TW
0

Diversitat funcional
en el turisme

A la Unió Europa, una de cada sis persones té alguna discapacitat entre lleu i greu. Més d'un terç de les persones majors de setanta cinc anys pateix algun tipus de diversitat funcional que restringeix en certa manera les seves possibilitats, i més del 20% tenen capacitats molt limitades. L'Estratègia Europea sobre Discapacitat 2010-2020: un compromís renovat per a una Europa sense barreres, té com a objectiu general capacitar les persones amb discapacitat perquè puguin gaudir dels seus drets i beneficiar-se plenament d'una participació en l'economia i societat europees. En aquest sentit, l'accessibilitat de les persones amb discapacitat ha de suposar la capacitat d'accés en les mateixes condicions que la resta de la població, tant en l'entorn físic, transport, tecnologies i als sistemes d'informació i les comunicacions (TIC) i totes les instal·lacions i serveis.Però malauradament, continua havent-hi múltiples barreres en tots aquests àmbits. Tenint en compte aquest fet, i ara que és a punt de començar la temporada turística en molts entorns de la geografia espanyola, com és el cas de Menorca, considero que és un bon moment per fer una reflexió sobre les dificultats que les persones amb diversitat funcional es troben per poder gaudir de les seves vacances com a qualsevol altra persona. Malgrat algunes comptades excepcions, són molt poques les pàgines d'informació turística adaptades per poder fer la recerca d'informació i reserves per internet, tant públiques com privades, hi ha una mancança important de transport adaptat i les incomoditats per als viatges amb discapacitat són evidents, alguns allotjaments i molts comerços no estan adaptats o ho han fet de manera poc coherent i efectiva, els centres urbans i també en algunes urbanitzacions presenten molts entrebancs, (obres, voreres trencades, sense parlar de cotxes damunt les voreres i ciutadans incívics ocupant els aparcaments reservats) i en molts casos no poden gaudir de visites i excursions i no es disposen de mitjans adaptats per al seguiment òptim de les visites guiades.

Esperem que tant les administracions com el sector empresarial, i la societat en general es consciencii i treballi per a fer factible l'accés a tothom. Totes les persones en un moment de la nostra vida tenim alguna diversitat funcional, i totes tenim els mateixos drets!
Núria Carretero Marí
Maó

100 años de Fantasía

Una empresa de Mahón, un comercio familiar y minorista, La Fantasía, cumple cien años. Alcanzar el centenario, para las personas, para las organizaciones, para los entes de toda naturaleza, es siempre un motivo de orgullo y admiración, mucho más en la sociedad actual donde la permanencia de las cosas es mucho más efímera. Por eso, antes de cualquier otra valoración, felicito a Juan Antonio Palliser Salas y a su familia que han regentado durante este tiempo el célebre establecimiento enclavado en lo que ahora es el corazón comercial de la ciudad.Un comercio capaz de superar los complejos avatares sucedidos a lo largo de una centuria constituye un símbolo que trasciende la propia historia familiar y se convierte también en una referencia de Mahón, alcanza una dimensión casi pública. La ciudad la hacen fundamentalmente los ciudadanos, su historia, sus instituciones, sus empresas, sus tradiciones arraigadas, sus monumentos, su paisaje y elementos característicos. El comercio tiene una importancia fundamental, también forma parte del paisaje urbano y contribuye a modelar la personalidad propia de la ciudad, crea una estructura determinada y configura, en definitiva, el entorno urbano. Creo que nadie duda del papel que juega en esa definición y su contribución a la vitalidad de una sociedad moderna.

Así pues, a La Fantasía, que forma parte de la historia moderna de Mahón, a sus propietarios y regentes, a sus clientes, reitero mi felicitación y expreso el deseo de éxito y una larga y vital trayectoria.

Águeda Reynés
Alcaldesa de Maó-Mahón

'Xiringuito' a Cala Mitjana? Crònica dels fets (1)
Per què l'Ajuntament de Ferreries no ha fet cap pronunciament en contra d'instal·lar cap xiringuito tal com ha fet el de Ciutadella? Seguim sense respostes, nadam entre el misteri i l'ambigüitat. Però mirem els fets:

13/ febrer/ 2013
El batle convoca els representants de l'oposició, Josep Carreres, Cesc Pons i Queta Riudavets per dir-los que s'ha de decidir de manera urgent demanar a la Direcció General de Costes permís per construir un 'xiringuito' a Cala Mitjana per tal d'evitar que la construcció la faci un particular. El batle afirma que el tema és urgent però que fa tres mesos que en té coneixement.

28/ febrer/ 2013
Ple Municipal. El PP demana formalitzar la licitació del xiringuito de Cala Mitjana. S'aprova amb els vots del PP i UME. L'Entesa i el PSOE s'abstenen perquè creuen que no s'ha de fer però volen evitar que la construcció la faci un particular.
Acta del Ple

"Intervé l'alcalde i (...) informa també de la intenció de la Demarcació de Costes d'autoritzar a diverses platges verges de l'Illa la instal-lació de quioscs de fusta desmuntables, d'uns 20 metres quadrats, per a la venda de refrescos i menjar sense cuinar. Pel que es refereix a aquest municipi, afectaria a Cala Mitjana.
(...) Explica que, com ja va informar als caps dels grups municipals, la postura de Demarcació de Costes és que si l'Ajuntament no demana l'autorització del quiosc serà Demarcació de Costes qui ho podrà autoritzar directament a un particular que hi estigui interessat. (...)

- Entesa: Per què no se'ns va informar si fa tres mesos que es sap? Per què no s'ha mantingut cap negociació amb la Demarcació de Costes? Ens hauria agradat poder-hi reflexionar millor. Creim que la postura de Costes és massa intransigent.

- PSOE: Ens sap greu que se'ns hagi informat amb tantes presses i a darrera hora. Ens sentim deixats de banda.

- UME: Ara sols es tracta de la petició a Costes. No hi veig altra alternativa, ja que no m'agrada que Costes faci l'adjudicació a un particular. Per tant, votaré a favor i després, ja decidirem respecte de la concessió.

- PP: explica que l'equip de govern tampoc no han disposat de gaire temps, ja que Demarcació de Costes ha informat de la seva postura gairebé a darrera hora i únicament de paraula. Informa que el seu grup no tenia intenció de posar en marxa cap actuació de cap tipus.

- PP, batle: Només vaig informar quan Costes va fer un darrer advertiment de que si no s'hi acollia l'Ajuntament ho licitaria a particulars o empreses privades. (Es disculpa per no haver informat abans)

Finalment s'aprova sol·licitar l'ocupació de domini públic marítimoterrestre estatal per un quiosc desmuntable, de 20 m2, a la platja de Cala Mitjana."

28/ març/2013
Ple municipal. El batle afirma que va ser l'Ajuntament qui va sol·licitar a Costes el 'xiringuito'. Els representants de l'Entesa queden molt sorpresos.Quan acaba el ple, la secretària i els representants d'UM i PP precisen que no va ser una petició de Costes sinó de l'Ajuntament però que no van sol·licitar el permís per fer el 'xiringuito' sinó simplement per tenir una seguretat de que cap particular el pogués fer en el futur. Afirmen que no hi ha intenció de fer-ne cap.

12/abril/2013
Pel carrer alguns vesins ens fan arribar l'opinió que Cala Mitjana necessita un 'xiringuito' amb aquests arguments:
- Comoditat pels turistes
- Serveis com socorristes
- WC
L'Entesa es posiciona públicament de no posar cap xiringuito amb aquests motius:
- Perquè el xiringuito és el primer pas d'un procés d'urbanització.
- Perquè les platges verges són l'atractiu de Menorca front Eivissa i Mallorca. Són el valor que ens fa diferents de les altres illes.
- Perquè la via per sortir de la crisi no és continuar amb el model que ens hi ha duit sinó promoure la diversificació de sectors productius, especialment la indústria (amb una bona formació professional) i la innovació i el coneixement, sense abandonar el camp.
25/ abril/ 2013
Ple Municipal.
- Entesa: Hi ha novetats respecte al 'xiringuito'?
- PP: No sabem res.
Continuarà!

Entesa de l'Esquerra de Ferreries