De cos a l'illa vesina, però de cor sempre a ca meua, any rere any, esper amb nostàlgia, impaciència i il·lusió que arribis. I tot, perquè tu ets l'únic que ets autèntic i sempre t'has resistit a canviar, mantenint uns protocols que són sa teua raó de ser. Protocols que durant segles s'han respectat i han estat motiu d'admiració, amb els que ens hem omplert la boca d'orgull, amb els que s'ha pogut aturar el temps perquè tots hi tinguem cabuda, i amb els que, no ho dubteu, vull morir.
Malauradament, Sant Joan, i me dol l'ànima dir-t'ho, tu que eres etern, immortal i intocable, deixaràs de ser-ho i fins i tot, tal vegada, te moriràs abans que jo. I saps per què? Perquè tots aquells que tantes vegades han bravejat de l'estima que te tenien, no han estat capaços amb un any a trobar una solució a la teua inseguretat. Tens raó Sant Joan, sí que eren capaços, però han demostrat ser encara més capaços de jugar amb la teua vida, per no veure empitjorada la seua laboral; com si aquesta vida fos més important que la teua.
T'has anat dessangrant lentament i amb molt de patiment, des del mateix 24 de juny de l'any passat, i ara només amb un mes, molts dels que sí t'estimen, i fins avui no t'havien pogut ajudar, només disposen d'una venda infectada que, segurament, no farà més que empitjorar-te. Què feim idò Sant Joan? Te la posam amb l'esperança que aquesta vegada el remei no sigui pitjor que la malaltia? Imagin, pel que el diu de tu aquests dies, que la duràs, però sincerament no sé si serà de profit, perquè tu i jo sabem que tens altres ferides amb les que pocs s'han fixat. Perdó, molts s'han fixat, però pocs hi donen importància. Sí. Te xerr des les ferides d'avellana que no te podem tirar com ens agradaria perquè fa anys que te fan mal. Què és que ningú s'ha enterat que, és l'alè de la gent a cau d'orella dels cavalls, el que te dóna vida i te pot salvar? La següent ferida que patiràs que serà as caragol des Born quan t'haguem de mirar de darrera una barrera perquè en aquell moment també te trobes insegur? O dins cas caixer senyor quan, enlloc de demanar-mos que faguem silenci per sentir el primer toc de fabiol, ens demanis on som perquè no ens sents i te sents tot sol. No, Sant Joan! Te volem abraçar, te volem ensumar, te volem suar... Te volem sentir nostro.
Me neg a acceptar que ens separin! Me neg a què deixis de ser com ets! Me neg a què t'obliguin a deixar de ser feliç! I me neg, perquè no puc suportar que te llevin tot allò que tant de temps ha estat el motiu de l'estima que te tenim.
Se m'escarrufa la pell només de pensar que hagis aguantat tant i tant, i per no saber prevenir-te de noves ferides, colque dia ens deixis.
Hi ha ferides que es curen i d'altres que no, i encara som a temps de protegir Sant Joan de les que no. Per favor, no deixem perdre aquesta oportunitat. Salvem Sant Joan!
«Mai el dolor d'alguns, per més que sigui insuportable i a la vegada comprensible, pot utilitzar-se per adolorir tot un poble».
