L'Illa màgica desperta avui fent gala de la seva perfecció i de la seva bellesa singular. Les pedres il·luminades pel sol naixent i sobre elles la torre de guaita, s'emmirallen a les aigües tranquil·les d'un blau intens. Més lluny, sobre una petita ombra de verd que persevera en el seu desig de viure, s'alça la nítida figura del far, blanc i blau.
L'Illa desperta i desperta la seva gent; gent arrelada, com els ullastres, per naixement i gent enamorada que, atrapada per la màgia d'aquesta Illa petita, sentim el desig de hi pertànyer una mica... I amb aquest desig i amb voluntat de ser-hi, anem compartint els escenaris quotidians en els que, generosament, ens acullen els menorquins de naixement.
Al Foro de la Illa del Rei, any rere any, trobem un espai on es debaten i es dibuixen possibles futurs per aquesta petita i estimada illa. Enguany, reflexionàvem sobre el camp menorquí. Una realitat que no existeix separada de totes les altres realitats de Menorca... de la industria, del turisme, de la conservació del medi, dels serveis i de les necessitats de viure i conviure dels menorquins. I una realitat que, situada en una realitat més amplia i global, pot continuar sent com ara, un privilegi singular de natura i convivència o pot esdevenir un lloc més, com tants altres, espatllats per l'estupidesa humana.
Es va parlar de la necessitat de desenvolupar la «marca Menorca». Ho entenc. Justament per la necessitat de viure, conviure i sobreviure, en un món global, interdependent i competitiu. La qüestió és però, quina és la realitat que volem que hi hagi sota aquesta marca.
Tots els elements del paisatge menorquí ens mostren la seva saviesa adaptativa i la seva voluntat de viure: els tenaços socarrells, entapissant les roques de groc; la figura dels ullastres, retallada en el cel, doblegats per la sal i la tramuntana; les roques foradades pels temporals; les petites sargantanes aferrades al tresor d'independència dels petits illots... La natura menorquina ha sabut adaptar-se a les adversitats dels segles fent encara més espectacular i harmònica la seva singularitat. La gran pregunta és si ho sabrem fer tant sàviament les persones.
És per això que tota reflexió sobre l'esdevenir illenc és poca i la contribució del Foro de l'Illa del Rei és tan rellevant. l, tot reflexionant sobre les exposicions i conclusions de dimarts passat, al meu parer, és urgent i necessari que aquesta reflexió no oblidi que la realitat present i futura de Menorca és i sempre serà interdependent... Camp, industria, serveis, cultura, turisme... persones vivint i convivint. I, justament allò que les persones fem, intel·ligent o estúpidament en qualsevol dels àmbits, repercutirà en la realitat total de Menorca.
