El senyor Juan Carlos Amich Tintorer publicava una carta en «Es Diari» el passat dia 2 d'agost, on parlava de Catalunya, Espanya i Menorca.
Manifestava el seu menyspreu als nacionalistes viscerals i fanàtics, aspecte que comparteixo, tot i afegint que no tots els nacionalismes han de tenir aquestes característiques, cosa que ell sembla ignorar.
Continuava llavors dient que fa cinc- cents anys es va reunificar tota Espanya i que Catalunya no ha estat mai una nació. O no ha llegit prou la nostra història, o l'ha oblidat sigui de manera natural o intencionada. Fa tres-cents anys que Catalunya es va aliar amb Anglaterra per mitjà del tractat de Gènova del 1705 i va lluitar per la causa dels Habsburg contra l'Espanya borbònica. Quan el govern britànic va retirar el seu suport als Habsburg i va signar el tractat d'Utrecht, el 1713, Catalunya va continuar lluitant sola. L'exèrcit borbònic franco-espanyol va necessitar unsetge d'un any per a trencar les defenses de Barcelona, que va caurel'11 de setembre de 1714. Milers de defensors catalans van morir en el setge i el càstig posterior. L'antic Parlament de Catalunya, la seva identitat, la seva llengua i la seva cultura van ésser esclafats. Catalunya no es va unir voluntàriament a Espanya: va ésser brutalment conquerida.
Queda doncs palès que sí que va ser una imposició. En quant a la Constitució del 78 sí que va ser votada també per Catalunya. Des de aquest any fins ara, però, han canviat moltes coses: el Constitucional el 2010 va anular uns quants articles de l'Estatut, impugnat per el PP, quan en altres comunitats els mateixos articles ningú en va fer cas; n'Alfonso Guerra manifestant «nos hemos cepillado el Estatuto catalàn»; els atacs continus a la nostra llengua i a la nostra cultura; l'ofec financer mentre altres autonomies subvencionades abaixen els impostos, etc. etc. De la mateixa manera que hi han matrimonis que es separen, també tenim el dret, en primer lloc, de saber si la majoria del poble català vol continuar com ara o vol una altre cosa i, en aquest cas, quina cosa es. I si vol la independència, també hi tenim dret. La mateixa ONU assenyala que tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació.
Ell, encara que es diu català, també és un nacionalista, nacionalista espanyol, visceral i fanàtic, a lo que també i te dret. Tot el seu escrit destil·la un odi i una animadversió vers Catalunya i als seus polítics nacionalistes, quan els anomena que no arriben a la categoria de mediocres. Probablement és un dels que haurien haver signat a les taules del PP contra l'Estatut català i quines altres coses. Es difícil creure que el poble català, els votants catalans, siguem tots tant mediocres que votem a polítics mediocres i d'obcecats per executar el seu crim fins l'extrem de voler separar Catalunya de la resta d'Espanya. Ignora o vol ignorar que és una gran part del poble de Catalunya que vol la independència i els polítics, com es el seu deure, es limiten a canalitzar aquesta reivindicació.
No sé si Espanya ens menysprea, però si es axí, com diu, no és degut als catalans ni als seus dirigents polítics. Hem donat suport tant als del PP com als del PSOE tant al Congrés com al Senat i hem procurat i ajudat, durant anys, a la governabilitat de l'Estat. Si ens menyspreen és degut als atacs seguits, interessats, esbiaixats i continuats de diferents mitjans de comunicació (premsa, radio i tv) com la Cope, «ABC», «La Razón», etc. etc., i cartes com la d'aquest català a Madrid, que sembren l'odi i la rancúnia. Llavors, si no ens volen, si no ens estimen, no passa res, que «ens deixin»
Ataca al president Pujol, que ha estat per la majoria de catalans un molt bon president de Catalunya durant 23 anys. Si va cometre un delicte, o altres persones de la seva família, espero que siguin jutjats com es mereix qualsevol infractor, però no barregem «las churras con las merinas».
La política actual del PP tant a Catalunya, com als Països Valencians, com també a les Balears, va dirigida a destruir les parles i matisos propis d'aquestes Comunitats i si no s'ho creu li recomano que viatgi una mica més i, si no es fa el cec, ho veurà ben clar. On es la imposició lingüística del català a Menorca? Cada vegada que arribo a Menorca intento rallar menorquí i aprendre i, sobr tot, estimar les peculiaritats i costums de l'Illa. No hem dedico a fer cartes per insultar a ningú, sigui del color que sigui i menys a amenaçar i imposar la barretina als jaleos.
Finalment, crec que de català solament li queden els cognoms.
