Els sagnants i inhumans esdeveniments dels quals estem sent testimonis en la Frontera de l'Est d'Europa (Sèrbia, Grècia, Macedònia...), tot just a un parell de mesos després de la presentació de l'Agenda Europea d'Immigració, a més d'un saldo brutal en vides, i en drames humans, presenta també un saldo d'ineficiència política inacceptable en termes de dignitat i defensa dels Drets Humans, que la nostra societat no pot permetre.
No és només una crisi humanitària la que estam contemplant. És l'estrepitós fracàs d'una política mal anomenada migratòria i que es redueix a un indecent i milionari control de fluxos sostingut sobre el discurs de la por a la invasió del que és diferent a nosaltres. La situació als Cayucos, Lampedusa, Ceuta i Melilla, la situació a Sèrbia, Grècia o Macedònia són conseqüències estructurals d'aquesta desenfocada política, no les causes.
No és només una crisi de refugiats.
No podem, ni hem de quedar només en una resposta d'emergència a totes aquelles persones que, efectivament, necessiten de la nostra protecció. Però, la primera passa urgent és oferir-lis una acollida digna i humana.
Per aquest motiu Caritas Diocesana de Menorca es posa al servei de l'administració autonòmica i insular per ajudar a que la nostra Illa sigui també espai d'acollida per a tantes famílies que arriben a Europa fugint de la destrucció, la guerra i la violència sens sentit. Des de la nostra entitat, oferim als governants l'esforç dels nostres professionals, els valors i les mans dels nostres voluntaris i la infraestructura de què disposam per acollir, amb amor de germà, als refugiats que arribin a la nostra Illa.
La realitat que avui vivim és el resultat d'una manca de polítiques coherents que abordin la complexitat de les causes que motiven la mobilitat humana. Falta de coherència en política exterior, en política econòmica, en polítiques de cooperació per al desenvolupament. És el resultat d'una absència de política de cooperació per al desenvolupament que oblida que darrere de cada decisió d'abandonar una casa, un treball i una vida, i en molts casos una família, hi ha una causa d'expulsió (la guerra i la violència, la manca d'oportunitats, el canvi climàtic...).
És el moment d'abordar el repte com a societat i impedir que aquests successos que ens omplen de dolor i vergonya es produeixin de forma cíclica. Però també és hora de ser generosos, de ser acollidors i de tenir les portes obertes de casa nostra per als nostres germans vinguts de països en guerra i envoltats d'una pobresa crònica.
La via de la seguretat no soluciona el problema. No és viable, ni en termes d'humanitat, ni en termes polítics. És el moment de reconèixer l'altre, a qui és diferent i prové d'altres situacions culturals i socials, i no etiquetar-lo com un invasor sinó com un igual amb els mateixos drets, com una aportació positiva a la nostra societat, avui ja diversa culturalment; com un germà en dificultats a qui cal acollir-lo.
Europa i el nostre país no poden perdre aquesta oportunitat per repensar les polítiques migratòries desenvolupades fins a dia d'avui, i posar l'objectiu en protegir les persones que intenten arribar al nostre territori. Cal capgirar la situació i invertir en polítiques per al desenvolupament i d'integració humana.
Ens unim al missatge del papa Francesc que en el seu recent viatge a Amèrica Llatina va «animar a tota la comunitat cristiana i a tota la societat a no tenir por i a demanar un canvi real, un canvi d'estructures. Aquest sistema econòmic, desigual i injust, -deia el Papa- ja no s'aguanta, no ho aguanten els camperols, no ho aguanten els treballadors, no ho aguanten les comunitats, ni els pobles... I tampoc ho aguanta la Terra, la germana mare terra».
Demanam, idò, als nostres governants que assumeixin amb proactivitat el repte històric de deixar de construir tanques, murs i reixes, i es proposin solucions i polítiques que posin en el centre a les persones, creant vies de protecció i acollida efectives per als refugiats.
Des de Caritas demanam que es generin i es desenvolupin més vies legals d'accés al nostre territori a les persones que han hagut d'abandonar terra i arrels.
Demanam que es visibilitzi la mobilitat humana com una oportunitat per a la nostra vella Europa i no un risc. Tenim valors i eixos educatius, i experiència cultural, que han fet de la nostra Europa bressol de millores humanes que avui podem posar a l'abast de qui més pateix, fent un lloc a casa nostra a qui fuig de por de la seva terra, i cercar camins nous convertint el nostre continent en un espai de generositat i convivència social.
