Senyora Montserrat Morlà, batlessa de Sant Lluís.
És cert que les fulles signades que li vam entregar a vostè no tenien cap encapçalament però si venien acompanyades d'una carta que per descuit no se li va entregar amb les firmes però que totes aquelles persones que signaren si vam poder llegir al moment de fer-ho als nostres establiments. És de lamentar la seva actitut cap aquestas persones acusant de que van signar sense sebre lo que signavem. Li podem assegurar que tots els signants ho han fet voluntàriament i sabent que era per defensar el «Cós obert». És un defecte de forma que al nostre entendre no resta importància al posar de manifest el sentir de la majoria dels usuaris dels nostres establiments.
Tal com li vam manifestar en l'anterior carta, efectivament «Volem es Cós obert», tant per al comerç local com per als veïns d'aquest carrer i també els usuaris dels nostres establiments.
Tal com li vam dir creiem efectivament que el carrer després de la reforma fins al carrer Sant Jacint és bastant «amable» per conviure vianants i vehicles sense un perill evident de contaminació atmosfèrica.
D'altra banda creiem que no és comparable Sant Lluís amb Maó ni es Mercadal, tant per la seva dimensió com per la situació i tampoc és comparable amb poblacions grans com Salamanca, Oviedo, etc.
Per tant creiem que no cal tancar el carrer, en canvi creiem que és perjudicial pels pocs comerços locals que intenten sobreviure en temps de crisi i després de repetides obres realitzades en aquest carrer, afectant directament tant als comerços i les famílies que viuen d'ells, com també als veïns.
Altres coses que cal tenir en compte és el col·lapse que aquesta mesura produeix en altres carrers del centre del poble com a l'Avinguda de sa Pau, (ja hi hagut dos accidents en dies que estava tancat) com també en les travessies amb es Cós, molts no respecten l'stop, amb el perill que això comporta.
Sempre que s'han fet intents de tancar es Cós ha estat un fracàs a causa de que el carrer queda totalment buit, així com també els comerços.
Durant aquest mes de juliol, que és quan s'ha pres aquesta mesura, hem pogut comprovar que hi ha molta menys vitalitat i alegria i no només durant els dies que es tanca, sinó durant tota la setmana. La gent passa sense aturar-se, pensant que el tancament és permanent. Realment els que vivim a Sant Lluís ens produeix tristesa haver arribat a aquest punt.
Podem tenir molta paciència, Sra. Morlà, però d'aquí a dos anys ja no caldrà, perquè segurament quedarem molt pocs.
