Cartas de los lectores

Fa pocs dies, en un programa de la televisió IB3 es va dir que el cultiu de les patates a Balears, s'inicià cap el 1830, amb el començament d'aquest conreu a Sa Pobla, si ho vaig captar correctament.Una vegada més des de Mallorca es confon el tot per la part, quan els fets passen a l'illa major, oblidant que cada una de les Illes Balears ha tingut història pròpia.

El cultiu de la patata, importada d'Amèrica, s'inicià a Menorca, en el segle XVIII, durant la segona dominació anglesa, o almenys així ho testimonia C.F.H. Lindemann, en "Descripció geogràfica i estadística de l'Illa de Menorca", que l' Institut Menorquí d'Estudis, publicà en edició bilingüe catalano-alemanya l'any 2002. El capellà castrense Lindemann va servir l'exèrcit anglès a Menorca des de 1775 fins al final de la segona dominació anglesa l'any 1782. Després d'haver sofert i sortit en vida del setge del castell de Sant Felip, publicà a Leipzig, l'any 1786, el seu llibre sobre Menorca, en el qual explica que el cultiu de la patata s'havia introduït recentment a la nostra illa: "També es comença a sembrar la patata" (pags. 171/399). I afegeix: "Encara no fa gaire que s'ha introduït a Menorca" (pàgs. 179/415). De manera que, segons el testimoni del capellà castrense Lindemann, el conreu de la patata a Menorca va començar durant la segona dominació anglesa, entre els anys 1763-1782.

Per tant, el conreu d'aquest tubèrcul és va iniciar a les Illes Balears, i concretament a Menorca, més de cinquanta anys abans que a l'illa de Mallorca. Des d'aquell moment, es va anar estenent la seva sembra de manera progressiva per tota l'illa i un dels llocs on més es popularitzà aquest conreu va ser as Migjorn Gran, ja que molts migjorners (artesans o jornalers del camp) provaren de sembrar en els seus horts familiars la novetat d'aquella planta llavors exòtica, les arrels de la qual servien per fer retre la farina, sempre escassa en segles anteriors, però també com a ampli acompanyant d'altres guisats, amb la qual cosa s'ajudava molt a esvair certa fam endèmica i augmentava la llista dels queviures disponibles. És per això que als migjorners se'ls qualifica justament de "pataters".

I tornant a Mallorca, he de recordar que Antoni Malet, Marquès de Coupigny i Governador de les Illes Balears, el qual havia fet almenys una petita estada a Menorca l'any 1812, en que tingué el gest humanitari de commutar l'empresonament, per l'arrest domiciliari d'alguns processats pels fets revolucionaris de 1810. Doncs bé, uns anys després, concretament el 20 de juliol de 1816, el Governador es dirigia "A la Sociedad económica de Amigos del Pais establecida en esta Capital", (Palma), i els aconsellava, entre altres coses, que per aconseguir un major rendiment de l'agricultura haurien de seguir l'exemple de Menorca, així:

"Y en su consecuencia, mientras que V.S. y demás clases desplegan sus luces, actividades y carácter generoso, conociendo desde luego las ventajas del cultivo de la batata (sic), que haciendose comun pudiera suplir la falta de trigos y legumbres que á veces se experimenta [...], he resuelto premiar en el año próximo venidero con 24 libras de esta moneda al sugeto que cultive la batata en esta Isla y la de Iviza con mas acierto y mayor extension, con tal que no baxe de una quarterada de terreno, y que no sea á riego sino en secano, siguiendo el mismo método que en Menorca, donde este cultivo es de mucha utilidad á sus habitantes".

No sé si la societat mallorquina va fer cas del Governador d'immediat o no, encara que sabem que Sa Pobla es convertí en la gran productora de patates a les Balears des de mitjan segle XIX fins els nostres dies. Però Menorca també és una de les Illes Balears i la televisió IB3 no ha de confondre el tot per una part.

Joan Pons Moll
Es Migjorn

La participació en la definició dels usos del Centre Cultural del Pati de sa Lluna

La controvèrsia sobre el ritme de les obres de rehabilitació del Convent de Sant Diego, a Alaior, així com l'abast d'aquestes i el risc que suposarà haver tingut les estructures al descobert durant tot l'hivern, és prou important. El fet que exposem a l'opinió pública una altra qüestió no significa que li vulguem llevar importància, però tampoc voldríem que aquell debat en tapés un altre, d'igual transcendència. Es tracta dels usos futurs dels espais rehabilitats.

Si considerem que és una qüestió de molta importància és perquè s'ha anunciat en diverses ocasions que el Govern de les Illes Balears pensa modificar els usos previstos inicialment. En primer lloc, val a dir que considerem raonable que un nou govern, i en unes condicions econòmiques que no són les de 2007, es replantegi el futur del centre que s'està creant; no és només raonable, també és aconsellable. El que volem posar sobre la taula és el fet que creim que aquesta revisió dels possibles usos i noves definicions dels espais i les ocupacions, ha de ser el producte d'un procés transparent de participació ciutadana. Perquè ho deim? En primer lloc, perquè la participació ciutadana en qüestions com aquestes és sempre recomanable i dóna bons fruits. En segon lloc, perquè l'actual Pla d'Usos neix de la participació i un possible canvi hauria de comptar amb la mateixa participació.L'actual definició dels usos de l'edifici neix de dos processos participatius. L'originari és el què animà i coordinà el Centre d'Estudis Locals quan l'edifici encara era propietat privada, fa molta estona. El segon ja va ser entre 2007-2008, al propi Ajuntament, amb la participació de tècnics i especialistes. D'aquesta manera, sobre un acord general, es van concretar les funcions que havia de tenir el nou centre cultural. Una part d'aquestes es van reconsiderar a causa de la fallida estructural d'un tram d'arc i de comprovar que la solidesa de l'edifici no era la prevista inicialment; val a dir que aquesta reconsideració es va fer en un taller públic poc abans de les darreres eleccions, i que ja no s'han sabut les decisions que es van prendre.

Si ara es vol posar sobre la taula el futur funcionament, gestió, manteniment, del Convent de Sant Diego, així com els usos que tindrà, que s'hi posi. Considerem que és fonamental, tant pel futur de l'empresa, com per la necessària implicació de la ciutadania en aquest objectiu. I s'ha de fer prest. Ho creiem perquè els futurs usos condicionen les obres actuals.

Josep Portella Coll
Esquerra de Menorca –
Iniciativa per Alaior