Cartas de los lectores

El passat dilluns dia 15 de juliol, el PP va dur a Ple una proposta per adaptar el coneixement de llengua catalana, per part dels treballadors del Consell, al que marca la Llei 9/2012 (Llei Gornés) de la Funció Pública. I ho va fer proposant, al peu de la lletra, la rebaixa de coneixements de la llengua pròpia que aquesta contempla: 1) Davallen el nivell de coneixement de català que fins ara s'havia de tenir i 2) Redueixen el nombre de places que duen implícit el coneixement de català.

1r. En les places d'ordenança per a les quals s'estableix com a requisit el coneixement de català, es demana el certificat A2, la qual cosa com que no s'ha modificat la Llei 9/12 per adequar-la a la nova Ordre d'equivalències dels títols, diplomes i certificats de català (BOIB núm. 34 de 12 de març de 2013), que modificava l'anterior, en la qual es basava la Llei 9/12 a la pràctica representa que es demana bàsicament un nivell de comprensió oral de la llengua catalana, sense necessitat de tenir prou competència lingüística per parlar-la fluidament. Per tant, si es volgués mantenir el nivell de coneixement de català que es demanava fins ara, per a les places que en el Catàleg s'estableix el requisit de tenir el certificat A2, hauria de dir B1. La conclusió és que ens podríem trobar amb ordenances que tinguessin dificultats a l'hora de dirigir-se en català..

2n. La proposta del PP, seguint la Llei Gornés, exigeix el coneixement de català només al personal que fa atenció al públic; però, a més de les places previstes, en l'Administració hi ha molts altres llocs de treball que, des del nostre punt de vista, atenen el públic. Sense anar més lluny: secretaris i secretàries de consellers, tècnics d'habitabilitat, de mobilitat, de cultura, d'esports, de cooperació local, de turisme, bombers, etc.

Des del PSM Més per Menorca consideram que, a part de les places esmentades abans, també és imprescindible, si parlam d'igualtat de drets de catalanoparlants i castellanoparlants, que conegui ambdues llengües tot el personal de l'àrea de benestar social: menors, atenció a la dona, psicòlegs, drogues, salut mental, Trepucó, Casa de la Infància, geriàtrics i serveis socials en general; ja que tots ells tracten temes molt sensibles i delicats i les persones usuàries i ateses per tots aquests serveis (no només ordenances, sinó també infermers, auxiliars d'infermeria, facultatius, psicòlegs, etc.) han de poder expressar-se lliurement en català per tal d'explicar i transmetre sense cap tipus d'entrebanc la seva problemàtica.

D'altra banda, també el personal exclusivament administratiu ha de tenir certs coneixements de català si es vol complir el Reglament d'ús de les llengües catalana i castellana al CIM, que en l'article 6.1 diu: "Els procediments tramitats pel Consell Insular ho seran en català que, com a llengua pròpia de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ho és també del Consell Insular de Menorca".

Finalment, cal recordar un fet importantíssim: el Parlament va aprovar, a proposta del PSM Més per Menorca, la possibilitat que cada administració pugui establir, en el seu catàleg de llocs de feina, les places per a les quals és necessari el coneixement de català com a requisit, independentment de les que estableix amb caràcter de mínim la Llei Gornés. Per tant, el Consell de Menorca tenia l'opció, com han fet diferents ajuntaments de Mallorca, de presentar una proposta més àmplia de places amb el requisit de coneixement de català. Però no ho fa i, per tant, estan avalant una llei que discrimina els catalanoparlants.

I no només això: amb la dèria d'arraconar el català de l'administració, s'ataca, a més, el principi de l'eficàcia que ha d'inspirar el funcionament de les administracions públiques. Perquè la realitat és que l'Administració serà més eficaç si els funcionaris coneixen i dominen les dues llengües oficials (no només una), tant en el cas de les places que tan sols han de fer atenció oral al ciutadà (que han d'entendre les dues llengües i saber-s'hi expressar per poder contestar als ciutadans en la llengua que utilitzin) com en el cas d'aquells tècnics que han de poder estudiar i resoldre expedients redactats en una o altra llengua.

És del tot il·lògic i impensable que el coneixement de la llengua oficial d'un territori no sigui un requisit per accedir a la funció pública del territori en qüestió; i, si hi ha més d'una llengua oficial, els funcionaris les han de conèixer totes, sense discriminar-ne cap, la qual cosa la relegaria a llengua de segona categoria. El PP, el de Bauzá i el de Tadeo, ha trencat el consens que hi havia hagut fins ara a les nostres Illes en aquest tema i la voluntat de no fer de la llengua una qüestió política, sinó de convertir la llengua catalana en l'element cohesionador de la societat de les Illes Balears, que és un dels objectius recollits en l'exposició de motius de la Llei de Normalització Lingüística, aprovada durant el govern presidit per Gabriel Cañellas.

Així, i com a conclusió, podem dir que l'equip de govern del Consell Insular de Menorca, amb el president Tadeo al capdavant, accepten, servilment, una vegada més, allò que, des de Mallorca, dicta el president Bauzá. Ara, en temes lingüístics. Per arraconar la llengua pròpia dels menorquins de l'administració. O de l'escola. Fan, perquè ens entenguem, d'escolans d'amén. Un trist paper, certament.

Maite Salord Ripoll
Portaveu del PSM Més
per Menorca al CIM

L'Ajuntament de Maó coarta la llibertat d'expressió de la població

En un acte de pràctica de la imposició per part del poder municipal a Maó, l'Ajuntament ha aprovat, per unanimitat (per tant, també, amb el beneplàcit del partit de l'oposició) una ordenança reguladora de les subvencions a les entitats de la ciutat. Aquesta ordenança estableix, entre altres coses, que les entitats que hagin de rebre diners públics no poden manifestar cap mena d'acte de caràcter polític o reivindicatiu, ni aquelles que, diuen, atempten contra la llibertat dels ciutadans, que vulnerin la constitució o incomplesquin les lleis. Amb aquesta ordenança, en definitiva, el que es pretén és acabar amb la llibertat d'expressió d'unes entitats que fan una funció essencial en el teixit social de la ciutat. De fet, aquesta decisió està a les antípodes d'un funcionament democràtic de les institucions, i condemna qualsevol entitat o col·lectiu a ser una mera comparsa del poder establert, si és que vol subsistir.Ara Maó, cooperativa política ciutadana sorgida de la voluntat de ciutadans preocupats per la situació política actual, i a Maó en particular, vol manifestar la repulsa a aquesta mesura que pretén comprar les voluntats de la població i criminalitza les manifestacions polítiques o reivindicatives, essencials per a la salut democràtica de la societat. La bona salut d'un poble es mesura per la presència de les entitats, associacions i col·lectius que la componen: l'anomenada societat civil. La marginació d'aquestes entitats representa un retrocés molt seriós en la construcció d'una societat civilitzada, cívica, democràticament sana, i defenestrar-les a no poder comptar amb recursos públics per desenvolupar la seva activitat, necessària per a la col·lectivitat, recorda massa règims de pensament únic.

Ara Maó pretén treballar per una societat més democràtica, participativa i justa. Volem recollir les demandes de la societat, que manifesta un fastig marcat de la situació política actual, en què les institucions es troben a una gran distància de la societat que suposadament representen. Creim profundament en la política perquè és l'única manera de preservar els valors d'aquesta societat millor que pretenem, però una política que ha d'estar molt enfora del funcionament actual. Tot açò s'ha d'articular des de l'honradesa i la participació de la gent en el desenvolupament social. Consideram que les institucions han de vetlar per aquesta participació i regeneració política. Aquesta ordenança, en canvi, va en el sentit contrari: coarta la llibertat d'expressió, manté les entitats que treballen per a una millora social, política i democràtica a l'ostracisme, amenaça de forma totalitària qui pretengui alçar la veu en qüestions que concerneixen tothom.

Així mateix, donam tot el suport a aquelles entitats que han manifestat el rebuig a aquesta ordenança, unes entitats que han estat clau en el desenvolupament social i democràtic, i que fan una tasca imprescindible que no ens podem permetre criminalitzar. Només en els estats antidemocràtics passen aquestes coses.

ARA MAÓ

Por los cerros
de Úbeda

Usted pregunte lo que quiera, yo responderé lo que me dé la gana. Ése, desgraciadamente, es para algunos, el nivel de entendimiento democrático, que hace furor en la actual política española. Nuestra querida democracia en la UCI (privada, faltaría más). La distracción, la vaguedad, la ambigüedad, la desviación, la incoherencia, o lo que es peor, directamente la falsedad. Los cerros de Úbeda como destino político.¿La contradicción? ¿Eso qué es? Vaya tontería. Qué importancia tiene decir hoy blanco, mañana negro y pasado gris, si la semana próxima puedo impunemente argumentar todo lo contrario y además hacerlo en diferido. Es el momento político de las apariencias. Si trigo limpio no soy, al menos que lo parezca. Enmascarar las evidencias, evitar el desgaste, minimizar la pérdida de votos.

Disimular la verdad. La confusión, hasta donde sea menester. ¿Por qué no? Menos ínfulas, ciudadano. Pero usted qué se ha creído. Ellos son los escogidos, los elegidos, los votados, los más guais del Paraguay. Mientras haya demócratas travestidos, con claque aplaudiendo, se lo creerán, y función tras función, seguirán maquillándose una y otra vez, engañándose a sí mismos y consecuentemente, a los demás. Qué triste, Señor, haber llegado a estos niveles, donde el infierno de los políticos ha desaparecido, y en su lugar, se ha constituido el limbo, para aquellos ineptos, corruptos y caraduras.

El próximo día 1 de agosto, el presidente Rajoy comparecerá ante el Congreso a dar explicaciones políticas. ¿Tendrá el valor de decir las cosas por su nombre? Debería. Concedámosle el beneficio de la duda, hasta ese momento. Aunque, a tenor de los precedentes y de la catadura moral imperante, mucho nos tememos que no lo tendrá. Así nos va. Así nos irá.

Jordi Viola Giner
Alaior