Cartas de los lectores

D'ençà la reunió de la consellera d'Educació amb els batles del PP per cridar-los a files i que no seguissin votant en contra del TIL i de la seva aplicació, com ja havien fet alguns regidors populars en els seus ajuntaments, han sortit una sèrie de cartes (semblen fetes amb motlle) defensant aquest projecte.Les cartes versen sobre 3 temes: la importància d'aprendre anglès, la diferència entre el català i el menorquí (o mallorquí, que la majoria de cartes vénen de Mallorca) i la bondat de la mesura adoptada per la consellera expedientant 3 directors d'instituts de Menorca i criticant els professors "rebels".

Anem per parts: En els centres educatius no s'ha qüestionat mai la importància d'aprendre anglès. El que qüestionam és la manera com es vol imposar aquest aprenentatge: amb presses, sense recursos, amb professorat i alumnat que no té la formació suficient, amb manca de materials adequats... Dir que ens oposam a que l'alumnat aprengui anglès és una estratègia del govern per amagar que redueixen l'ensenyament en llengua pròpia i augmenten les àrees en castellà i en anglès. Hi ha moltes maneres de fer que els alumnes aprenguin anglès: seccions europees, intercanvis, noves metodologies... La comunitat educativa demana que s'obri un període de diàleg per establir quina seria la millor manera d'aplicar el projecte.

Sobre la populista i ja anacrònica polèmica que encara volen mantenir alguns sobre si menorquí, o balear, o català, una reflexió: us imaginau un andalús que ens escrivís "yo no hablo eppañó, yo hablo andalú y lozcribo como zuena". Quin paperot!, pensaríem. Idò, ja està tot dit. Que a les escoles no ensenyam les nostres paraules no s'ho creu ningú que hagi tingut fills escolaritzats: s'han trobat alguna vegada que els seus fills hi han anat dient-los, per exemple, "hem trobat dos gossos i dos gats davant de la nostra casa", en tost de "hem trobat dos cans i dos moixos davant ca nostra"? A les escoles ensenyam a xerrar i escriure correctament la llengua, però respectam i utilitzam sempre les paraules i els modismes propis de cada illa o poble. Els fillets són prou intel·ligents per entendre què són paraules sinònimes i triar les més adequades en cada context.

Pel que fa a l'atac als mestres i professors "rebels" des dels sectors més radicals del PP, recordar-los que una de les recomanacions de la Unió Europea per a la millora del sistema educatiu és la de dignificar la professió docent, donar valor als educadors en la societat. Aquest govern fa tot el contrari i ens fa passar en els seus escrits per vessuts, aprofitats, radicals, extremistes, manipuladors, adoctrinadors, etc. I tot per manifestar-nos en contra d'unes mesures que pensam, des del nostre coneixement i la nostra experiència, que seran nocives per als nostres alumnes.

Imaginau que el conseller de sanitat fos un economista, per exemple, i digués que s'ha d'aplicar tal o qual tractament i que la majoria dels metges especialistes diguessin que no hi estan d'acord perquè pot ser perjudicial per als seus pacients. Idò açò és el que passa en l'educació: els mestres i professors veim que la manera amb què la Conselleria vol aplicar el seu projecte de TIL serà dolent per als alumnes i com a resposta ens ataquen, ens insulten i expedienten a 3, de moment, directors, sense demanar-los prèviament cap explicació, ni atorgar-los el dret a la presumpció d'innocència.

Amb la seva actitud, tant la Conselleria d'Educació com els polítics que li donen suport posen en dubte la professionalitat de la majoria dels docents, i açò no és bo per al nostre sistema educatiu. Per sort, la majoria de pares i mares - independentment de la seva ideologia - creuen, saben i han pogut comprovar que els professionals de l'educació volem sempre el millor per als nostres alumnes.

Joan Coll Pons
Mestre i orientador escolar