Cartas de los lectores

Abans de res, Sr. Bauzà, miri'ns als ulls i ens digui perquè. Per què aquesta obstinació? Per què es mostra inflexible en la implantació del TIL enfora de tota lògica? Per què no atén els requeriments i les idees dels experts en matèria educativa? I per què, en canvi, es mostra «raonable» amb altres col·lectius empresarials i grups de pressió.

Em resulta evident que vostès no tenen aquella habilitat social bàsica que se'n diu saber escoltar, i miri que per fer-nos escoltar hem hagut de cridar i omplir i pintar els carrers de verd. Parlam d'habilitat, humilitat i empatia. Un mal negoci el seu, empresarialment un desastre, enfrontat com està als seus empleats, ja em dirà amb quines ganes faran la seva feina!

Amb la diversitat que tenim a les aules, amb la manca de recursos,... com volen que comencem la casa per la teulada? Miri, com em pertoca, estic estudiant anglès (anava a dir com una loca, però no vull tenir un disgust i que em declarin incapacitada), i com més n'aprenc més incapacitatada em veig per impartir l'assignatura en una altra llengua; és decebedor, descoratjador, perquè me n'adon que la progressió és inversament proporcional, com més estudies més repares que ho fas malament: és esgotador, veus que no ho fas bé, un sortir del pas de forma mediocre, que potser no serveix per res, per no dir que pugui tenir efectes negatius.

Ja ho hem dit, com ensenyes a pensar un alumne en anglès, si ja li costa expresar-se en el seu propi idioma? I mira per on, som professora d'Educació Física, una «maria» per a alguns, on no només ens comunicam amb «run», «stop» o «play». A aquesta «maria», per cert, li assignen un bon grapat de valors intrínsecs i associats: esforç, cooperació, afany de superació..., un diàleg que va molt més enllà de quatre ordres en mode imperatiu, i per sortir del pas.

Permeti'm, Sr. Bauzà: jo podré ensenyar en anglès el dia que l'alumnat i jo estem preparats per aprendre i ensenyar quasi sense adonar-nos que ho fem en un altre idioma, sense crear rebuig i el mínim de qualitat adient. Però tampoc em llevin el dret a fer-ho en català.

Per tant, Srs. Governants, rectifiquin que és molt savi, i no desdiu dels vots, pocs o molts, que van tenir fa dos anys. Aprendre de l'error és també una actitud molt honorable, sense vencedors ni vençuts, i en nom de la pau educativa i d'una saludable atmosfera als centres educatius. Amb imposicions que rebutja la majoria l'empresa no funcionarà. Fins ara, almenys com a empresari educatiu, Sr. Bauzá, vostè està suspès.

Esther Casas
Ciutadella