Cartas de los lectores

Ja fa uns dos anys, o més, que damunt la Fundació de Persones amb Discapacitat de Menorca (FPDM), planeja el tema de la reducció de personal, d'expedients de regulació... com per tot. És a dir, aquest fet és una situació «normalitzada». Així que tan els treballadors com els centenars de persones ateses - i tots els familiars que hi ha al darrera - estan amb la mosca darrera l'orella per veure si els avisos (viscuts com a amenaces) de les reduccions, es duran a terme o no.

Ara farem un símil si més no divertit (ironia pura): fa poc dies que teníem els EEUU amb intencions de bombardejar Síria. És clar, han fet els dolentots emprant armes químiques, idò, ara a castigar. Però oh! si aquestes armes les havien venut ells mateixos! Si a més amb la venta es van embutxacar uns quants milions! És a dir, jo com a tot poderós et venc armes del tipus que sigui i m'omplo les butxaques, tu les empres i et bombardejo. No és una forma de terrorisme? Passem ara als serveis per a les PERSONES amb discapacitat (discapacitat del tipus que sigui). Es crea fa uns anys la FPDM en que vàries entitats han d'entrar-hi i combregar-hi si o sí - «les associacions que no hi entrin quedaran exemptes de qualsevol tipus d'ajuda institucional que sí havien tingut fins el moment» - . Idò bé, les diferents associacions entren a la FPDM aportant els recursos que tenen a dita fundació, qui passa a gestionar-los. I ara què fem? Fàcil: llevarem els serveis que les entitats aporten. No és una forma de terrorisme també?

Primer es ven una gran imatge, s'absorbeix i monopolitza el que hi havia establert i es lleva veu a la gent que venia treballant i lluitant en el món de la discapacitat des de feia molts anys des del moviment associatiu. Ara és fàcil, amb l'excusa que sigui, a llevar serveis, a llevar recursos que cobrien les necessitats de PERSONES amb malalties cròniques.

Farem una mica de memòria. Històricament, persones sensibilitzades de certs perfils, es van anar agrupant per tenir certa força i aconseguir uns objectius: donar uns serveis i recursos a persones amb malalties cròniques (esquizofrènia, Síndrome de Down, trastorns d'audició, trastorn bipolar, malalties reumàtiques, etc.). Cadascú per la seva part, anava funcionant, aconseguint ajudes per tenir un fisioterapeuta per la gent amb esclerosi múltiple, per exemple, un psicòleg per qui tingui esquizofrènia... i tot açò per un simple motiu: la Seguretat Social no ho pot cobrir tot. Assumint aquesta situació, molta gent ha dedicat anys de la seva vida, diners i molts altres recursos a aconseguir una gran fita: cobrir unes necessitats específiques per a PERSONES que pateixen i patiran de manera crònica patologies greus.

Ara ha acabat el primer període de l'expedient de regulació que s'ha portat a terme dins la FPDM. I ara també comença el segon. Es reduiran serveis. I la justificació és genial! (ironia pura un altre cop): «Llevarem cert servei perquè és la Seguretat Social qui l'hauria de dur». Mira tú quines coses; les associacions neixen per donar aquests serveis degut a que no es donen a nivell públic, la FPDM absorbeix tot el conjunt i ara lleva els serveis justificant-ho precisament amb l'argument de que són els altres qui ho han de fer... simplement genial, per no dir una altra cosa.

Així és que tenim una població històricament decantada i desatesa qui ha trobat el seu lloc i respecte dins la societat, a poc a poc i amb molt de patiment. Però ara que la situació era més o manco tranquil·la i ben valorada (no ben valorada la FPDM en sí, sinó la feina d'uns quants de dins), toca bombardejar. Generalment, els col·lectius atesos tendeixen a callar i a no demanar, per por a perdre lo que s'ha aconseguit, alguns representants també callen, bé perquè es creuen les falses promeses o també per por a represàlies, o tal vegada per altres motius que vull desconèixer, però la por, d'alguna manera s'ha mostrat com una constant.

Queden temes per comentar, molts, massa. Ja es comentaran en ser hora. «Aquesta vegada ho volem fer sense que tingui ressò social i que no danyi sa imatge de sa Fundació» es va dir a porta tancada en una anterior ocasió. Ho veig totalment amoral. Qui sigui capaç de dir açò (i altres coses), no sé a quin nivell ètic i moral es troba.
Ara toca aguantar les bombes. Tal vegada haurem de demanar ajuda als Prínceps d'Astúries que han fet que la FPDM surti a les portades dels diaris, esperant que les properes portades, açò si, no generin rebuig, ja que si la gent xerrés, sortirien molts d'articles..

Joan Marc Juan Mascaró
Treballador de la FPDM