TW
0

La rabia es tranforma en tristor davant uns dies que haurien de ser plens d'alegria i diversió, respecte i humilitat. Després d'estar esperant 365 dies a que arribés una de les dates més esperades per jo, com a ciutadellenca que som, un cop de mala fortuna, mesclat amb una massificació de gent que de moment no atribuirem a cap culpable, ens ha deixat el que espero sigui el pitjor record de Sant Joan, i que arrel d'aquests fets els qui s'encarreguen de decidir el que creuen que és més important per a tots els ciutadellencs i ciutadellenques pensin profundament en com preparar les festes de l'any que ve.

Se m'ha informat de que no podía mesclar actes culturals com és el de les festes de Sant Joan amb la política. Però deixeu-me dir-vos que tot va unit i de la mateixa mà. Per que quan les brillants autoritats polítiques que tenim esperen millorar l'economía baixant preus de billets, només durant els dies que duren les festes, tant de barco com d'avió, per així acollir a gent d'alrededor amb l'excusa de gaudir de les nostres festes, jo els hi deman que, per favor pensin amb la repercussió que té sobre el seu poble. Un poble que per una cosa o altra els ha votat i els ha col.locat on són. A més, m'atreviré a exigir una explicació clara sobre la cancel.lació dels jocs del pla, quan ben bé sabem que amb accidents pitjors no hi ha hagut problema per continuar. Què és el que ha canviat aquest any? La idea la tenc, i dins el cap no deixen de sonar paraules com retallades, sanitat, serveis precaris, etc. Però vull donar a les autoritats la possibilitat de mentir-me a la cara, una vegada més.

Demanar una sol.lució a aquests tipos de conflicte és, com a poc, necessari. Però els ciutadans sufrim d'una malaltia que anomenaré 'conformitis aguda'. Ataca principalment a la raó i a la capacitat de reaccionar davant situacions insostenibles, creades en moltes ocasions per adormir el coneixement i la conciència de cadascú. Davant fets com el sofert durant els jocs del pla s'ha d'actuar i cercar sol.lucions efectives, en lloc de mesures ocioses que el que fan es embrutar les nostres festes.

Quan els ciutadans no tenim veu davant polítics de tan alta categoría, com bé vaig poder comprovar fa unes setmanes al ser menyspreada per un dels regidors de l'Ajuntament de Ciutadella, però que en aquest moment no té més rellevància, demanaria que els ciutadans fessim una reflexió no només sobre la qualitat de la gent que ens governa, que per jo es bastant obvia, sinó també del paper que juguem noltros com a unitat ciutadana davant fets com el de Sant Joan.

Tot açò no són més que paraules escrites durant un moment d'aflicció, i com bé sabem, les paraules se les emporta el vent. Però sempre em queda l'esperança de que algún cop de Tramuntana les faixi ressonar per tots els carrerons de Ciutadella, perque de cop i volta la tristor es torna a transformar en rabia.

Sofia Wall Truyol

Ciutadella