alexandria, com el protagonista de la notícia de M. J. Urbano.

Serà el mateix? Serà que s’ha donat per fet que per ser egipci era musulmà, i que per ser musulmà era un fanàtic? Tant si es tracta de la mateixa persona com no, tindria el mateix titular un cristià?

L’endemà, Urbano va continuar escrivint sobre els fets. Aquesta vegada amb el titular «Un trastorno psiquiátrico rebaja la condena al ladrón de arquetas en Es Castell».

Aquesta vegada, els comentaris dels lectors en lloc de mostrar compassió i entendre millor la causa dels fets, van sumar a la xenofòbia la idea que l’home es «feia passar per boig» o s’aprofita de tenir una malaltia mental per delinquir i saltar-se la justícia. En cap moment ningú va pensar ni en el seu benestar ni en com tot això impactaria en la imatge i el benestar de les persones migrades, musulmanes o que pateixen trastorns mentals.

Per tot l’abans exposat, voldria demanar a aquest mitjà de comunicació que prengui totes les mesures necessàries per, primer de tot, verificar les informacions que publica.

En segon lloc, que eviti sempre vincular els delictes de persones individuals amb col·lectius -sobretot aquells col·lectius més vulnerables o discriminats com és el cas dels musulmans o les persones que pateixen malalties mentals- per tal d’evitar l’estigmatització, incitar a la violència o pràctiques degradants. En tercer lloc, després d’esclarir els fets, que es corregeixi qualsevol contingut fals que puguin contenir les notícies junt amb una disculpa. Aquestes demandes són les que marca el seu Codi Deontològic. En quart lloc, demano al diari establir codis ètics i sistemes de moderació de la participació i dels continguts dels usuaris de la premsa digital que fomenten l’odi.

Finalment, voldria convidar a la reflexió sobre la gestió de la diversitat en les nostres societats suposadament laiques, inclusives, tolerants i democràtiques, i repensar entre totes com des dels diferents àmbits podem contribuir a una millor convivència i respecte mutu.