Cartas de los lectores

Volem fer unes puntualitzacions en relació a les crítiques que hem rebut per part del batle des Mercadal, arran de la presentació d'unes signatures on es demanava estudiar la possibilitat d'ampliar l'escola pública des Mercadal.Sr. Batle, en primer lloc li hem fer una confessió, sap que ens ha fet guanyar un sopar? Ens vam jugar que vostè no tardaria més de 24 hores en contestar i, efectivament, així ha estat.

Vostè xerra d'enganar, falta de transparència, bloquejar l'acció de l'equip de govern. Per desgràcia començam a estar acostumats a les seves reaccions desmesurades i poc dialogants. Com li hem dit altres vegades, segueix fent oposició a l'oposició, no accepta la més mínima crítica, la seva obsessió per demostrar que està en possessió de la veritat absoluta el fa veure conspiracions per tot arreu cada vegada que els nostres plantejaments no coincideixen amb els seus. Quan el que intentam és simplement posar damunt la taula una opció més, que ens ha arribat de la gent del carrer, per solucionar el problema d'espai de l'escola, res més. De què serveixen tantes reunions, comissions, exposició pública, si no és per debatre obertament aquests temes? O és que algunes coses ja les tenia vostè decidides des del principi, abans de...?

És cert que l'equip redactor del PGOU ha emès un informe que diu que no és viable ampliar l'escola actual, tan cert com que vostè el va encomanar a la seva mida, amb uns termes (plantejant centres per cursar ESO i Batxiller) que condicionaven absolutament el resultat de l'informe. Nosaltres estam convençuts que és possible ampliar l'escola actual en el centre del poble, però ni tan sols ha volgut escoltar la nostra proposta. I per cert, ja està bé de voler justificar l'abandonament de l'escola actual amb l'excusa que l'edifici és antic. Els països civilitzats (i rics) fa molt temps que han après a conservar i rehabilitar els edificis vells.

Quant a la menció que fa dels programes electorals i a canviar d'opinió, entenem que en aquests moments és un exercici de responsabilitat política repensar quins tipus de projectes volem pel municipi, canviar de plantejaments si és necessari, per anar cap a un municipi veritablement sostenible. Vostè va prometre una megapiscina coberta que costaria uns quants milions d'euros, i ara mateix qualsevol persona amb un poc de seny entén que seria un disbarat fer-la. Encara ho manté? És vostè l'únic polític d'aquest país que encara somia en projectes megalòmans, o ha canviat d'opinió? I una altra cosa, quantes vegades ha canviat vostè el contingut de l'avanç del Pla en els darrers mesos?

En una carta publicada recentment vostè deia, en relació a la seva proposta d'ubicar nova escola en el camí de tramuntana: "...estarà recolzada per un bon projecte de mobilitat, bons accessos en vehicle i vies d'accés peatonals i en bicicleta...". Per què no diu també que, perquè això sigui possible, serà necessari obrir el nou carrer de darrera el Pla de ses Eres (que molta gent no vol), i que això no serà realitat fins d'aquí a molts d'anys, si és que s'arriba a fer mai. Com li diuen a això, dir mitges veritats, o enganar directament el ciutadà?

Nosaltres no ens hem amagat de res, tothom sabia que la recollida de signatures era iniciativa nostra. És que el fet que els fulls no duguessin el logotip de l'Entesa inhabilita la seva demanda?

Participació ciutadana. Quantes reunions s'han fet obertes a tots els ciutadans en tres anys per explicar el PGOU? Una!! A part de les que ha fet a porta tancada amb alguns afectats, però el PGOU afecta tothom, no a uns quants. La majoria de la gent del carrer està desinformada.

Els regidors de l'Entesa
des Mercadal i Fornells

Un gran referent de la cultura menorquina

La present és per traslladar el meu acompanyament i més sentit condol per la mort del senyor Josep Miquel Vidal Hernández a tots aquells qui estimeu la ciència i la cultura. En Josep Miquel Vidal ha estat un dels grans referents de la cultura menorquina i ens ha deixat un llegat de valor incalculable de tots conegut.Vull traslladar, en nom del Govern de les Illes Balears, el pesar d'aquesta institució per la seva mort. Vaig tenir la sort de poder-lo conèixer en primera persona; treballar amb ell a diferents projectes, sobretot a l'Enciclopèdia; i intercanviar-hi impressions en moltes ocasions: el seu afany per donar respostes no era menys que el que tenia per fer-se noves preguntes, i així, descobrir i descobrir sense parar.L'última menció que va rebre fou l' insígnia d'or de l'Institut Menorquí d'Estudis, que ell mateix va fundar i del qual darrerament n'era el coordinador científic. Darrera aquell posat aparentment tímid i poc amant de protagonismes, hi havia un home apassionat per la ciència i la cultura, incansable. Sens dubte, aquella fou menció merescudíssima, com tots els premis que va rebre al llarg de la seva vida. Descansi en pau.

J. Simón Gornés
conseller d'Administracions Públiques

Un personatge únic de la Menorca contemporània

Aquesta setmana ens ha sorprès i disgustat la desaparició de Josep Miquel Vidal Hernández, personatge amb un perfil únic a la història de la Menorca contemporània. Amb més coneixement i millor ploma, altres firmes han glossat aquests dies la seva trajectòria, personalitat i obra d'aquesta figura, no obstant, me sembla oportú recuperar la carta enviada a l'IME amb motiu del homenatge organitzat el recent mes d'octubre: "L'Institut Menorquí d'Estudis ha acordat lliurar la insígnia d'or a Josep Miquel Vidal Hernández, un personatge amb una trajectòria vital, professional i intel·lectual que només es pot entendre en relació a aquesta institució menorquina. Es tracta -emprant termes científics- d'una simbiosis casi perfecta entre l'home i l'espai que ocupa.Una vocació investigadora necessita un camp adequat per al seu desenvolupament i, dins de les limitacions naturals de Menorca, hem sabut crear un organisme de suport i foment d'aquesta activitat. Un repàs d'aquestes tres dècades de treball de l'IME deixa una balanç prou generós i satisfactori a l'àmbit de la recerca, l'estadística i l'organització de trobades i seminaris d'indubtable abast i qualitat. Darrera d'aquestes iniciatives –si no fos per la seva modèstia natural, seria més indicat dir al capdavant- ha estat Vidal Hernández, un dels grans coneixedors de Menorca des de les perspectives del medi natural, la geografia, la botànica i, en particular, dels grans noms de la ciència a l'Illa al llarg de la història.

Hi ha fruits concrets de la feina feta. La declaració de Menorca reserva de la biosfera va arribar després d'un expedient que va superar els rigorosos exàmens d'un organisme internacional com la UNESCO. Hi ha més, s'han posat les bases per promoure el reconeixement del nostre patrimoni arqueològic com a Patrimoni de la Humanitat. S'ha conreat la vessant cultural de l'Illa i ha dotat d'equilibri i prestigi la imatge d'un territori amb una vessant turística indiscutible.

A més, Vidal Hernández ha unit el seu nom a l'Enciclopèdia de Menorca, un projecte cultural encara viu i probablement el més col·lectiu i de més grans proporcions començats mai a l'Illa. Aquest projecte no és comprensible sense l'aportació personal i la dedicació del personatge a qui l'IME ret merescudament aquest homenatge".

Descansi en pau, amb nosaltres queda el record, la memòria i els resultats de la seva força investigadora.

Águeda Reynés
Alcaldessa de Maó-Mahón

Intel·ligent y sensible

Recordo un deliciosa anècdota del poeta Joan Brossa: havia anat a fer-se un document, crec que el passaport. Quan el funcionari policial li demanà la professió, ell contestà senzillament: poeta. L'altre, o no massa llest o bastant sord, va entendre i escriure "paleta". En Joan Brossa, mai no va protestar... Un conegut meu em va demanar un bon dia si en Vidal, apart de l'enciclopèdia, venia també diccionaris, i els premis planeta...I és cert en Josep Miquel ha venut enciclopèdia. Aquella utòpica Enciclopèdia que va imaginar el bon amic Miquel Vanrell. En Vidal sempre ha venut enciclopèdia, o l'ha intentada vendre als autors del volums, als fotògrafs de l'obra, als impressors, als correctors, a maquetistes, relligadors, a les secretàries, als banquers i caixers, al polítics, a la gent del carrer, en una inesgotable feina porta a porta, que hauria derrotat i avorrit a un tità menys consistent.

La vida d'en Vidal ha sigut, fins el final, un acte d'amor apassionat a la seva terra, al coneixement, a la cultura i totes les coses bones. Epicuri intel·ligent i sensible – degustador tant de bona música, com de bon cinema, refinat i contumaç lector, un bon i amè conversador, fotògraf a temps parcial i té a més una capacitat de feina oceànica.
Ell, en Josep Miquel Vidal, posat humil, s'ha convertit però, en virtut d'una certa i inspirada follia, en un predicador incansable, en un artesà minuciós de la cultura... que des del convenciment de la necessitat del saber i de saber, ha convertit l'Enciclopèdia de Menorca, en una eina imprescindible per a qualsevol aproximació seriosa al coneixement de la nostra illa.

Emili de Balanzó
Maó

Eureka, un mondio!

Quan el meu fill Lluís era petit i anava a La Salle d'Alaior tenia armada una societat de juguera amb un amic, en Miquel Passarius, al qual va arrossegar cap a les seves fantasies.
Al temps de descans, corrien tots dos pel pati de l'escola i en aquelles dolces hores infantils jugaven, dia sí dia també, a "mondios".Voldria saber qué és un "mondio"!, me va inquirir un dia la mare d'aquell al.lot, aliena a la gènesi d'una de tantes paraules sorpresa com ens regala la màgica lògica dels infants. ("Altobus" , n'era un altre d'aquelles delícies d'època que es sentien a ca nostra). Jo reia perquè ho tenia bastant clar. Un "mondio" no podia ser una cosa molt diferent a la mescla sincrètica d'un dimoni (per "demonio") i un monstre (per "monstruo").

Un dia, anàvem passejant pel Carrer Nou de Maó i ens vam trobar a n'en Josep Miquel Vidal i ens vam returar a fer una xerradeta amb la persona sempre afable que era ell. Just va obrir boca, amb aquell xerrar obscur, que es diria enemistat de per vida amb res que es semblés a la vocalització; supòs que també per la seva pròpia aparença, aquelles barbes i els dos matolls desordenadament simètrics de cabells en l'aire, compensadors de la clariana frontocentral; la seva alçada, darrera la trinxera de les cèlebres ulleres, consagrades, se miri com se miri superant tota moda òptica, a la categoria d'un apel·latiu impenitent, i la seva manera de riure cap a endins, a l'estil d'un que volgués aspirar els moments graciosos fins al darrer racó del seu cos i la seva ànima, devien xocar prou al fillet.

La reacció davant aquella estampa insòlita va ser sobtada, de dècimes de segon. "Un mondio!, fou l'exclamació ingènuament impertinent, i a la vegada tan precisa, que pronuncià el jove Lluís entusiasmat de veure corporitzades les seves fantasies. Vibrant, ben igual que si hagués fet una troballa científica digna del millor "Eureka!, ben igual que si estigués batiant literàriament el personatge únic i irrepetible que ningú dubta que ha sigut en Josep Miquel Vidal.

De les virtuts, bonhomia, generositat, vàlua i mèrits d'en Vidal, se n'escriuran aquests dies i en el futur moltes retxes, el sentit de les quals compartiré, a ben segur. A jo mateixa, la seva personalitat i trajectòria m'ha interessat prou com per haver-li fet una entrevista, presentada als premis d'Editorial Menorca de fa un parell d' anys.

Per a mi, però, des d'aquell episodi del carrer Nou, que tinc com un tresoret, la imatge d'en Vidal sempre quedà associada a la definició del meu fill. Genuí i autèntic, un "mondio", sí senyor. I devia ser un mondio bo, perquè en Lluís s'enfila cap als vint anys.

Isabel Rodríguez Anglada
Alaior

Vertebrador cultural

Encara trasbalsat per la noticia de la mort del meu amic personal Josep Miquel Vidal, intent ajuntar la meva veu a les moltes altres que es deixaran sentir aquests dies.Em ve a la memòria una escena. Era el 23 de juny de 1979, a la sala de plens de l'Ajuntament de Maó, que en aquells moments allotjava l'incipient Consell Insular de Menorca. El Consell hi era en ple i l'ambient era d'una gran il·lusió. Estàvem presentant l'Enciclopèdia de Menorca, que acabava de sortir al carrer, poc temps després d'haver-se concebut. En aquell acte a jo em pertocava l'enorme satisfacció d'explicar el clima de Menorca, temàtica dels primers fascicles de l'Enciclopèdia, a la genuïna, nova i democràtica representació del poble de l'Illa. Tot era nou, també la democràcia, i prou engrescador.És cert que jo hi havia dedicat uns anys a l'estudi del clima de Menorca. En Vidal ho sabia, ho havia seguit de prop. I no hi ha dubte, va ser la seva empenta, el seu alè, el seu suport el que va fer que uns estudis que podien haver quedat amagats sortissin a la llum amb la màxima lluentor.

L'Enciclopèdia de Menorca no va ser idea exclusivament seva, però en Josep Miquel Vidal en va ser, n'era, encara, l'ànima, el tot. L'Enciclopèdia ha permès apropar a la gent infinitat d'estudis sobre l'Illa. Ha creat, fins i tot, teixit acadèmic, teixit científic, teixit cultural. En Vidal procurava que els autors ens coneguéssim, interactuàssim; fins i tot mitjançant festes a ca seva.

L'Institut Menorquí d'Estudis, l'IME, ha estat un altre gran element vertebrador de la cultura menorquina i darrera l'IME no hi ha dubte que hi havia en Vidal, amb tota la seva empenta.
La seva força també es va sentir prou per arribar a la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera.

La seva empenta, el seu alè, el seu suport jo els he sentit vius en preparar diverses conferències arreu de l'Illa, per fer algunes publicacions, per a les jornades sobre les rissagues de Ciutadella, etc.
La cultura que ell ha empès i sostingut no era vana i superficial, sinó ben arrelada. Ell ve tenir especial interès en la història de la ciència i de la cultura. Ell ha reivindicat o contribuït a reivindicar figures importants en aquests àmbits. Per posar un exemple que tenc molt a prop, ell va contribuir a donar una nova projecció a una figura com la del neu pare, l'insigne meteoròleg Josep Maria Jansà. El va proposar com a membre d'honor de l'IME, quan encara vivia, i va fer possible la publicació d'un llibre recopilatori, en el seu homenatge.

Estic segur que la meva experiència amb en Vidal, l'haver sentit aquesta empenta seva, el seu alè, el seu suport és una experiència que molts altres han tingut. Per això ha estat un gran dinamitzador i vertebrador cultural.

Ens deixa un poc orfes, però amb un repte: el millor homenatge que li podríem fer seria ser capaços de continuar la seva obra, d'evitar la dilució i fragmentació de la cultura menorquina. No és fàcil.

Agustí Jansà
Membre de l'IME
Membre del Patronat de l'Enciclopèdia de Menorca

El nostre agraïment

Ahir, un dia assolellat de gener, vam començar el matí amb una notícia tan inesperada com indesitjada. Josep Miquel Vidal Hernández ens havia deixat. La seva mort sobtada ens ha deixat orfes d'un home bondadós i feiner. És per a tots nosaltres, com per als seus familiars i coneguts, una gran pèrdua per a societat menorquina, la nostra cultura i la nostra ciència.Des del Centre d'Estudis Locals d'Alaior no podem més que fer evident el nostre desig que quedi en el record de tothom la feina incansable de dinamitzador cultural de Josep Miquel Vidal. Des que el CEL existeix, hem rebut el suport explícit tant de l'Institut Menorquí d'Estudis com especialment de Josep Miquel Vidal, per les nostres tasques culturals.

Menció especial mereix la seva determinació constant perquè el CEL realitzi les Jornades d'Història Local i Patrimoni Cultural a Menorca, trobada científica que convocam des de l'any 2004. Hem rebut i rebem molts suports, però volem fer públic el nostre agraïment pel recolzament i les propostes científiques que sempre ens va fer en Josep Miquel.
Per tot açò, pel seu mestratge i per moltes altres feines no vistes però igualment valorables, moltes gràcies Josep Miquel.

Centre d'Estudis Locals d'Alaior

L'home per la cultura

Des del PSM Més per Menorca lamentam profundament la pèrdua de Josep Miquel Vidal, ànima de l'Enciclopèdia de Menorca i puntal de l'Institut Menorquí d'Estudis. Amb el seu traspàs, Menorca perd un referent cultural de primer ordre, a més d'una persona especial i entranyable.El buit que ens ha deixarà no serà possible omplir-lo. La seva dedicació ingent als projectes en què va creure, la seva capacitat de feina, el seu rigor, la seva sòlida formació científica i el seu tracte afable el feien una persona única...

PSM més per Menorca