Cartas de los lectores

El passat mes de setembre, la població escolar de les Illes Balears i les seves famílies visqueren pendents d'un inici de curs que es preveia complicat per les retallades en educació (menys professors, suspensió de programes de reforç, ràtios més elevades, tardança en la provisió de substitucions) i el deute arrossegat des del 2011 que encara no s'ha saldat.Estem acabant el primer trimestre i si hem de fer una valoració de com han anat les coses pel que fa a l'activitat docent, creim que ens hem de felicitar. El curs va començar i s'ha desenvolupat amb normalitat gràcies a la conjunció de tres factors:

l'Administració ens assignà puntualment els professors, els directius tenguérem l'organització a punt i el professorat exercí amb alt sentit de la responsabilitat el seu quefer. Tots ens podríem haver felicitat perquè havíem superat les dificultats previsibles.Ara bé, no tot ha estat així de senzill perquè a la situació descrita més amunt hi hem d'afegir unes altres dificultats.

Els esborranys de normativa autonòmica (decret Bosch de llengües i llei d'autoritat i convivència) i central (LOMQE) que hem conegut ens han causat preocupació, consternació i rebuig. El decret de llengües suposa la imposició d'un model trilingüe que no té en compte la sociolingüística de la nostra societat, ni la manca de preparació del professorat a l'hora d'impartir assignatures en llengua anglesa. La llei d'autoritat desconfia obertament del professorat, mentre que l'actual redacció de la LOMQE suposa una invasió de competències, tant educatives com lingüístiques, en el cas de comunitats amb llengua pròpia, com la nostra. Les associacions de directors de les Illes Balears hem al·legat a la normativa autonòmica i la nostra federació estatal ha fet el mateix amb la norma Wert. Confiam que les nostres propostes siguin ateses per sensates, realistes i aplicables.

Allò que ha molestat en els centres és l'enorme desconfiança que l'actual Administració té en la xarxa pública. Tots els informes internacionals que es coneixen diuen que la qualitat dels sistemes educatius es basa en la qualitat del seu professorat; i evidentment no hi pot haver bon professorat si els responsables de la política educativa desconfien de nosaltres. Per tenir èxit en la docència se'ns demana que ens impliquem del tot. Això vol dir que aportem creativitat i capacitat de gestió de les relacions interpersonals -alumnes, famílies, companys, societat en general- derivades de la responsabilitat d'ensenyar. En la nostra professió, els millors estableixen un alt grau d'identificació entre allò que són i allò que fan.

Segurament per això, consideram que posar en dubte de forma generalitzada la paideia, és a dir, l'ideal que fa de la nostra professió una activitat intel·lectual, reflexiva i transformadora, ataca el clima laboral i de convivència que cada dia ens esforçam per construir i consolidar. Si, com dèiem al principi, al mes de setembre va ser possible començar amb normalitat, en aquests moments hi ha massa interferències sobre la nostra tasca que, tot i no afectar a l'activitat docent, ens tenen intranquils.

La primera feina dels directius escolars és garantir el funcionament dels centres. Ho sabem i no ens calen recordatoris. Ara bé, l'opinió púbica ha de saber que dins els centres també es viuen els efectes de la crisi i que, per tant, cal tractar-nos amb delicadesa per mirar de protegir al màxim el benestar en la docència. És a dir, volem notar el suport institucional i que es tradueixi en reconèixer i incentivar els resultats, potenciar el sentit i el valor del nostre treball.

No podem negar que el darrer trimestre de 2012 ha acabat amb un excés de crispació dins els centres, que no és el mateix que dir dins les aules. I contra crispació; comunicació. Les associacions de directors no deixarem de mantenir oberts tots els canals de comunicació i cooperació amb l'Administració. Tot i que les seves darreres iniciatives allunyen gairebé definitivament qualsevol possibilitat de pacte, seguim convençuts que el Pacte Social per l'Educació és l'única via possible per a la millora. El passat 14 de desembre així ho manifestava també el filòsof José Antonio Marina en una entrevista a aquest diari. Abans que lleis el que hem de menester és la generositat d'un Pacte.

Començat l'any 2013, els directius -com a responsables de l'organització dels centres educatius i del clima que s'hi respira- demanam als actuals responsables, de la mateixa manera que férem a les administracions anteriors, que vetlin pel benestar dels centres i que no ens sotmetin a situacions d'estrès gratuïtes que en res ajuden a mantenir la qualitat del servei educatiu.

De moment però, l'avantprojecte de llei sobre l'ús dels símbols institucionals no és un bon començament, en assenyalar amb el dit i criminalitzar els directors i directores i els centres docents. Esperem que el seny s'imposi durant la tramitació d'aquest document.

Rafel Andreu Güell
president d'adesme (associació de directors d'ensenyament secundari de menorca)
junta de fadesib (FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE DIRECTORS DE LES ILLES BALEARS)

J. M. Vidal Hernández, un constant impulsor del patrimoni històric de l'IES Joan Ramis

Poc queda ja per dir del caràcter únic i irrepetible de Josep Miquel Vidal Hernández. Estic d'acord amb el que s'ha pogut llegir aquests dies a la premsa sobre la seva talla humana: em queia francament bé. Però si m'he decidit a redactar aquestes línies és per donar a conèixer fins a quin punt ell, en Vidal, ens ha ajudat en la tasca, iniciada ja fa anys, de recuperació, estudi, catalogació i difusió del patrimoni històric de l'Institut Joan Ramis i Ramis. L' interès de Vidal per l'Institut és anterior a l'època en què jo em vaig fer càrrec, com a coordinadora, del patrimoni històric del centre. Però d'aleshores ençà, ell sempre ha estat al meu costat. No vaig anar a l'IME a cercar-lo, ans l' IME –per a mi l' IME era ell– va venir a l'Institut i, de forma constant, ens hem mantingut en contacte, analitzant la situació, planificant possibles actuacions, fent projectes.En els darrers anys s'han aconseguit moltes coses importants per al patrimoni històric del nostre centre i en totes elles hi ha tingut relació en Vidal: ha estat ell qui ha fet que l'Institut participés en trobades d'història de la ciència i de la tècnica, que participés en exposicions del seu material cientificodidàctic. Ha promogut que l'Institut rebés visites de persones relacionades amb el món científic i amb el món de la política, visites que varen donar els seus fruits: ajudes per a restauració, ajuts per a catalogació, la pàgina web del museu virtual del nostre centre i l'aprovació en el Parlament de les Illes Balears de la Proposició no de Llei, que reconeix el nostre centre com a institut històric...

Ell mateix ha estudiat la història de l'Institut i l'ha donada a conèixer en els seus escrits publicats ( i n'han quedat sense publicar) i sempre m'ha impulsat a investigar les múltiples carpetes i lligalls de l'arxiu del centre.

Va col·laborar en la commemoració del centenari de la incorporació de l'institut a l'Estat i, actualment, ens estava ajudant en la preparació del 150 aniversari, que celebrarem el curs 2014-15. Ell no ho podrà veure, però segur que tots el tindrem ben present.

Certament, ell ha estat un constant impulsor del nostre patrimoni en tots els sentits. Ara, malgrat el desànim, cal seguir caminant i treballant pel que ell tant valorava.

Marga Bennasar
coordinadora del Patrimoni de l'IES Joan Ramis
Maó

J. M. Vidal Hernández, un constant impulsor del patrimoni històric de l'IES Joan Ramis

Poc queda ja per dir del caràcter únic i irrepetible de Josep Miquel Vidal Hernández. Estic d'acord amb el que s'ha pogut llegir aquests dies a la premsa sobre la seva talla humana: em queia francament bé. Però si m'he decidit a redactar aquestes línies és per donar a conèixer fins a quin punt ell, en Vidal, ens ha ajudat en la tasca, iniciada ja fa anys, de recuperació, estudi, catalogació i difusió del patrimoni històric de l'Institut Joan Ramis i Ramis. L' interès de Vidal per l'Institut és anterior a l'època en què jo em vaig fer càrrec, com a coordinadora, del patrimoni històric del centre. Però d'aleshores ençà, ell sempre ha estat al meu costat. No vaig anar a l'IME a cercar-lo, ans l' IME –per a mi l' IME era ell– va venir a l'Institut i, de forma constant, ens hem mantingut en contacte, analitzant la situació, planificant possibles actuacions, fent projectes.En els darrers anys s'han aconseguit moltes coses importants per al patrimoni històric del nostre centre i en totes elles hi ha tingut relació en Vidal: ha estat ell qui ha fet que l'Institut participés en trobades d'història de la ciència i de la tècnica, que participés en exposicions del seu material cientificodidàctic. Ha promogut que l'Institut rebés visites de persones relacionades amb el món científic i amb el món de la política, visites que varen donar els seus fruits: ajudes per a restauració, ajuts per a catalogació, la pàgina web del museu virtual del nostre centre i l'aprovació en el Parlament de les Illes Balears de la Proposició no de Llei, que reconeix el nostre centre com a institut històric...

Ell mateix ha estudiat la història de l'Institut i l'ha donada a conèixer en els seus escrits publicats ( i n'han quedat sense publicar) i sempre m'ha impulsat a investigar les múltiples carpetes i lligalls de l'arxiu del centre.

Va col·laborar en la commemoració del centenari de la incorporació de l'institut a l'Estat i, actualment, ens estava ajudant en la preparació del 150 aniversari, que celebrarem el curs 2014-15. Ell no ho podrà veure, però segur que tots el tindrem ben present.

Certament, ell ha estat un constant impulsor del nostre patrimoni en tots els sentits. Ara, malgrat el desànim, cal seguir caminant i treballant pel que ell tant valorava.

Marga Bennasar
coordinadora del Patrimoni de l'IES Joan Ramis
Maó