De qui és culpa?

Al Centre de Salut del Canal Salat em fan dues sessions de rehabilitació setmanals, i per desplaçar-m'hi necessit que m'hi dugui l'ambulància.

El passat dia 8 de juliol, per segona vegada, l'ambulància no va venir al meu domicili, sense avisar-me ni avisar tampoc la fisioterapeuta. Aquest fet que sembla una simple anècdota, es converteix en el meu cas en una sensació d'impotència total: no hi puc anar d'altra manera. La persona que me cuida als matins no pot abandonar-me i no se'n pot anar. S'imaginen l'angoixa que tot açò provoca?

No pot ser de cap manera que la justificació sigui la manca de personal o de materials per atendre els malalts, perquè en cap cas és culpa de les persones que em traslladen.

No es pot intentar encervellar-nos amb que és necessari prendre aquestes mesures per sortir d'una crisi que no som nosaltres qui l'hem provocada.

La Medecina és un servei bàsic, imprescindible i no el podem hipotecar per cap raó. No és un luxe: és una necessitat.