Cartas de los lectores

Un dels meus professor de la universitat on vaig estudiar, ens va explicar una història sobre un professor del mateix centre. És una història que sempre m'acompanya i ara més que mai. A l'any 1965 el règim franquista va expulsar de la Universitat de Madrid a, entre d'altres, José Luis L. Aranguren catedràtic d'Ètica d'aquesta. Sàpiguen que aquest intel·lectual va començar al "bando nacional" però veient com anaven les coses es va revoltar. Quan el catedràtic d'Estètica de la Universitat de Barcelona, José Mª Valverde, es va assabentar de l' expulsió d'Aranguren li va dir al règim franquista que sense ètica no hi havia estètica i va renunciar a la càtedra i a viure a Espanya.El govern de les Illes Balears, amb la consellera d'Educació al capdavant, ha expulsat als tres directors dels instituts de Maó i ho ha fet una altra vegada per motius polítics. Com pot ser que tornem a estar allà mateix? Però ara en un règim democràtic o això ens pensem alguns, clar...
Aquets professors, que van acceptar el càrrec de director segurament sense entusiasme però sí amb responsabilitat, van respectar la decisió que es va prendre per votació en els consells escolars dels seus centres. Aquests tres directors van respectar els valors democràtics.

Amb aquesta decisió, aquest govern ha tornat a perdre l'ètica i també l'estètica, pot ser no saben que són aquests valors els que ens donen la qualitat humana.
Com n'és d'atrevida la ignorància!

Elena Baquero
Regidora de Cultura i Educació
des Migjorn Gran
Vicesecretària del PSOE-Menorca

Una història
per a no dormir!

Sr. director del diari: Em disculparà si em dirigesc a vostè per fer-li quatre cèntims d'un problema que tot i ser domèstic, té importants connotacions de caràcter públic com podrà comprovar.Nosaltres vivim al carrer Santa Anna de Maó que està situat bé derrera el palauet Làdico, seu de la delegació del Govern a Menorca. L'indret és molt tranquil, pel nostre carrer no passen més que els veïns i el trànsit del carrer de Sant Sebastià no és massa intens. Vivim idò bé al centre de Maó, a dues passes de sa Plaça i a sis de l'Ajuntament, per dir-ho de qualque manera.

El problema que patim des de fa quatre anys té la seva gènesi en les activitats nocturnes que s'organitzen al bar del claustre situat en el pati de l'antic Claustre del Carme. Aquestes activitats, musicals, per suposat, rompen la tranquil·litat de la nit i destorben de greu manera el nostre descans nocturn. No estic criticant la realització de concerts, aquest no és el principal problema. Les molèsties per a nosaltres comencen quan acaben els concerts i a partir de les 12 de la nit dels dies que no hi ha concert i es posa música amb un DJ.

Des del principi i fins al dia d'avui hem optat per la via del diàleg i l'enteniment, avisant quant ja passava de rosca, parlant amb el concessionari, visitant al regidor responsable de l'assumpte, telefonant a la Policia, quan ja no hi havia més remei. Tots han estat molt amables sempre i ens han atès amb la correcció que correspon, però el problema persisteix. No li estic parlant d'un so atronador, això ha passat feliçment a la història, no, li estic parlant d'una música que quant arriba a casa no sobrepassa segurament els decibels estipulats, però és una música que s'emet en una franja horària en què hi hauria d'haver silenci. M'explicaré.

Els enrenous en l'àmbit urbà estan regulats per una llei estatal, la Llei 37/2003, de 17 de novembre, "del Ruido". Una Llei autonòmica, la llei 1/2007, de 16 de març contra la contaminació acústica de les Illes Balears. Una ordenança municipal, l'Ordenança per a la
protecció de l'atmosfera davant la contaminació per sorolls y vibracions aprovada el 10 d'octubre de 2001. I una disposició del tinent d'alcaldessa responsable d'aquesta qüestió del 5 de juny de 2013.

Com pot veure, Sr. director, la legislació ens empara amb suficiència, les autoritats ho han previst tot i si tenim algun tipus de molèstia, és segur que no és per manca de normativa.

El problema és tan simple que l'argumentació no entranya cap dificultat. Normalment no és la intensitat de l'enrenou el que ens molesta, almanco ara. És simplement l'enrenou emès en hores no autoritzades. El nostre problema és que el titular de la concessió del bar del pati del Claustre del Carme no compleix, i l'autoritat municipal no el fa complir, amb cap de les normes i molt especialment amb la disposició del tinent d'alcaldessa que diu textualment que, no pot tenir música més enllà de les 12 de la nit. És així de simple, a les 12 de la nit de qualsevol dia s'ha d'haver acabat qualsevol emissió de música per fluixeta que sigui. Idò aquesta acció tan simple no es produeix i la música sona fins a les 3 o les 4 de la matinada amb la particularitat que l'enrenou va creixent a mida que avança la nit, impedint el nostre descans.

Avui hem decidit que la via del diàleg i l'enteniment ja no donarà més fruits, que, vistos els resultats, han estat ben magres. Avui hem decidit que obrirem la via de la defensa legal dels nostres drets i del compliment de les ordenances i la normativa reguladora.
Agraïda per la seva atenció es despedeix cordialment,

Gràcia Ribalaiga Briones
Maó

Masificación
de embarcaciones
en Son Bou

Desde hace 30 años soy usuaria de la playa de Son Bou, Alaior, donde desde hace tiempo se viene registrando una masificación de embarcaciones (yates, lanchas, motos náuticas, etc) en la zona de bañistasde Atalis, Alaior.Tras realizar varias llamadas al 112 Emergencias (yo y varios usuarios más) alertando del peligro que eso supone para los bañistas, se me dice que esa zona está autorizada para que las embarcaciones hagan lo que quieran (fondear en la orilla, colocar lanchas sobre la arena, circular a motor entre bañistas, etc), cosa que no entiendo por el peligro que eso supone para la seguridad de las personas, independientemente de la malísima imagen que da de una isla que se vende como tranquila.

También quiero agradecer públicamente el comportamiento de los socorristas de Son Bou que siempre han intentado poner orden recibiendo solo insultos, pitidos y abucheos de algunos de los "educados" navegantes.

Rosalia Guillaumet Coll
Mahón