Cartas de los lectores

Per descomptat, la Conselleria d'Educació haurà d'adoptar les mesures necessàries, primordials i suficients per a la formació del professorat per tal d'aconseguir els objectius marcats en el Decret esmentat, tot creant les bases que afavoreixin l'harmonització de l'ensenyament de les dues llengües oficials i al manco una llengua estrangera.El TIL no és una ocurrència del Govern sense una base científica. Ben al contrari, es basa, com el programa de Seccions Europees, en la metodologia AICLE (Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera), una metodologia no inventada pel Partit Popular ja que molts de centres estan més que acostumats a aquesta terminologia des de fa molts anys i a disposar del professorat que imparteixi les seves assignatures en anglès.

No cal dir que estem convençuts de la voluntat i professionalitat del conjunt del professorat, i de la comprensió i recolzament de la majoria de mares i pares dels nostres alumnes respecte a aquestes mesures. En el fons, tots apostem, en circumstancies especials, per a una educació pública, de qualitat i d'igualtat, encara que a alguns pocs els interessi més la confrontació i aprofitin les aules per fer oposició política.

L'aprovació d'aquest decret dóna compliment, a més, a una promesa electoral del Partit Popular de les Illes Balears: tant el català com el castellà tindran la mateixa importància i el mateix tractament i es potenciarà una llengua estrangera. En aquest sentit, han estat nombroses les ocasions, tant en campanya electoral com durant la legislatura, en què el propi president, José Ramón Bauzá, ha defensat aquest projecte: els nostres escolars han d'acabar l'Ensenyament Secundari obligatori dominant les dues llengües cooficials i una tercera estrangera, preferiblement l'anglès.

Alguns parlen de falta de consens, però s'ha de destacar que aquest decret es desenvoluparà tenint en compte l'informe favorable del Consell Escolar de les Illes Balears i amb el dictamen també favorable del Consell Consultiu de les Illes Balears. Per primera vegada en aquesta comunitat es complirà amb la Llei de Normalització Lingüística.

El model d'educació bilingüe, o trilingüe a les comunitats amb dues llengües oficials, és un model que es ve aplicant, des de finals de la dècada dels noranta, a les Comunitats Autònomes amb competències en matèria educativa.

La primera Comunitat Autònoma que va posar en marxa programes d'ensenyament bilingüe va ser precisament Andalusia, governada des de sempre pel Partit Socialista, a través d'un conveni signat entre la Conselleria d'Educació i Ciència de la Junta d'Andalusia i el Ministeri d'Assumptes Exteriors de la República Francesa, signat l'any 1998.

Posteriorment les diverses administracions educatives han anat implantant seccions d'ensenyament bilingüe o trilingüe en els seus centres educatius corresponents: Galícia i Aragó (curs 1999-2000); Múrcia (curs 2000-2001); Castilla-La Manxa i Castella-Lleó (2001-2002); Cantàbria (curs 2002-2003); i posteriorment també a Extremadura i Astúries.

Per tot això, m'agradaria assenyalar que, tot i que sempre hi ha una certa por a tot allò que és desconegut, el que és evident és que el model educatiu actual no ha aconseguit els resultats esperats i, per tant, crec que s'hauria de donar l'oportunitat a aquest nou model que té com a únic objectiu que els nostres estudiants acabin el seu període formatiu el millor preparats possible i amb moltes més competències en anglès. Hem de perdre aquesta por a allò que és nou, a fi d'oferir un sistema educatiu innovador que s'ha comprovat que funciona perfectament a aquelles comunitats autònomes on ja està implantat i als col·legis de la nostra comunitat on també s'aplica.

Manuel Monerris Barberá
Diputat del Partit Popular en el
Parlament de les Illes Balears.
Membre de la Comissió d'Educació, Cultura i Esports

Elogi al Col·legi Públic de Sant Lluís, suspens a la Conselleria d'Educació

Aquesta carta conté doble finalitat: la primera, felicitar i donar les gràcies a n'Àngela, que ha estat els dos darrers anys la mestra del meu fill Josep a l'escola de Sant Lluís, persones com tu fan bella aquesta professió. També vull donar l'enhorabona a un centre públic que ha consolidat el seu projecte d'escola i que ha aconseguit incidir en el poble en una sèrie d'aspectes que han suposat una millora de l'entorn i els costums dels ciutadans. Pens en vàries qüestions, però sobretot en el projecte "A peu a l'escola". L'ideal seria que les administracions donessin veu als col.lectius ciutadans per poder construir una societat on tots tinguem cabuda. Els fiets són ciutadans com els altres, encara que no votin. Ells són el futur, i si volem una societat més justa, mediambientalment sostenible i més democràtica l'educació és fonamental. Des de l'escola s'ha treballat perquè els fiets entenguin que anar a peu té molts avantatges front a anar en cotxe: estalvi d'energia, menys contaminació ambiental, movem les cames, rallam i reim amb els amics, els avis ens acompanyen, arribam a escola més contents, hàbits saludables... S'han treballat rutes possibles, camins de colors, aparcaments disponibles, aportacions fetes des del Consell d'Alumnes que es traslladen a l'Ajuntament, debats, democràcia, consens, construcció... Enhorabona a tots. L'altra intenció d'aquesta carta és manifestar que després d'un any molt mogut, on s'han succeït decisions polítiques que han minvat la motivació del professorat i suposen baixar poc a poc la qualitat de l'educació que reben els nostres fills, l'augment de ràtios, les reduccions de plantilles, la imposició de decrets sobre llengües a corre-cuita i sense pensar en el finançament i en la formació del professorat, les declaracions de la consellera dient que a les escoles manipulam els alumnes, i altres disbarats, ens trobam el cas que a Sant Lluís el meu fill i molts altres nens han estat un mes sense rebre classes d'anglès perquè la Conselleria no ha cobert la baixa de la mestra. Em sembla vergonyós que s'omplin la boca que si el nivell és baix i que el que cal és implantar noves lleis, redactar nous projectes, afegir hores d'anglès i castellà , bla, bla , bla… Si l'educació fos prioritària i els importés el nivell i la qualitat, no estarien un mes permetent que fiets es quedin sense rebre les seves classes, siguin d'anglès o qualsevol altra matèria. Crec que els pares, en aquests casos, hauríem de ser informats pel centre des del primer dia, per què arribi a les famílies la deixadesa de l'administració i perquè tots els que es molesten quan els mestres feim vaga vegin perquè ho feim i per a qui ho feim . Açò són les repercussions de les polítiques educatives en el dia a dia, pas a pas, i les conseqüències de les retallades.

L'educació, el treball, els sous dignes, la sanitat, són drets de tots, no privilegis d'uns quants. Si no ens arromanguem i ens posem a la feina, implicant-nos tots, pares i mestres, seguirem vivint situacions com aquesta.
Bon estiu.

Marta Cardona
Maó