Cartas de los lectores

Julio está aquí. Con él se acerca el fin de curso de la Escoleta Xibit des Migjorn Gran: alegría por el mes de vacaciones que nos espera.En septiembre cambiamos de escuela y atrás dejamos el aroma de nuestra pequeña escuela infantil que tanto amamos. Iremos a la "escuela grande" donde nos esperan hermanos, amigos, antiguos compañeros… pero en nuestros corazones nos llevamos el amor de una gran persona.

Moni: estos dos años has sido nuestra tutora, maestra, compañera y, sobre todo, amiga. Contigo hemos llorado, reído, gritado, jugado, cantado y, sobre todo, aprendido. Nos has enseñado a valorarnos y respetarnos, a hacer un buen trabajo en grupo, tanto dentro como fuera de la escuela… hemos aprendido un sinfín de cosas nuevas, hemos crecido juntos en muchos aspectos.

Somos como una gran familia y hoy queremos darte las gracias por acompañarnos durante esta etapa de nuestras vidas, por enseñarnos lo mejor de ti, por tener siempre esa risa que te caracteriza, tanto en los malos como los buenos momentos: Gracias por ser como eres!

Desde esta carta, "tus niños" y sus respectivos 'mamis i papis' queremos desearte lo mejor y recordarte que, aunque no nos veamos cada mañana, siempre te tendremos presente. Nos llevamos un trocito de tu corazón con nosotros y te dejamos muchísimo amor puro y dulce de nuestra infancia.

Cómo no, también nos acordamos de Tita, con la que también hemos pasado muy buenos momentos y a la que también recordaremos con cariño.

Cuando empiece el nuevo curso, comenzaremos una nueva etapa, pero siempre tendremos el agradable recuerdo de haber pasado dos años estupendos a vuestro lado, algunos de nosotros incluso tres años!

De corazón: ¡gracias Moni, gracias Tita!

Moni: con mucho amor te dedicamos la canción que, confiamos, siempre que la oigas, pensarás en nosotros.

Estrellita, ¿dónde estás? / Te pregunto quién serás, / En el cielo o en el mar / Un diamante de verdad.

Grupo de niñas y niños de 2010
Escoleta Xibit - Es Migjorn Gran

Sant Jaume, Es Castell trenta anys de protocols

La meva intenció en escriure aquestes línies no és altra que tenir un record especial per a tots els que van fer possible els protocols de les festes de Sant Jaume ara fa just trenta anys.La junta de caixers forma part de la tradició de les festes patronals menorquines i dona continuïtat a l'antiga obreria de Sant Jaume, amb la missió d'organitzar i presidir la qualcada i els actes tradicionals de les festes.

Després de trenta anys m'agradaria donar les gracies a totes les juntes de caixers que durant aquet temps han respectat una feina que van fer un grup d'amics i que avui és la base de les nostres festes de Sant Jaume.

Els protocols són i seran molt importats per mantenir la festa tal i com ha de ser, no deixeu mai que açò es perdi.

No puc acabar aquesta carta sense tenir un record emotiu i sincer per a totes aquelles persones estimades que ja no estan amb noltros.

Sort i ventura a tots els caixers i cavallers, gràcies per aquests trenta anys!
Que passeu gloriós Sant Jaume.

Vicente Torres Alcina

Caixer fadrí
Es Castell

Mahón marinero deu rememorar una tradició castellana

És curiós (o no) que l'Ajuntament de Maó (Maó-Mahón per l'equip de govern del PP) estigui organitzant un mercat al port amb motiu de la festivitat tan pròpia nostra com és el carme però que el contingut del programa estigui solament en castellà.A veure si ens entenem. La intenció és crear una activitat que pretén ser reclam turístic per potenciar una tradició menorquina que havia començat ha estar en decadència.

Bé, fins aquí bé.
Si es vol crear un producte turístic d'una activitat cultural s'ha de tenir en compte que el producte cultural serà el que atraurà el turisme per la seva pròpia identitat i prendre decisions contràries pot fer que l'activitat que es vol crear com a producte no sigui el que en origen seria l'activitat.

Feta aquesta reflexió, per què només en castellà? És aquesta una tàctica turística?
Si només fos element turístic hi treu que estigui en més d'una llengua, especialment en anglès atès el número de visitants britànics.

Endemés l'equip de govern ens diu que s'amplien les activitats aprofitant que hi ha el creuer Simfonia. És que sap la Batlessa que tots els passatgers del creuer són de parla hispana?

No seria més lògic que donat que és una tradició bé d'aquí, que s'honora la gent que combat cada dia en el mar, es fes el programa en català i que després, si es vol-
gués, es traduís en altres idiomes?

Idò no, el PP que va vendre fa pocs mesos que ells volien seguir respectant la nostra llengua i que, en tot cas, allò únic que farien seria un ús bilingüe suposadament per fer oficial allò que és normal enmig del carrer. Ara suposarà que la gent de la mar com a llengua vehicular deu emprar el castellà.

Un episodi més de vendre una cosa però amagar-ne una de ben diferent.

Sempre, rere la crida a la llibertat d'elecció en matèria lin-
güística, s'hi amaguen les ganes de fer predominant el castellà.

Una pena. És important mantenir les tradicions de ca nostra. Però una de les formes de mantenir-les és respectar la llengua de les mateixes. Jo hi he participat molts d'anys amb la família des de ben petit en la processó del Carme i mai he sentit la Salve Marinera en català, per què aquestes ganes de crear conflicte on no hi era?

José Manuel García Pascual
Maó