TW

La meva dona, Montserrat Pasqual, i jo, jubilats tots dos i amb la família repartida entre Maó i Barcelona, anam i venim contínuament d'una ciutat a l'altra. Quan som a Menorca llogam un cotxo i aprofitam per a fer excursions per l'Illa. Però la darrera vegada que ho hem fet hem estat víctimes d'un abús -una estafa- per part de l'empresa on vam llogar el vehicle i amb la qual no havíem tingut anteriorment problemes. No en dic el nom perquè no és el meu desig perjudicar ningú i confii que mos seran retornats els doblers cobrats indegudament: 300 euros per una rascadeta molt fina, no un bony, que no arriba als dos centímetres de llargada. El dia que vam tornar el cotxo no vam poder recuperar tots els doblers deixats en dipòsit: mos en van reternir 300 euros, que curiosament coincideixen -ni un cèntim més ni un cèntim menys- amb la sospitosa factura que, després de les nostres protestes, mos van enviar més de dues setmanes després de tornar el vehicle -no només d'una i sense haver-la de demanar, com van dir-nos que farien-. Els treballadors d'aquesta empresa mos han dit que no podem parlar amb el responsable ni tan sols per telèfon, només per correu electrònic.

Abans d'escriure aquesta carta m'he informat, a través d'un parent, de com els tallers mecànics resolen el problema d'una rascadeta -no un bony, ho repetesc- a la pintura d'un automòbil.

Per què la meva dona i jo hem estat víctimes d'aquesta estafa? Tal vegada pel fet de ser jubilats, com si no mos sabéssim defensar? Per haver estat confosos amb turistes catalans que probablement l'empresa ja no veuria mai més? Si fos per açò darrer, mala política que una illa que viu del turisme tracti així els seus visitants. Fa trenta anys també uns dels meus cunyats barcelonins van ser víctima a Menorca d'una estafa, molt pitjor que aquesta i que ara no val la pena explicar. Tant ell com la seva dona no han tornat mai més a l'Illa.