«El Moviment 15-M, també anomenat moviment dels indignats, és un moviment ciutadà format arran de la manifestació del 15 de maig del 2011. Ha aglutinat diversos col·lectius ciutadans amb diferents lemes, com el de la manifestació del 15 de maig: No som titelles en mans de polítics i banquers. Milions de ciutadans d'aquest país, sentim les mesures que aquest sistema Neo-Liberal i Capitalista , ens està imposant».
Doncs bé, la crisi econòmica, la corrupció, la poca transparència dels partits polítics, les greus deficiències que presenta aquest sistema, fa de cada vegada més, que els ciutadans es manifestin en favor d'un sistema de vida social i política diferent, més participativa, en models de pobles i ciutats on la participació sigui més horitzontal i més participativa entre administració i administrats. En els nostres pobles, i ciutats, s'ha d'aplicar ja, la democràcia participativa, que simplement es refereix, a formes de democràcia en què els ciutadans tenen una major participació en la presa de decisions polítiques, que és la que en realitat els atorga tradicionalment la democràcia representativa, que implica una participació ciutadana intermedi entre democràcia representativa i la democràcia directa.
Es pot definir la participació Ciutadana, amb major precisió, seria com un model polític que facilita als ciutadans la seva capacitat d'associar-se i organitzar-se de tal manera que puguin exercir una influència directa en les decisions públiques. Actualment es manifesta usualment per mitjà de referèndums o plebiscits que els representants elaboren com a iniciatives de consulta, que després els ciutadans presenten als representants.
En una etapa més avançada, el projecte fonamental de la democràcia participativa és la creació d'un mecanisme de deliberacions mitjançant, el poble, amb la seva pròpia participació, estigui habilitat per manifestar-se per igual amb punts de vista tant majoritaris com minoritaris... Sense negar que tot sistema democràtic eventualment ha de descansar en decisions majoritàries, els mecanismes o institucions de participació tenen el propòsit de posar l'accent en el ple respecte a les minories, les seves opinions i la seva àmplia manifestació a través d'un mecanisme participatiu i institucionalitzat.
Pensem que una de les raons fonamentals, del nostre model de ciutat, per promoure la democràcia participativa, consisteix que tal sistema ofereix al ciutadà una capacitat de participar en decisions orientades a desenvolupar una ciutat més sostenible, més amable, amb sistemes de mobilitat ajustades a la ciutat, cap als nens i grans, cap a una economia socialment més justa i humanista, etc, etc. Això promou un ambient de cooperació perquè s'aprecien directament les conseqüències d'aquestes decisions per a tots i cadascun dels membres de la societat. La democràcia participativa autèntica fa èmfasi molt especial en donar veu als individus i a les comunitats, les opinions, anhels i aspiracions poques vegades troben ressò o atenció en els mecanismes tradicionals de la democràcia representativa.
La participació democràtica, i els programes polítics estables, s'han de definir clarament cap a unes metes, objectius, destinades a generar una energia social de participació en les comunitats orientada a la vida i decisions del barri, del municipi, amb el conseqüent resultat de concertació, tolerància i col·laboració que necessàriament desemboqui en una evident millora de vida.
Creiem doncs, que la participació ha de consolidar-se dins de l'àmbit de la democràcia representativa, com una nova manera de fer les coses. La participació no ha de limitar, però, que les autoritats locals i altres organismes públics informin a la població de les seves activitats i decisions o convidin als ciutadans a presenciar els seus debats, sinó que implica escoltar a la població en la formulació dels seus propis problemes i en la recerca d'oportunitats i millores.
A més, és indispensable proporcionar-los els mitjans per canalitzar una acció política, social o econòmica i participar en les decisions públiques amb propòsits de canvi.
