Cartas de los lectores

Ecotasa es el nombre para las tasas o impuestos ecológicos y que representan una política fiscal que introduce impuestos para promover las actividades ecológicamente sostenibles a través de incentivos económicos. Estas políticas pueden ser complementarias o prevenir los acercamientos al problema con soluciones de índole reguladora. A menudo estas políticas intentan mantener el total de impuestos recibidos reduciendo de forma proporcional otros impuestosPoner en valor los impuestos no parece muy atractivo. Pero para los que han conocido el desarrollo de países del norte de Europa, muy vinculado a la progresividad fiscal (impuestos directos que gravan más a las familias y empresas más ricas) los impuestos son un elemento socialmente aceptado, identificados con una sociedad cohesionada, rica, y que presta servicios como sanidad, educación, servicios sociales gratuitos y de calidad.

Los impuestos verdes sin embargo no gravan en función de la renta, sino del consumo, por tanto, son impuestos indirectos, más injustos.

Sin embargo, su objetivo no es la cohesión social sino disminuir las actividades dañinas a nuestro medio natural y sostenibilidad. A más daño que le produces a nuestro entorno, más te cobro, hasta que las empresas perciban que no les compensa producir productos o servicios que generan costos medioambientales.

En España se ha reducido la compra de vehículos 4x4 mucho más agresivos contra el medio gracias a la aplicación de aumentos del impuesto de matriculaciones para este tipo de vehículo, disminuyendo, para compensar el de los coches que emitieran menos CO2.

Por desgracia esta práctica no está generalizada, pero en el mundo posible y necesario es obligatorio que los impuestos se extiendan a todos los ámbitos. Gravemos a las fábricas que contaminan, así favoreceremos a las que han invertido en filtros y sistemas que evitan o disminuyen substancialmente la emisión de gases contaminantes.

Pongamos impuestos más elevados a las eléctricas por producir energía con las materias más contaminantes (carbón, petróleo) y progresivamente disminúyase a las fuentes menos agresivas al medio, gas, sistemas híbridos, hasta llegar a la casi exención a las fuentes de energía renovables.

Castíguese fiscalmente a la producción agrícola, ganadera y pesquera más insostenible y premíese a aquella que tiende a la producción ecológica.

Hagamos por vía de los impuestos que moverse en transporte público o en bici sea más rápido, cómodo y barato que usar el vehículo privado.

Cobremos impuestos a las bolsas plásticas de los supermercados, así se usaran las reutilizables, castigaremos a los productores que cargan de envoltorios (y por tanto más basura) sus productos y premiamos la sencillez.

Al turista sostenible sus vacaciones le deben salir más baratas que a los que el medio ambiente no les importa, los deportes dañinos con la sostenibilidad serán muy caros de mantener por la vía fiscal; construir viviendas sin considerar el aislamiento térmico o la cantidad de luz solar que puede aprovecharse será carísimo gracias a las ecotasas y así con todos.

Àngel Manuel Rivera Ruíz
Santa Cruz de Tenerife

L'educació és un dret constitucional

Les paraules de la consellera Sra. Baíllo en el Ple del Consell Insular de Menorca sobre el fet que les beques universitàries no són un dret sinó un privilegi, han definit finalment, de manera clara i llampant, el que pensa el Partit Popular sobre l'educació.Els membres del Grup Socialista en la Comissió d'Educació del Parlament de les Illes Balears rebutjam aquestes paraules tant desafortunades. Oblida la Sra. Baillo que per mandat constitucional (art. 27) l'educació és un dret, i que els poders públics han de treballar per facilitar l'accés a tots els espanyols i espanyoles a una educació pública i de qualitat a tots els ciutadans de l'Estat espanyol. Així havia estat fins ara, i el PP hauria de clarificar si ho vol deixar de fer.

És per aquest motiu, perquè és un dret, que hi ha un tram d'ensenyament que és obligatori i gratuït. Per a la resta de trams s'han instituït diferents mecanismes com són, entre d'altres, l'assumpció d'un 80 per cent del cost dels estudis universitaris per a tots (tant per als que treuen notes de 5 com de 8) i la institució de beques per tal de pal·liar les desigualtats de sortida d'aquells que tenen manco recursos econòmics. Per l'aprofitament acadèmic ja hi ha els premis extraordinaris a l'excel·lència educativa.

Les beques no són un privilegi, ni tampoc una almoina, les beques són un mecanisme per pal·liar les desigualtats econòmiques dels estudiants i complir el manament constitucional del dret a l'educació. Tampoc són una despesa, perquè després la col·lectivitat recollirà allò que s'ha gastat en forma de professionals formats: és una inversió.

Garantir l'accés en equitat a l'ensenyament universitari (i a la resta de etapes educatives) no només suposa el desenvolupament d'una política pública de resposta a un manament constitucional, sinó que posa els fonaments d'una formació adequada per a tota una generació i, a més, per a generar expectatives d'un futur del país més sòlid.

Els sotasignants ens reafirmam en els nostres principis polítics i socials de lluitar per una educació pública, gratuïta i universal.

M. Cristina Rita
Lluís Maicas
Esperança Marí
Conxa Obrador

Sí, me equivoqué

Me equivoqué en la enmienda que presenté en el último Pleno, cuando acepté tratar las "becas educativas como derecho universal", este párrafo no se podía aceptar.La ideología del Partido Popular, se puso de manifiesto cuando en el Pleno de día 19 de marzo de 2012, esta consellera según acta de esa sesión, defendió lo siguiente: "…un derecho es una cuestión adquirida que, más o menos, está marcada por la ley, mientras que un privilegio es una ventaja la cual disfruta una persona. No creemos que los estudiantes tengan el derecho a tener becas, sino que es un privilegio que el Estado garantiza a los estudiantes para suavizar los obstáculos económicos que impiden el acceso a estudios superiores, siempre que estos sean capaces de aprovecharlas; con lo cual los candidatos han de cumplir unas condiciones académicas y económicas para asegurar la igualdad de condiciones.

En otro momento de la intervención: "…estamos de acuerdo en el principio de igualdad de oportunidades, pero se ha de premiar la capacidad y el esfuerzo del alumnado".

En este Pleno, de forma abreviada se dijo lo siguiente: "…Vds. (PSOE) creen que las becas son un derecho y nosotros creemos que son un privilegio, un premio para aquellos estudiantes que con su esfuerzo logran unos buenos resultados", "… no todos tienen capacidad para llegar a unos estudios de nivel superior, no todos son iguales …"

Con este escrito quiero poner en evidencia lo que defendí hace un año, y lo que defendí hace unos días, por tanto existe una total coherencia en nuestras ideas. Privilegio, mérito, concesión o premio son palabras sinónimas que se utilizan cuando alguien es merecedor de un reconocimiento en una determinada circunstancia.

Lamento profundamente el error de la transcripción de la enmienda que no se ajusta a lo que he defendido en todo momento.

Maruja Baíllo
Consellera de Cultura,
Patrimonio y Educación

La consellera Baíllo
ha de dimitir

Dilluns, al ple del Consell de Menorca, vam poder escoltar de la boca de la consellera Baíllo unes declaracions absolutament desencertades, a més de falses i pròpies de la dreta més rància que trobem dins el PP de Menorca.

Durant els darrers mesos l'opinió pública ha debatut i opinat entorn a les beques. Com en tot, cadascú és lliure d'opinar sobre les maneres de fer i els models que impulsa cada govern en qualsevol dels nivells institucionals. A banda de les opinions, però, existeix un marc regulador normatiu que dóna més arguments i més rellevància a uns punts de vista que a uns altres. Els punts de vista que es recolzen en el marc constitucional i legislatiu aprovats no poden ser només oberts a l'opinió de cadascú sinó que han d'esser valorats com a norma a complir.

«Mientras para ustedes (en alusión al PSOE) las becas son un derecho, para nosotros son un privilegio». Es veu que per la Sra. Baíllo els menorquins som uns privilegiats. En veritat, si ho som, no és per les facilitats que tinguem a l'hora d'accedir a l'educació superior. Ho som per tenir unes platges excepcionals, una identitat entranyable i impecable i una cultura rica, viva i respectada -encara que, val a dir, poc ha fet la consellera perquè sigui així-. Però en cap cas ens trobem en situació de privilegiats quan parlem d'accés a la universitat o a la FP superior. Sembla que la senyora consellera, -i el Sr. Tadeo, que n'és el responsable i que va compartir al ple les seves declaracions- és incapaç de veure que en alguns aspectes els menorquins ens trobem en una situació clara de desavantatge. Bitllets d'avió, bitllets de tren -si és necessari-, allotjament, manutenció, despeses corrents addicionals... és que no ho veu que els menorquins necessitem més que ningú un sistema de beques fort, just i igualitari? No ho entén? Considera que un/a estudiant que rep una quantia per a despeses d'estudis és un privilegiat? Un privilegiat, a dia d'avui, és qui no necessita aquesta ajuda. És qui no té la preocupació de dependre d'una beca per estudiar. Això existeix, Sra. Baíllo, encara que, possiblement, pel que es desprèn de les seves declaracions, vostè no ho veu o no ho vol veure.

Sra. Baíllo, hauria de saber que és un deure de les administracions públiques garantir l'accés a l'educació en igualtat de condicions a tots els ciutadans i ciutadanes. Els menorquins mereixem, en aquest sentit, un tracte diferencial. Especial. Necessitem més atenció que els altres perquè ens trobem amb moltes més dificultats. Així ho recull l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears a l'article 3. Així ho recull l'article 45 de la Llei Orgànica d'Universitats. I també l'article 138 de la Constitució, regulat per l'article 17 de la Llei de Règim Especial de les Illes Balears, remarca un tracte especial per a Menorca i les Pitiüses.

I ara ve vostè i ens diu que no és un dret i que és un privilegi? Està clar que vostè no sap què significa dret ni privilegi. Vostè té el privilegi de ser consellera de Cultura i Educació. Nosaltres tenim dret a tenir una consellera responsable i que defensi els interessos de tots els menorquins i menorquines. Per aquest motiu, li demanem que respecti el nostre dret a tenir una consellera que defensi els interessos dels estudiants menorquins i no les idees desbaratades del ministre Wert que ja ha rebutjat tota la comunitat educativa i universitària. Ja en tenim prou amb les decisions de Madrid. Li demanem que dimiteixi. Abandoni la seva acta de consellera i deixi que algú es preocupi de defensar els interessos d'aquesta terra. I de no ser així, demanem al president Tadeo que la cessi del seu càrrec i delegui les competències en qüestió a una persona capacitada per a gestionar-les d'acord amb les necessitats dels illencs.

Miquel Company
Secretari General de les Joventuts
Socialistes de Menorca
I tota l'Executiva
de la JS Menorca