Ha estat la meua manera de materialitzar l'amor que sent per la nostra tradició, amb la que he conviscut any rere any, i que ha tenyit la meua vida, les meues relacions i els meus somnis. Les creus són la base: s'entrecreuen com s'esperit de tots els ciutadellencs durant les festes, com les respiracions acompassades, les encaixades de mans, les mirades i els somriures de complicitat farcits de felicitat i orgull. La comunió d'un poble que fa que les festes siguin tal com són.
Els detalls femenins li aporten el dinamisme i la calor humana típiques de la festa, que es contraposen a la fredor del metall. És una figura arquetípica que representa a la mestra que toca pels seus petits alumnes tot anticipant el que vindrà; als fiets que nerviosos es passen les hores mortes tocant una i una altra vegada; a la peixatera del mercat que riallera anima a les companyes; a l'àvia que mostra al nét a sonar el fabiol. En definitiva és un humil homenatge a totes aquelles imatges anònimes, quotidianes i que semblen intranscendents però que també són una part important del sentiment santjoaner. Els cabells que s'expandeixen cap a l'infinit són una metàfora d'aquest so repetit de generació en generació i que fa vibrar el nostre cor.
Per altre banda, també representa la innocència de les primeres festejades, aquells jocs innocents que es converteixen amb el pas del temps en noves famílies.
Per acabar, entenc que l'art actual es basa en la interpretació que l'espectador li dona a una obra quant la veu i aquest sentit dependrà del seu bagatge personal i emocional. Per aquest fet, cada persona li donarà el significat que necessiti donar-li i és aquí quan sorgeixen debats latents a la societat que ben poc tenen a veure amb l'escultura en sí.
Sebastià Marquès Lluch
Ciutadella
Recolzament als directors dels IES de Maó
Tornam a començar el curs escolar. Altres anys ho fèiem amb les piles ben carregades i amb aires renovats. Enguany, però, és com si no haguéssim desconnectat del tot. L'estiu ha estat una continuació del darrer trimestre: TIL amunt, TIL avall, Consell Escolar amb atribucions de la Llei vigent i desdites per la Conselleria d'Educació… un bullit. Amb un càstig cautelar real i mediàtic als tres directors. Un càstig que no el pateixen ni els delinqüents. Tot, per transmetre un acord dels seus consells escolars respectius, per fer la seva feina ben feta i amb rigor. Per tot açò, tots tres rebeu el nostre suport.
Les mestres i els mestres del centre estem molt disgustats pel nul tarannà dialogant de la Conselleria. Tot s'ha fet a corre-cuita per vendre fum. El TIL, que parteix d'una necessitat real, acabarà sent un fracàs per com es vol implantar. S'hauria d'elaborar un pacte per a l'educació consultant els especialistes i amb l'exigència d'un consens general amb participació de tots. Així ho està intentant el grup de treball a Menorca, EDU21, del qual la Conselleria d'Educació n'hauria de formar part.
Per suposat que tots els docents volem el millor per als nostres alumnes, com els pares i mares ho volen per als seus fills i filles. Per aquest motiu, demanam a la Conselleria que posposi l'aplicació del Decret fins que no s'hagi aconseguit un acord consensuat amb tota la comunitat educativa lluny de qualsevol imposició que no fa més que recordar temps del segle passat i, per damunt de tot, que retorni els directors i directora al seu lloc de treball, on haurien d'haver estat durant tot aquest temps. El mal moral que se'ls fa és irreparable.
MESTRES I PERSONAL NO DOCENT DEL CEIP MARE DE DÉU
DEL CARME DE MAÓ
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.