19/08/13 0:00
TW
0

Ana Moll i la infermera Paca Orfila
Feia dies que ho havia de fer i era com si no trobés el moment, i ara que les dues gaudeixen d'unes més que merescudes vacances, és quan amb la brisa de la tramuntana i mirant la mar m'he decidit a fer-ho. Cada cop tinc més clar que la vida és una escola on hem de superar assignatures i si no ho fem les repetim fins que les aprovem; la vida, també, és una successió de moments, uns bons i uns altres no tan bons. La veritat és que fins i tot dels moments no tan bons la vida ens sorprèn i ens aporta riquesa i creixement personal. Això és el que m'ha passat a mi, amb la doctora Ana Moll i la seva infermera Paca Orfila. A la doctora la coneixia una mica, però a na Paca gens.

No m'estendré a explicar el que ens ha apropat, però vull dedicar-les-hi unes paraules que no són més que una senzilla mostra d'agraïment a dues persones que es mereixen un monument. En uns moments com ara en els que sols sentim parlar de retallades i notícies poc agradables, trobar-te amb dues professionals de la categoria de n'Ana i na Paca, et fa veure que fins i tot en els temps més durs i difícils, la nostra sanitat pública compta amb professionals d'una categoria que va molt més enllà d'allò que entra dins la seva professió. He necessitat de la professionalitat de n'Ana i na Paca per a la meva mare gairebé a diari durant mesos, i la constància de na Paca perquè les cames de na Maria milloressin, no té explicació, perquè ni ella cuida tant les seves cames. Ara, després de mesos, comencem a recollir els fruits i és tanta la seva alegria, i la nostra, quan destapa la cura i veiem la milloria, que no puc fer més que donar les gràcies a na Paca per la seva implicació, forma de ser i d'actuar. Això ha fet que senti tanta seguretat amb vosaltres dues perquè sé que davant qualsevol dubte sempre puc trucar i trobar-vos.

I de tu Ana, què dir? Que quan alguna cosa sorgeix i m'inquieta, na Paca et toca a la porta i al cap de no res apareixes tu , amb la teva dolçor que et caracteritza i el teu somriure, agafes la mà a la meva mare, la mires i ens dius què hem de fer i li dones un petonet. Aquests detalls, Ana, per una persona de 86 anys són la millor medecina i genèricament es diuen tendresa, humanitat i afecte; i tu això no ho receptes, ho dones de la teva generositat com a persona.

No acabaria mai de dir coses bones cap a totes dues. Gràcies Ana i Paca, no fa falta dir-vos que no canvieu perquè simplement sou així de bona gent.

Desitjar-vos que en aquests dies que esteu de vacances, gaudiu molt dels que més estimeu, però que també vos dediqueu uns moments a vosaltres mateixes, perquè els mereixeu.

Gràcies per tot i rebeu una forta abraçada

Antonia Seguí Llabrés
Maó