Cada 11 d'abril es commemora el Dia Mundial del Parkinson, una malaltia neurològica, degenerativa i crònica del sistema nerviós que afecta les zones del cervell encarregades del control i la coordinació del moviment i de l'equilibri.
Anualment, es diagnostiquen uns 10.000 casos nous i s'estima que el nombre d'afectats, a causa del progressiu envelliment de la població espanyola, es duplicarà en 20 anys i es triplicarà el 2050. La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) troba que un 10% de les persones a les que anualment se'ls detecta la malaltia, és a dir unes 1.000, tenen menys de 45 anys, el 20% són menors de 50 anys, i el 70% tenen més de 65 anys.
Avui i ara, un dilluns qualsevol, té com a objectiu principal conscienciar la societat sobre les dificultats amb les què es troben diàriament les persones afectades, la marca que suposa la malaltia, una senyal a la qual ningú és immune.
T'imagines. La major part dels símptomes són causats per una disminució significativa en la producció d'un component químic anomenat dopamina. Aquesta substància es sintetitza a la zona del cervell que controla el moviment.
Tradicionalment, associem la malaltia amb la imatge d'una persona amb gran tremolor, però els símptomes, el dia a dia, sempre va molt més enllà. Trastorns de moviment o de rigidesa muscular, pèrdua d'equilibri, lentitud en el caminar, en el parlar, en el menjar, o de pensament...., però també de nerviosisme, d'apatia, d'ansietat, de depressió, d'angoixa, o petis grans desgavells per qualsevol addicció que -d'acord amb els nostres gustos o disgustos- haguem desenvolupat. Fluctuem en on i off. De vegades, són silencis d'incomprensió, o d'altres, són renous per la dependència. És caure i no poder-se aixecar. És quedar-se frenat. És la incapacitat de desplaçar un petit objecte d'un lloc a l'altre o –senzillament- aconseguir voltejar les fulles d'aquest diari.
Malgrat tot, no estem quiets, perquè la malaltia té multitud de possibilitats terapèutiques, tant pels seus símptomes com per als efectes que ocasionen els tractaments farmacològics. Una de les principals lluites, encara que la Cartera de Serveis del Sistema Nacional de Salut del 2006 recull un catàleg de prestacions i serveis per a malalties cròniques, és aconseguir teràpies de rehabilitació gratuïtes. La fisioteràpia i la logopèdia, tan necessàries, solen ser assumides per les associacions. D'altres activitats, com la musicoteràpia, també ens ofereixen una millora en la qualitat de vida.
Tenim molta feina per fer i volem fer-la junts. Perquè tenim claus importants: informació, comunicació, relació, emoció... que obren les portes de la prevenció, de l'ajuda en les relacions familiars o de la importància de l'exercici físic. L'Aparkinsonme, gràcies a formar part de la Fundació per a Persones amb Discapacitat Illa de Menorca, pot oferir la clau del qui cerca recolzament.
