Dos euros més, cada mes?

És cert que estem encara en crisi, al manco aquells que depenen d'una pensió baixa i no tenen altres recursos econòmics. Sort que la majoria de la gent major encara conserva l'esperit estalviador que en altres temps, també molt durs i en els que havien de mirar molt prim. Aquell costum i pràctica obligada d'antany, que era pura supervivència, ara ens serveixi per administrar millor els limitats recursos.

I així, amb una puja del 0'25 %  de moltes pensions, hem de fer front a unes despeses obligades com són l'augment en tres punts de l'IVA, el co-pagament farmacèutic, o la forta i més que probable puja de la facturació elèctrica, etc. Tot açò a més de les retallades constants en Sanitat, Educació, Llei de dependència o altres reduccions en benestar social, que toquen més la butxaca als més dèbils i fa augmentar escandalosament les diferències entre classes socials.

Tants d'incompliments dels populars, com el referent al Pacte de Toledo i les moltes promeses electorals no complertes, juntament amb la constant culpabilitzaciò dels anteriors governants que insistentment pregona el PP, ens ha de servir de revulsiu per reivindicar constantment altres polítiques més justes i democràtiques i que són possibles.

Desconfiem del Partit Popular que, en poc més de mitja legislatura, ha fet recular avenços socials obtinguts amb anys d'esforç, pactes i consensos. Els que se senten decebuts i enganyats és ben convenient que en pròximes eleccions, optin per partits i programes de provada sensibilitat social i compromesos amb la reducció de desigualtats.                          

Exemples recents com l'acord per el tractament dels fangs al port de Maó, acord que ha arribat després de mesos de mobilitzacions impulsades bàsicament pel GOB, o la paralització de la privatitzaciò de la sanitat a Madrid, són clars exemples de la importància de la constància activa i de que davant decisions executives que lesionen el benestar de la majoria no podem ser passius ni conformistes.

Amb aquestes reflexions no estic qüestionant per res la democràcia, però si actuacions de tall dictatorial que prenen amb massa freqüència els diferents governs actuals, sense intentar cap tipus de consens. Basant les seves decisions amb que gaudeixen de majories absolutes, fan  augmentar la crispació i el desencís, actituds que no ajuden ni afavoreixen gens la participació activa mes enllà de la votació puntual cada quan toca.

El pròxim mes de maig tenim eleccions Europees, i és una bona ocasió per reconduir les polítiques en temes socials i econòmics. De cada dia són més determinants per a tota Europa les decisions que es prenen a Brussel·les. Propiciar una majoria progressista al Parlament Europeu seria engegar una nova manera de prendre decisions progressistes i solidàries per als ciutadans que tenen una vida més precària i vulnerable.   

Votant esquerres pot ser el començament per capgirar aquestes polítiques de dretes que tant de mal fan als més dèbils i que augmenten, d'aquesta manera, les diferències socials.