Sigui com sigui, per fer passar els conductes s'ha de foradar l'Illa, en total gairebé sis-cents quilòmetres (sis-cents!) de canalitzacions. A més, per portar el gas d'un nucli de població a un altre s'hauria de fer una canalització més ampla i en sòl rústic. Però la cosa no acaba aquí: si el gasoducte (que costaria desenes de milions d'euros) s'acabés construint, la canalització que s'hauria de fer des de Cala en Bosc fins Maó necessitaria de l'excavació d'una rasa de varis metres d'ample i, de nou, en sòl rústic, que deixaria, crec, un rastre de destrucció de dimensions catstròfiques.
El consum.
Un cop portat el gas al nostre nucli urbà, només cal portar-lo a casa. Per a això, cal: a) perforar de nou els carrers, i b) en el cas d'edificis ja construits, s'hauria d'adaptar la instal·lació (de l'aigua, la calefacció i la cuina) al gas natural, la qual cosa tindria un cost (a aportar pel consumidor) d'uns quants milers d'euros. Un cop el particular hagi adequat les teves instal·lacions, pot donar-se d'alta com a client de l'empresa distribuidora.
Aquí cal fer una nova aturada, perquè cal tenir en consideració dos aspectes molt importants pel que fa al consum. El primer és que, com ja s'ha dit, el gas no serveix com a substitut de tot el que avui funciona amb electricitat, sinó que es limitaria als tres aspectes considerats més amunt (aigua, calefacció i cuina). El millor de tot, però, és que ja existeixen energies alternatives a l'electricitat per a aquests usos, com puguin ser el butà, el propà o la biomassa. I aquí és on entrem al segon aspecte a considerar, i que ens afecta molt com a consumidors: en els tres casos (sobretot butà i biomassa) només paguem per allò que consumim, de manera que no cal pagar una taxa mensual per lloguer d'equips, manteniment d'instal·lacions, etc., que en molts casos suposa la major part de la factura mensual (només cal mirar qualsevol factura de llum que tinguem a mà).
Ens val la pena, doncs, canviar tota la nostra instal·lació i deixar de fer servir, per exemple, el butà, per passar-nos a un tipus d'energia pel qual haurem de pagar una quota mensual consumim o no? La meva opinió és que no. L'únic cas en què tot això valdria la pensa seria si, com va dir el GOB fa poc i ja hem citat, el gas s'usés per alimentar la central tèrmica de Maó, amb la qual cosa, efectivament, l'emissió de gasos baixaria considerablement i, a més, no faria falta canviar les instal·lacions ni perforar res. Així i tot, no solucionaríem els problemes citats en paràgrafs anteriors pel que fa a extracció i transport de combustibles fòssils (atemptats contra els drets humans, guerres, contaminació, malbaratament de paisatges als països productors...).
