Cartas de los lectores

Agraesc a Pere Pons i Camps les precisions sobre el prevere Joan Pons Carreras, relacionades amb l'evocació (publicada els tres primers dijous de gener) de les festes de Sant Antoni, celebrades a Sant Climent dins la primera meitat del segle passat. És el resultat d'una feina d'anys.

Tenc el costum de consultar arxius i hemeroteques a la recerca d'informació, però encara m'interessen més les fonts orals, que traspuen l'autenticitat de les coses viscudes. Si l'opció "arxivística" té el perill de reproduir els mateixos tòpics –no sempre fidedignes– que han passat el filtre de la censura o autocensura pròpia de l'època, l'opció "oral" presenta l'inconvenient de les "petites" errades, com la del llinatge de "l'onclo", de la que en prenc nota.La festa va ser instaurada per Joan Servera "es mallorquí de Cogó", a inspiració de les del seu poble natal d'Artà. A l'època de postguerra la van recuperar un grup de santclimenters. Pel que fa al paper de l'església, és evident la seva participació amb el actes litúrgics i les benediccions del dia de Sant Antoni, però no tant en els festers i dimonis del dissabte vespre, acompanyats –com a Mallorca– de cançonetes d'un to més irreverent.

No tenc records personals del "Sr. Joan", com sí és recordat a Sant Climent, que en deixà la rectoria quan jo tenia tres anys, per tant, m'abstenc d'emetre judicis morals sobre la seva persona. No he fet servir, ni he sentit mai a Sant Climent la terminologia que vostè utilitza sobre si el Sr. Joan feia alguna cosa "per combatre el poble"; ni la puc entendre. M'he limitat a relatar uns fets, però hi ha una gran coincidència en la seva "rectitud", emmarcada en el control social –omnipresent en els pobles petits– propi de l'etapa del nacionalcatolicisme, que uns abraçaven amb més fervor que d'altres. El ball que va "desautoritzar" no era un acte d'església, es celebrava dins el Casino, a porta tancada; actitud que contrasta amb la del seu antecessor, el capellà Llabrés (Guillem), que deia "es carnaval és pes Casino, sa quaresma per jo".

Per als que ens atrevim a publicar als mitjans, crec que és una necessària cura d'humilitat que de tan en tan ens retreguin les nostres errades –no les atribuïdes–, i n'hem d'estar agraïts. Apreciat Pere: encara que no entris dins el sempre restringit club dels amics, si que figures entre els coneguts i saludats, m'alegra que aquests escrits t'hagin servit per reivindicar públicament la memòria del teu conco; per qualsevol altra qüestió tens la meva adreça electrònica al peu de cada article.
Adolf Sintes

Sant Lluís

Una de les millors rues

Som una ciutadellenca que estima el seu poble. El diumenge de Carnaval em vaig sentir orgullosa dels meus conciutadans quan, sense haver-hi doblers pel mig, es va demostrar que es podia fer una de les millors rues dels darrers anys. Felicitats a tots els participants i enhorabona a l'Ajuntament per la bona organització. Una cosa em va fer falta, una petita representació de la Banda de Música, que jo com a sòcia m'hagués agradat veure. Repetesc: enhorabona a tots.

Mercedes Villar Marqués

Ciutadella