Cartas de los lectores

Bon dia. En primer lloc vull aclarir que soc un menorquí de cor i un català de sang, que em vaig traslladar a l'Illa al 2009 i he hagut de tornar a Barcelona per treball. El meu amor per l'Illa és tan gran que la meva dona i jo vam marxar de Barcelona, amb un bon futur laboral, per viure en el paradís amb un risc laboral important. Tant va ser així que a l'Illa mantinc les coses més importants de la meva vida i que la meva euga menorquina (que va ser el nostre regal de noces) encara hi és. Cada cap de setmana agafo l' avió per passar dos dies a la meva casa, a Menorca, i xalar amb tot el que l'Illa m'ofereix i és clar, del meu cavall.

Si coneixes l'Illa, i crec que alguna cosa puc saber, és que el cavall i sobretot la raça menorquina, formen part de cada gota de sang d'un menorquí o menorquina. Tant és així que tothom té un contacte directe amb els cavalls, ja siguin propietaris, colcadors, parella, família, amics...

A l'Illa s'organitzen concursos de doma clàssica, doma menorquina, de salt, clínics amb genets i amazones de referència nacional, romeries, espectacles i evidentment, les festes on cada poble es bolca amb el cavall. Tenim una gran quantitat de clubs públics, privats, escoles i les tanques on tenim als nostres cavalls. Domadors, criadors, associacions, ferrers, veterinaris... i molts altres exemples de gent lligada al món del cavall.

En definitiva, crec que Menorca és un dels racons del món on el lligam amb el cavall és més gran.

Tot i el lligam amb el cavall, seguim tenint un gran problema: On és l' hospital per cavalls? Ara mateix, tot amant dels cavalls a la nostra Illa ha de ser conscient que si el cavall al que estima pateix un accident o enfermetat que requereixi hospitalització ho té bastant cru. El cavall s'ha de traslladar fora de l'Illa, amb un transport que garanteixi la seguretat i dependre evidentment dels vaixells. Els temps requerit pel trasllat pot fer que la mort de l'animal ja sigui inevitable i amb la freqüència dels vaixells en temporada baixa ja ho compliquem molt més. Als anteriors comentaris li podem afegir una part que també és important, el factor econòmic. El cost pel trasllat fora de l'Illa, la cirurgia, post operatori i retorn de l' animal fa que poca gent s' ho pugui permetre.

Crec que tenim un bon grup de veterinaris a l'Illa, i pels que jo conec, són gent compromesa amb el treball però hi ha cirurgies o operacions que no poden realitzar degut a la falta d' infraestructures.

Dos cavalls referència per a mi ja han mort degut a la falta d' equipament i ara només faig que pensar en la meva euga si li passés colque cosa: Sacrificar-la o assumir 10.000 euros de cost sense tenir garantit cap resultat.

El Consell pot ajudar a preparar una infraestructura? Els ajuntaments poden cedir locals? Els veterinaris es poden unir per un bé comú?

Jo no tinc la resposta, potser les meves paraules encenguin alguna bombeta. Jo, ara, només tinc la preocupació i la pena.

Una abraçada per l' Alba i en Jordi, i un sentit record per a la Rosy i en Ratx.

Salutacions cordials.

Óscar García
Barcelona