Cartas de los lectores

Avui, 5 de desembre, és el Dia del Voluntariat, una celebració per recordar i agrair la feina altruista i solidària d'un nombrós grup de persones que des de diferents àmbits col·laboren amb la comunitat. La vocació i el compromís social expliquen aquesta dedicació, que complementa l'atenció institucional i, en molt de casos, cobreix demandes d'afecte i de relació humana, parcel·les on no arribarà mai la dotació pressupostària.

L'Administració pública i els municipis en particular som responsables de l'organització del voluntariat per tal de, en primer lloc, fomentar aquest moviment i, a continuació, obtenir la major eficiència en la gestió de serveis i els recursos humans generats a través del voluntariat. Una bona acció d'estímul i administració multiplica els efectes de l'aportació que genera la bona voluntat dels ciutadans que s'ofereixen a participar en tasques socials.

En aquests moments, gràcies al temps, la dedicació, les idees i l'experiència de l'equip de voluntariat, l'Ajuntament de Maó té en marxa una sèrie de projectes on poder col·laborar. Són els següents: «Estones» (Gent gran), Reforç escolar, «Futbol al carrer», «La mar com a espai educatiu», Parelles lingüístiques, SOAJ (Servei d'orientació i assessorament jurídic), Formació en diverses matèries (Servei de Formació) i voluntariat cultural.

El voluntariat és un camp d'acció on es fa feina sense protagonisme i sense més gratificació que la satisfacció personal. Bàsicament es tracta d'aportar temps, dedicar temps als altres i, mentre valoram i elogiam allò que es fa, observam també les necessitats que hi ha i que reclamen atenció, encara tenim molt a fer. Per açò convidam tothom interessat en afegir-se als nostres grups de voluntaris o que vulgui encetar nous camps d'acció que canalitzin la seva inquietud a través dels serveis socials municipals. Com diu el nostre eslògan, «Tu que pots no t'ho perdis. Maó+voluntariat. Suma't al voluntariat».

Tan important com l'agraïment és la felicitació a tots els voluntaris per la vostra generositat, el temps, l'afecte, la dedicació i la vostra implicació sincera i compromesa amb els altres.

Águeda Reynés
Alcaldessa i responsable de l'àrea social de l'Ajuntament de Maó

La petjada de la Consellera

En qualsevol conflicte les parts enfrontades s'han d'arribar a entendre per tal de solucionar-lo. Quan es tracta d'un conflicte laboral en una empresa es sol tenir sempre present que el que ha de sortir menys perjudicat és la mateixa empresa (no pensem ara en multinacionals i deslocalitzacions). Ambdues parts tenen i defensen una posició, un punt de vista, una concepció sobre el tema en conflicte, però, en tot cas, hi ha un interès en la "cosa en si". Llavors és quan té sentit la discussió fins arribar a una proposta de solució.

Però, què passa quan una part no creu amb allò que suposadament ha de defensar? La discussió es torna impossible, apareix la desesperació en l'altra part interessada que veu que el problema no s'arribarà a solucionar mai.

Això és el que passa en l'actual conflicte educatiu a les Balears. La Conselleria ignora el conflicte negant que existeixi. A la vegada que el nega aprofita per menysprear, desacreditar, malmetre, desinformar i enganar contínuament. Així, l'Administració es converteix en una mena de monstre que el ciutadà, desemparat, només pot témer (i obeir). Una administració implacable, extensió d'un poder polític mal entès, que fa el que vol per la "gràcia dels vots obtinguts".

El partit que ens governa universalment és aquí per destruir tot el que es públic. Senzillament perquè no hi creu. Perquè no hi està interessat.

Una mostra més l'hem tingut en la intervenció de la Consellera d'Educació. Qui ocupa aquest càrrec no pot llegir una informació traduïda de qualsevol manera tal i com ho ha fet la nostra Consellera. Els informes PISA, que semblen ser allò que justifica tota reforma educativa, no poden ser anomenats dues vegades com informe «Trepitja».

Possiblement no sigui tan significatiu el què ha dit sinó com ho ha dit. La lectura del discurs feta de manera automàtica, quasi robòtica, és la lectura d'aquell que ho ha de fer perquè no té més remei i que sent que no hi ha cap necessitat de fer-ho, la d'aquell que ni tan sols sap el que hi ha escrit, la d'aquell a qui li resulta una molèstia. Juana Maria Camps ens podria haver llegit un contracte d'hipoteca amb el mateix interès i displicència i potser, només potser, si algú li hagués traduït «cláusula suelo» per «clàusula enterra» se n'hauria adonat.

La consellera d'Educació és la cara al front d'una Conselleria que no dirigeix i a qui presta la imatge. És una peça més en l'estratègia de posar inútils i ineptes com a càrrecs polítics visibles per a desesperació dels administrats. I així, mentre la part interessada en arribar a l'acord va patint els símptomes d'aquesta emmetzinada estratègia, la part que el nega en celebra els primers fruits. Les petjades de la consellera seran ben visibles sobre les runes de l'educació pública de qualitat

Pep Jordi Quevedo
Maó