Cartas de los lectores

Benvolguts voluntaris i voluntàries de Sant Joan:

Un any més, us vull agrair la vostra participació i la vostra implicació per tal que un dels actes més espectaculars i més perillosos de les festes, els Jocs des Pla, es desenvolupessin amb la màxima seguretat per als caixers i cavallers que hi participaven i pel públic assistent. Gràcies per acceptar la crida i per assumir el compromís de sacrificar un moment de la vostra festa particular pel bé comú. I a tots aquells i aquelles que es van sumar espontàniament a la vostra dedicació, també els vull agrair la seva actuació i la seva col.laboració. Hem de seguir fent feina en la mateixa línia, tot i que encara ens queda un llarg camí per recórrer. Com dirien els pagesos, hem sembrat, però açò no basta, hem de regar, procurar que el planter tengui redossa, no agafi malaltia, i fer tot el necessari per dur a bon terme la nostra collita. Un braçalet vos identifica, no us fa més santjoaners, ni millors ni pitjors, però sí vos fa mereixedors d'un respecte. No teniu cap afany de protagonisme perquè vos estimau la festa per damunt de tot, i sabeu que no és el vostre paper, i, així i tot, sou capaços de fer una tasca que té un valor immens: avisar i advertir dels perills els assistents si no obren pas als cavalls, evitant els accidents i minimitzant els riscos, protegint els protagonistes, els caixers i cavallers. Tampoc l'administració que us reclama és la protagonista, no, només canalitza un sentiment del poble envers la seva festa i estructura el necessari perquè aquesta es desenvolupi amb la màxima seguretat.
Perquè Sant Joan no és d'uns o d'altres, Sant Joan és patrimoni de tots i cada un dels habitants d'aquest poble. Hi ha tants de Sant Joan com a ciutadellencs o ciutadellenques. Sant Joan forma part de la nostra essència i ens identifica com a poble i ningú se'l pot fer seu. I si és de tots, tots en tenim una part de responsabilitat. Ens ha vingut donat i noltros l'hem de transmetre als qui ens seguiran, i precisament per açò, caldrà que facem el possible per preservar i conservar un llegat i un tresor del qual n'hem d'estar ben gelosos. Açò vol dir que ens haurem d'implicar de cada vegada més si realment volem que la festa seguesqui sent la nostra festa. No podrem evitar que vengui nova gent a conèixer-la, no podrem posar barreres, encara que sí podrem explicar, informar, integrar i compartir i demanar, sobretot, respecte per les nostres arrels i tradicions i fer tot el possible per tal que el nostre missatge sigui ben entès, pel nostro bé i el de tots. Vos anim a seguir amb la vostra lluita que és la de tots, la de tot un poble que s'estima una festa única i meravellosa de la qual cada any en descobrim un trocet més. Gràcies per la vostra implicació i el vostre servei.

José Maria de Sintas Zaforteza
Batle de Ciutadella de Menorca

Agradecimiento a la Coral Canticus

La Junta Directiva del Club Marítimo de Mahón quiere mostrar su más sincero agradecimiento a la Coral Canticus de Alaior por el concierto que ofreció en los salones el pasado sábado 15 de junio.

Las voces polifónicas de la Coral Canticus desgranaron un repertorio cuajado de canciones menorquinas que enraizaron en el ánimo emocional de los asistentes hasta arrancar salvas de aplausos y vítores, tanto por la temática de sus canciones como por la ejecución de este multigeneracional grupo lírico.

La desinteresada acción de la Coral Canticus en un momento de penuria como éste, agravado por la pérdida de los amarres que daban nutriente económico al Club Marítimo de Mahón, es un ejemplo del gran empuje social del que todavía goza nuestra entidad y del afecto que despierta en este tipo de asociaciones culturales. La labor que desde siempre ha realizado el Club Marítimo de Mahón por la vida del Puerto, por la juventud menorquina a través del deporte o de la actividad económica con su vida social y náutica, no puede quedar en el olvido ni ser únicamente un referente de nuestro pasado sin pensar que también es nuestro presente y debe convertirse en nuestro futuro. Ayudas como las de la Coral Canticus obligan a que este espíritu siga vivo en todos nosotros y no cejemos nunca en mantener la labor que siempre ha desarrollado el Club Marítimo de Mahón.

Por eso una vez más, la junta directiva en nombre de todos sus socios y deportistas desean reiterar nuestro agradecimiento a la Coral alaiorense.

Jordi Moya
Área Social del C.M.Mahón

Carta a la batlessa
de Maó

Benvolguda Sra. Agueda Reynés, batllessa de Maó:

El motiu d'enviar-li aquestes lletres, és per comentar-li primerament que el concert d'acomiadament de la meva carrera professional va ser per a mi de gran emoció reportant-me molts i grans records, malgrat que el Teatre no estava, ni de bon tros ple, segurament degut a haver-hi tants actes el mateix dia i quasi bé a la mateixa hora i possiblement també a causa d'una manca de difusió.

Sense cap dubte, jo esperava, pel temps que em pugui quedar de vida, que el record d'aquest acte seria ple de joia i alegria, però malauradament em vaig emportar una immensa decepció que tal vegada voldria esborrar de la meva memòria.

Possiblement li sembli estrany, però intentaré explicar-li el perquè de forma que ho pugui entendre i li asseguro que tot i que sovint les emocions i sentiments solen ser complexes, en aquest cas són molt simples. Li parlaré de forma clara, amb tota franquesa i sinceritat, sense cap mena de rancor però sí amb una gran decepció i profund dolor.

Jo havia donat per suposat, que si oferia un concert gratuït com a mínim em cobririen les despeses del viatge, tal i com m'ha passat sempre que he donat un concert gratuït a qualsevol banda del món; quan vaig intentar comunicar-me amb vostè em va dirigir a la gerent del Teatre, la sra. Virgínia Victori i ella em va fer saber que l'alcaldia no es faria càrrec d'aquesta despesa i que el Teatre tampoc havia comptat amb ella.

Aquesta circumstància em va sorprendre fins a tal punt que, en el moment de fer-me la proposta que la única solució seria descomptar-ho del taquillatge, (proposta que naturalment no vaig acceptar), vaig deixar un missatge al contestador comunicant-li que jo em faria càrrec de la despesa dels viatges. No vaig voler donar més importància al fet, encara que des del meu punt de vista és una forma de procedir poc elegant.

El que sí que em va doldre i em va fer sentir francament humiliat, va ser quan em varen mostrar un programa de mà del concert, que no era més que un full DIN A4 imprès mitjançant l'ordinador, on ni tan sols s'hi podien llegir unes breus dades biogràfiques.
Cal ressenyar que en un concert de música clàssica, el programa de mà és un element molt important ja que és una carta de presentació de l'intèrpret al públic que aquell vespre gaudirà amb la música que els oferirà, i per tant ha de ser coherent amb la carrera que porta o en el meu cas he portat.

No cal dir que personalment crec que una institució com el Teatre Principal de Maó, el teatre més antic en forma de ferradura de la Península no es pot permetre aquests tipus d'errors ja que és la imatge que dóna al públic i òbviament això també influeix en la imatge i prestigi de les institucions públiques com ara l'Ajuntament de la nostra estimada ciutat.

Aquest fet ha estat vergonyós per a mi ja que era l'acomiadament públic de tota una vida dedicada a la música i aquest acomiadament el volia oferir honrosament a tots els menorquins i especialment als maonesos amb els que volia compartir aquesta nit.
Per tant, crec que podrà comprendre que per a mi això ha estat un disgust, i una ferida important dins la meva vida professional i personal, i no voldria que pensi que estic fent un drama desmesurat d'un fet que tal vegada per a vostès no tingui cap importància, però necessitava exterioritzar-li el meu sentiment ja que mai m'havia trobat en una situació similar, i encara que per a mi ja és un poc tard a nivell professional, sempre haurà estat una lliçó més de la vida.

El que més m'ha dolgut és el fet de que s'hagi presentat aquest acte al públic i a mi mateix amb una imatge deplorable, depreciatiu i a més a més insuficient, ja que tampoc hi va haver els suficients programes de mà per a tots els assistents.

Aquest fet debilita fortament tota la feinada i esforç que vostè mateixa pot entendre i que a mi m'ha comportat actualment preparar i realitzar un concert d'aquestes característiques, encara que ben mirat per a donar-se compte de tot el treball que hi ha darrere d'aquest recital, l'hauria d'haver vist i sentit sencer.

Jo lamento que no hi hagi pogut estar-hi present durant tot el recital, perquè d'aquesta manera no ho pot valorar i tampoc pot fer-se càrrec de l'esforç i la tasca que he tingut que fer per preparar-lo, especialment per la situació en que me trobo a causa de l'infermetat visual que estic patint.

Per altra banda desitjaria saber quina recaptació es va fer amb el taquillatge i de quina forma es distribuirà a la gent necessitada.

Amb aquest escrit pot veure que soc una persona directa i sincera, i voldria que rebés aquest escrit valorant-me aquesta sinceritat i no pensant que vull fer una polèmica de tot això, si més no, es el meu desig que el poble maonès sàpiga quin ha estat el meu sentiment, que em va provocar aquesta inadequada preparació de l'acte.

Com a maonès que sóc la meva labor és intentar que aquesta societat creixi culturalment dia a dia, i amb actes com aquest considero que només es menysprea la cultura

Rebi la més cordial i sincera salutació.

Ramon Coll
Maó

Bienvenido neonato

En tan glorioso día, que será recordado durante generaciones, que será festejado quizás como fin de una época, es momento de enterrar el hacha de guerra. El ascensor nació sano, robusto y aunque la gestante había salido de cuentas en el siglo pasado, parece que la criatura ha superado finalmente el test de Apgar.Lamentablemente no he podido asistir al bautizo del recién nacido por encontrarme fuera de Menorca (vaya mala suerte, después de tanta espera); es por eso que he enviado a los padrinos a través de interflora un ramo con la siguiente leyenda en la tarjeta: "Trasladen por favor mi felicitación a los papás por el coraje demostrado en el largo y difícil periodo de las contracciones, al ginecólogo y al pediatra porque su ingente labor haya dado frutos finalmente, a la matrona y las enfermeras por su dedicación".

La criatura, aunque llega tarde, será sin duda acogida con cariño por la vecindad.Gracias en definitiva a quienes han hecho posible lo que parecía durante lustros condenado por una mano negra al boicot eterno.

Nacho Martín Rejas
Mahón

Caixer senyor,
arriba'm al cor

Hi pot haver gent que no ho entengui, però per als ciutadellencs i ciutadellenques Sant Joan és ben bé un sentiment. L'esperam amb ànsia i el vivim amb passió difícilment comparable amb cap altre emoció que puguem sentir la resta de l'any.A part de l'ànim col·lectiu, cadascú té el seu moment preferit dins les festes, aquell que no es perdria per res del món perquè li toca especialment un racó íntim del cor. En el meu cas, l'emoció em brolla dels ulls plorosos quan el caixer senyor i la mare abadessa de Santa Clara es troben i s'intercanvien paraules afectuoses que evoquen el desig d'uns Jocs des Pla alegres, pacífics i sense incidències que els puguin desllustrar.

Aquest moment, però, de vegades em deixa un regust agredolç (m'ha passat altres anys i també enguany), perquè trob a faltar en les paraules del caixer senyor un discurs preparat, meditat, pensat en el sentiment del poble al qual representa.

Així com Sor Carmen dilluns, com sempre, em va posar la pell de gallina parlant de la fortalesa com a essència dels menorquins per enfrontar els obstacles, de records i enyorança de persones estimades, i de tantes coses impregnades de la Pau i al Bé que encapçalaven el seu discurs, el caixer senyor em va deixar més freda que l'oratge que feia la nit de Sant Joan.

Sense ànim d'ofendre'l, crec que és responsabilitat del caixer noble dirigir-se a les monges clarisses amb paraules plenes de contingut, perquè és el contingut el que dóna sentit a les paraules. És un dels poquíssims moments en que el caixer s'expressa en veu alta, i crec que el missatge hauria d'anar amb concordància amb l'entusiasme del poble que l'escolta. Només fan falta tres frases, quatre, poca cosa, no cal dedicar-hi més estona de la que jo he dedicat a escriure aquesta carta. M'hauria agradat que el caixer senyor m'hagués tocat l'ànima que jo tenia, com tantes altres persones, ben disposada i oferta per vibrar el dia de Sant Joan.

GRÀCIA CARRERAS VICTORY
Ciutadella