L'any mil dos-cents vuinta-set,
es dia de sa reconquesta,
tot Menorca era una festa.
ja en fa set-cents vint-i-set
de tan memorable gesta.
Guardam encara es penó,
també li deim bandera,
però mai, de cap manera,
per anar a sa processó
li podem mal dir senyera.
Ses gloses que cant fan mal
i de dir-ho en tenc gana,
no critic a la babal·lana,
és virtut molt principal
ser persona poc ufana.
Hauríeu de demanar perdó,
des fets trec testimoniatge,
quan as pas des sant patró
amb malentès llibertinatge
bé vau mostrar es llautó.
Es verd és un bon color
que sol donar esperança,
però no en puc fer lloança;
no fa goig, ni bona olor
quan dóna mala ensenyança.
No ofèn qui vol, sinó qui pot,
i donau lliçons as més petits
per Sant Antoni beneïts.
No us afronta es paperot?
Els inculcau valors podrits.
Açò són errats de comptes!
mesclau ous amb caragols,
feis un bon sembrat de cols,
posau carota d'esquirols,
ni al més afamat feis ontes!
No sé com us van educar,
no teniu feda, ni mirament,
a cada «puesto» i cada moment
heu de saber ben estar
i tenir respecte a sa gent.
A Ciutadella en unitat
no som d'aquesta calanya,
qui quan pot sa festa espanya,
som gent de bona voluntat
que quan un no perd hi guanya.
Allà amb sa vostra consciència,
ben armats de fals coratge.
Au, preneu vent i oratge!
Us feis dir gent de ciència,
i tots teniu nom i llinatge!
