Cartas de los lectores

De tothom és sabut que les coses no són mai blanques o negres, que les versions dels fets tenen camí d'anada i de tornada. Així doncs, per al.lusions, permeteu-nos que us oferim la nostra visió de "l'afer CEME".

Una ponència aprovada pel plenari del CEME, el 3 de juliol de 2013, inclou el següent text:

"El Consell Escolar de Menorca és l'òrgan de consulta i participació en la programació general de l'ensenyament no universitari de la comunitat educativa de Menorca. Va ser creat el 21 d'abril de 2004.

Constitueix el primer gran òrgan representatiu en educació de l'illa de Menorca, amb capacitat legal i amb un ampli marge de maniobra. S'ha de fer especial esmentque cap dels temes que afecten l'illa es poden aprovar sense el dictamen o informe del Consell Escolar de Menorca, tot i que no sigui vinculant."

Aquesta és la definició que el CEME té penjada a la seva plana web i que constitueix una concisa i clara carta de presentació. El perquè de la seva creació no s'entén sense tenir present la profunda preocupació que la comunitat educativa ve mostrant des de fa anys vers els canvis constants de la legislació que regula el sistema educatiu del nostre Estat i de la nostra Comunitat Autònoma.

Una preocupació que s'ha traduït, des de fa molt de temps, en la demanda d'un gran pacte per l'educació, liderat per tècnics en materia educativa, que doni estabilitat als projectes pedagògics i a la tasca dels professionals, al marge dels canvis polítics de l'administració que el nostre sistema democràtic, necessàriament, ens ha de brindar.

En aquest context s'ha d'entendre la creació d'un òrgan com el Consell Escolar de Menorca (CEME), que, alhora, té veu i vot al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), el qual també té veu i vot al Consell Escolar de l'Estat (CE). La creació d'aquesta xarxa d'òrgans consultius havia de servir per caminar, progressivament, cap a un pacte per l'educació, el qual fes avançar el nostre mermat sistema educatiu que, segons tots els informes internacionals, tan allunyats ens té de les mitjanes europees.

Exposició de fets

La trajectòria del CEME havia seguit, en totes les anteriors legislatures, aquesta línea més amunt descrita i havia estat objecte de consulta i petició d'informes, opinions que en cap cas no eren vinculants, per part de les diferents Conselleries d'Educació de la nostra Comunitat Autònoma.

A partir de les darreres eleccions autonòmiques (el mes de maig de 2011), el devenir del CEME ha sigut desigual. El primer plenari post-electoral es produeix el 21 de desembre de 2011, sota la presidència de Bartomeu Cañelles i la vicepresidència de Dolors Tronch. El que entén el nou president del CEME del ha de ser l'òrgan insular és ambiciós, ja que pretén que, entre altres coses, sigui el CEME qui elevi propostes al Govern, en lloc de valorar els avantprojectes que ens arriben des de la Conselleria.

Quedem a l'expectativa de com vol dur a terme aquest projecte. La permanent es reuneix mensualment fins que, el 7 març de 2012, Cañelles presenta la seva dimissió per motius personals. Dolors Tronch passa ocupar la presidència i s'incorpora Joan Forcades a la vicepresidència, els quals presideixen el seu primer plenari el 2 de maig de 2012.

El 27 de juny de 2012 es produeix un altre plenari que esdevé polèmic per la proposta de bona part dels consellers de donar sortida a un document on es manifesti el malestar de la comunitat educativa vers els esdeveniments que s'han anat produint a l'àmbit educatiu al llarg de tot el curs.

La presidència i vicepresidència al.leguen que hi ha un defecte de forma i mostren la seva disconformitat en que el document sigui votat pel ple. Es planteja la possibilitat de celebrar un ple extraordinari, com permet el reglament (aquest ple no es va arribar a fer mai).

Paral.lelament, plana el dubte de si el nombre de membres que conformen el plenari de Menorca és l'adequat, després que el CEIB vagi fer una reducció significativa de membres, argüint "raons pressupostàries".

Es decideix passar el tema a serveis jurídics i es demana si resoldran el dubte amb celeritat. Amb tot, el document no pot ser aprovat pel ple, que es troba en situació de "semiexistència", la qual cosa empeny uns quants consellers a signar en nom propi el document i enviar-ho a la premsa local. Cal dir que fins aquest moment el CEME no ha elaborat ni un sol informe i/o proposta en matèria educativa i ha cobert només accions de tràmit.

S'inicia el curs 12-13 (període en què s'elaboren els avantprojectes legislatius que hauran de desembocar en el conflicte educatiu que ara vivim) i no és fins el 6 de març de 2013 quan es reuneix per primer cop la permanent, tot i que el mes de gener els serveis jurídics del Consell Insular ja havien donat vistiplau a la composició del plenari del CEME sense fer-hi cap modificació.

El 24 d'abril de 2013 es produeix el primer plenari del curs. Bona part dels consellers manifesten la seva preocupació per la inactivitat perllongada en un moment convuls. El 3 de juliol de 2013, el ple aprova (per àmplia majoria) 5 ponències presentades per representants del professorat, dels sindicats, del personal d'administració i serveis i dels pares i mares.

S'inicia el curs 13-14, protagonitzat per un malestar històric en el món educatiu i un conflicte sense precedents, i la primera permanent es reuneix el 8 d'octubre (portem 3 setmanes de vaga). En aquesta reunió es fixa el primer ple ordinari pel 29 d'octubre i es denega la petició d'un ple extraordinari per tractar la situació de crisi educativa.

A petició dels docents reunits en assemblea, un terç dels consellers sol.licita un ple extraordinari urgent per dia 23 d'octubre per tractar un únic punt: la recuperació del paper vinculant dels Consells Escolars de Centre dins el marc de la LOMCE, que ha de passar pel Parlament i, en breu, pel Senat (de fet, entra al Senat el 29 d'octubre) abans de retornar al Congrés i ser aprovada.

La presidència respon al cap de 5 dies i al.lega "defecte de forma" per celebrar el ple extraordinari. No és fins després d'aquesta negativa que convoca una permanent extraordinària (que és objecte d'una concentració de professorat) per tractar la petició i, solventats els defectes de forma, decideix convocar un ple extraordinari l'11 de novembre, rebutjant el caràcter d'urgència (que estableix la convocatòria en els 5 dies posteriors).

Cal dir que el 29 d'octubre el ple aprova per àmplia majoria 6 ponències presentades pels representants del professorat, els directors de secundària i el personal d'administració i serveis. L'11 de novembre surt aprovada per àmplia majoria la ponència que fa referència als Consells Escolars.

Valoració dels fets

Volem fer constar que, a partir de maig de 2011, el CEME no ha sigut consultat en cap moment per part de la Conselleria ni s'ha requerit cap informe de la nova i abundant legislació que s'ha generat.

Volem fer constar que tots els documents que s'han debatut al CEME al llarg d'aquest període han sigut aportats per part de consellers que representen el professorat, els sindicats, els directors, el personal d'administració i serveis i els pares i mares. Mai els representants de l'administració actual han elaborat cap proposta ni tampoc ho ha fet la presidència o la vicepresidència.

Com queda palès a la relació de fets, els entrebancs per generar el debat han sigut habituals per part de la presidència i vicepresidencia i, sovint, les formes han primat per sobre del fons.

És evident que tot això, junt amb la difícil situació educativa actual i el menyspreu constant cap a la comunitat docent per part dels polítics que ens governen, ha generat algunes situacions més tenses del que pot ser normal, però no més del que hom pot esperar en un clima enrarit.

Les "pressions" i l'haver-se sentit "atacats en allò personal" de què parlen a la premsa l'expresidenta i l'exvicepresident (càrrecs de confiança de la Consellera, no ho oblidem) són una interpretació que ens sembla esbiaixada i que han de ser interpretats en el context que hem descrit.

Cal dir, si més no, que les mateixes acusacions podrien haver estat formulades per qualssevol dels que ells anomenen "vocals" (altrament dits consellers) en sentit invers.

Per acabar, volem agrair públicament la seva dedicació (desinteressada i altruista) al CEME al llarg d'aquests mesos, sense que això faci de menys la dedicació (també desinteressada i altruista) de tots aquells que hem mostrat posicionaments crítics davant la situació educativa a què aquest Govern ens ha abocat.

Rafela Pons, Francesc Cardona, Maria Camps, Jaqueline Moreno, Josep Maria Zardoya, Beatriz Pons, Joana Moll, Pilar Coll, Rafel Andreu
consellers del CEME