Cartas de los lectores

Recordará que el día 28/1 0/11, ahora hace más de un año, tuvo lugar una reunión en el Ayuntamiento de Ciutadella, que fue presidida por el máximo mandatario del Consell Insular, señor Tadeo; el alcalde de Ciutadella señor de Sintas y usted mismo.Asistieron a la reunión la Junta Directiva y la mayoría de asociados a la "S.A.T. Llum" per tots", entidad que fue constituida para gestionar la electrificación de varias fincas rústicas enclavadas en todos los términos municipales de Menorca y evitar así mismo que las líneas de baja tensión no sobrepasen los 400 metros de longitud según determina el actual reglamento que obligatoriamente debe cumplir escrupulosamente la sociedad suministradora de la energía. En algunos casos las distancia de estas líneas es superior a los 1000 metros lineales, lo que significa grandes pérdidas de tensión que supone un considerable aumento de los recibos de consumo; también la conservación de dichas líneas, actualmente, corre a cargo de las explotaciones agrarias, lo que en casos de reposición de los tramos averiados por el propio desgaste del tiempo o por causas meteorológicas, también debe ser sufragado por los propietarios, nos consta que en algunos casos ha supuesto un desembolso superior a los 2.500 euros.Es del todo cierto que Gesa, hoy Endesa, goza de una situación de privilegio debido a que sus clientes, las fincas rústicas, deben instalar por su cuenta y riesgo, líneas y transformadores para que los contadores puedan situarse en el punto de consumo, en la mayoría de casos, el coste de un transformador y sus elementos periféricos cuesta alrededor de unos 10.000.000 de las antiguas pesetas. En igualdad de condiciones un fabricante de zapatos, bisutería etc. tendría que obligar a sus clientes a que le pagaran la maquinaria e instalaciones. ¡Muy divertido no!

Si un negocio o vivienda se instala en el casco urbano o en un polígono industrial la acometida tendrá entre 15 a 50 metros. ¡Vaya discriminación!.

De paso aprovechamos la ocasión para comentar que Endesa es la responsable del horrible aspecto que presentan los edificios que contienen los transformadores, llenos de horribles pintadas, suciedad etc .....produciendo un lamentable impacto ambiental.
El Sr. Tadeo, el Sr. de Sintas y los asistentes de la Sat, le encomendamos a usted don Fernando Villalonga Bordes que llevara a cabo las oportunas gestiones para tratar de solucionar el gravísimo problema que atraviesan las explotaciones agrarias que no disponen de electricidad y tengan que funcionar con costosos e incómodos sistemas de energía alternativa.

Durante el año transcurrido usted no ha hecho absolutamente nada y se ha reído y mofado de todos los que participamos en la reunión del 28. 10. 11, incluidos dos cargos políticos importantes.

Hemos intentado hablar con usted en numerosas ocasiones, cosa que ha sido imposible debido que no ha tenido tiempo de ponerse en contacto con nosotros a pesar de haberle dejado numerosos recados telefónicos a su secretariado.

Nos ha discriminado intencionadamente al no convocarnos a ningún Consejo Agrario, otras organizaciones agrarias se han quejado de que haya celebrado solo dos reuniones en el transcurso de un año, cuando los anteriores consellers lo hacían casi cada mes debido a la gravedad de los numerosos problemas que se plantean a diario. Tampoco es de recibo que no tenga días fijos para atender al sector en Ciutadella, teniendo en cuenta que donde se concentra el mayor número de explotaciones es precisamente en el municipio de poniente.

Para terminar hemos llegado a la conclusión de que usted no ha tenido tiempo para nosotros ni para el campo de Menorca, debido a que ha estado muy ocupado en montar sus estrategias personales, rematadas por sus laboriosos manuscritos.

Atentamente.

Simón de Olivar Vivó
Jaime Rotger Piris
Pilar Squella Duque de Estrada
Juan Torrens San Antoni
Carlos De Salort Sintes
Juan Pons Anglada

Hoy celebramos el 25º Aniversario de Aspanob

Aspanob (Associació de pares amb nins amb cáncer de Balears). Aspanob surgió de la necesidad de unos padres desplazados de las islas menores que con niños enfermos de cáncer dormían en el descampado de delante de Son Dureta.

Padres con mucha fuerza moral dieron un giro a la situación y en la c/ Andrea Doria 60 B 4º, 2º se ubicó por primera vez la sede social de Aspanob.

Hemos trabajado duro para conseguir mejorar la calidad de vida de nuestros niños en todos los ámbitos, incluidos padres, hermanos, colegios, hospitales...

Nos encontramos en un cambio social muy importante, no podemos ni debemos bajar la guardia.

Ellos lo son todo, luchamos por ellos y pase lo que pase por encima de todo están los niños.

Nuestro lema: "Ajuda'ns a estirar del nostre tren!", es a día de hoy más necesario que nunca, sin todas y cada una de las ayudas recibidas desde todos los sectores no podríamos mantener todos los servicios que aportamos. Por ello a todos y sin olvidar a nadie:
Gracias, con vuestras aportaciones y solidaridad podemos seguir adelante.

Jaume Coll Sureda
presidente
Palma

Decepció

El diumenge passat ens vam apuntar a l'excursió organitzada pels Amics del Museu de Menorca a la Bassa Verda de la Vall. Va ser una experiència molt interessant: el descobriment d'un paisatge molt polit compartit amb una agradable companyia.El problema va sorgir quan, de retorn a l'aparcament, ens vam adonar que, l'un per l'altre, ens havíem deixat una motxilla, que contenia unes ulleres graduades entre altres coses, dalt la Bassa Verda.Immediatament vam tornar a pujar i uns excursionistes que eren per allà ens van dir que una al·lota havia recollit una motxilla abandonada i se l'havia endut.
Ens vam tranquil·litzar pensant que aquesta al·lota, d'una manera o altra, ens faria arribar la motxilla.

Dilluns, en no tenir-ne notícies, vaig telefonar a les policies locals de tots els municipis de Menorca informant-los dels fets.

Dimarts vaig tornar a pujar a la Bassa Verda per si havia quedat amagada darrera una roca o unes mates.

Dimecres vaig posar un anunci al diari.

Avui, dijous, la motxilla encara no ha aparegut.

Ara ja no sé què fer, me queda només una immensa decepció. Mai m'hagués pensat que, a Menorca, perdre un objecte significava no recuperar-lo mai més.

M. Gràcia Seguí Puntas
Maó

L'èxit de "Gent de cada dia"

Aquest dissabte matí es tancarà a l'Espai Sant Josep de Ciutadella Antiga l'exposició "Gent de cada dia". Es tracta d'un conjunt extens de fotografies que va fer Maria Lluïsa Armangué entre els anys 80 i 90 de la gent que veia des que anava de casa seva fins a la feina. Persones i personatges que han format part del paisatge humà a Ciutadella.Durant aquest mes d'exposició tant na Maria Lluïsa com jo, hem viscut un gran nombre d'experiències arran de les impressions que la mostra ha causat a qui la visitava. I és que en aquests trenta-un dies hauran passat sense exagerar més de 3.000 persones! Gairebé tothom, ha volgut reviure tota la nostàlgia i autenticitat de com eren els veïns i comerciants del nucli antic ara fa una trentena d'anys.És cert, que ha estat una mostra populista, no pots ser-ho més quan apareixen antigues imatges de familiars, amics i cares tan conegudes. Però alhora, i com va comentar Maties Quetglas, na Lluïsa ens ha donat una lliçó de que amb molt poc i amb un gest tan senzill, es pot aconseguir emocionar com els més grans dels artistes. Només ha calgut fer servir els records de la gent i fent certa aquella dita de "recordar es vivir".

Així ens hem trobat gent que ha visitat la mostra més de sis vegades, avui sol, avui acompanyat per fills, pares o amics. Altres ens els hem trobat emocionats, amb alguna llagrimeta dient lo feliços que els havíem fet. Altres han recuperat persones que els havien desaparegut de la memòria. I alguns han pogut aconseguir la fotografia d'aquella àvia que mai s'havia deixat. Un antropòleg peninsular ens demanava si sabíem el tresor que teníem amb aquelles imatges i donava per fet que l'ajuntament ja hauria adquirit la col·lecció. Sort de l'arxiu d'imatge i so, que aliè a l'exposició sí s'ha interessat. Quanta gent ens haurà demanat "perquè no en feu un llibre?".

Jo crec que l'exposició ha tingut un doble èxit. Per una banda, recuperar la memòria viva de l'essència d'un poble com són els seus habitants més coneguts. I per l'altra saber exposar amb una senzillesa màxima aquesta gent donant la mínima informació. Així cadascú s'emportava únicament el record d'aquells que coneixia sense caure en xafarderies roses. I açò ha estat gràcies a la professionalitat i gràcia de Juan Elorduy.

Per acabar només vull afegir, que cada generació hauria de poder comptar amb una Maria Lluïsa que sintetitzés els records d'una època, almenys d'una forma similar a la que ella ho ha fet.

Gràcies Lluïsa, en nom de tots els visitants d'aquesta exposició a qui has fet tan feliços.

Macià Coll
coordinador de Ciutadella Antiga