Hi ha dies -massa- que la lectura del diari no fa altra cosa que remoure'm els budells, ja prou moguts habitualment.
Avui, 22 de setembre de 2016, és un dia especialment cru pel que fa a notícies que em fan sentir vergonya pròpia i aliena i deixar anar renecs poc reproduïbles per escrit.
El primer és que els súbdits menorquins (que no ciutadans pel que es veu) hauran de pagar l'aigua treta d'uns pous que pertanyen al Ministeri de Defensa.
Sembla que els Ministeris són per damunt dels suposats ciutadans, que mantenen aquests ministeris (misteris, més tost) amb els seus impostos i, a més, l'aigua no és de tothom, si no dels administradors que són (o estan, no ho sé prou bé) per damunt dels paganos, altrament dits contribuents.
Seguint amb aquesta direcció i sentit (sense sentit més tost), el vell «Arbol», lloc on han nascut, patit i mort tants menorquins, està en estat ruïnós. Sembla que aquí deu tenir cosa a veure un altre misteri, en aquest cas el de sanitat.
Segurament aquesta ruïna s'ha d'imputar (perdó, potser hauria de dir investigar) a la prepotència o, al manco, la incompetència manifesta dels administradors dels doblers comuns que, per cert, no cauen del cel com el manà bíblic.
I per no fer-ho massa llarg i tallar curt i ras, el no va más de la incompetència (potser inoperància, no sigui cosa que m'investiguin) dels nostres estimats administradors col·lectius: bona part dels documents dipositats al llarg dels segles no es poden conservar adequadament pel fet que la cultura, si no va precedida pel prefixa agrí no val per a res de bo.
I així mateix, ni sense aquest prefixa val la pena considerar que no sols de pa viu l'home (i la dona, i els al·lots i al·lotes i els vells i les velles).
Em sap molt de greu tenir que acceptar aquests despropòsits. No els vull acceptar. I per açò protest. I faig pública la meva indignació.
Pobra cultura la nostra. Segurament ens mereixem el que tenim.
