Cartas de los lectores

La meva visió de Catisa la visc al llarg del temps des de diferents prismes. Vaig fer feina a l'empresa Ipar, veïna de Catisa, al mateix carrer de St. Sebastià pels voltants dels anys 73 al 77. A Cadascuna de les fàbriques hi havia un centenar de treballadors aproximadament. Record que Catisa comptava amb un equipament important, un petit teatre, bar-cafeteria i espai exterior per a practicar esport. En aquells anys, i encara ho seria avui en dia, era tot un model innovador. Disposar d'espais perifèrics a la fàbrica de caire cultural, recreatiu i esportiu pels treballadors, a Menorca crec que encara no s'havia vist mai. Al davant de la fàbrica es van construir pisos pels treballadors, que tot i ser austers, en el moment que es van edificar semblaven de luxe, per estar dissenyats amb ventilació i llum exterior incloent el bany dins la mateixa vivenda, cosa no habitual a la majoria de cases de la barriada.

Ipar i Catisa eren fàbriques de referència a Maó i Menorca. Ipar fabricant components elèctrics i electrònics, Catisa fabricant bijuteria. Les dues empreses comptaven amb clients de molts indrets, tant d'Espanya com d'altres països. Els joves que després d'acabar els estudis començàvem la nostra trajectòria laboral a una d'aquestes fàbriques ens sentíem orgullosos. Allí hi vàrem trobar persones, autèntics referents i models per a nosaltres, tant a nivell humà com professional.

Recordo perfectament les celebracions del 1er. de maig. Començaven amb actes esportius de competició entre els treballadors joves que configuraven els equips, per aquell dia, IPAR-CATISA. Precisament es duen a terme a l'espai esportiu de Catisa.

Grans emprenedors i innovadors els empresaris, Vicente Adrián i Carretero i Timoner. Bons equips de feina també dins cadascuna de les dues empreses.

Però el que semblava que mai havia d'acabar, i per diferents motius, les dues fàbriques van haver de redireccionar els seus objectius empresarials.

Me retrobo amb Catisa i la seva problemàtica als voltants dels anys 2007 , quan era regidora de Ciutat i Medi ambient de l'Ajuntament de Maó i l'alcalde Arturo Bagur, preocupat per les dificultats que patia l'empresa i amb el perill de la pèrdua dels llocs de treball i del que significava Catisa per a Maó, com a referent d'indústria bijutera, ja amb una nova direcció, la d'Antoni Montserrat lluitant per salvar la situació, juntament amb els treballadors, exposant a l'Ajuntament que la possibilitat de salvació en aquell moment, passava per vendre els terrenys de Catisa i traslladar-se al Polígon Industrial de Maó i poder així intentar "aguantar" i iniciar una nova etapa.

Després d'un primer intent no afortunat, sorgeix una segona oportunitat de vendre tota la parcel·la a un promotor. Aquest fa la proposta a l'Ajuntament per poder canviar la part d'equipament esportiu privat, que estava ubicat a la cantonada St. Sebastià, al carrer Bellavista, carrer més estret, però amb el gran avantatge que l'equipament esportiu privat de l'antiga fàbrica, es convertiria amb públic i edificat. Açò volia dir la construcció d'una escoleta infantil i un local per els veïns, com a centre cívic i/o possible seu d'Associació de Vessin. Aquesta proposta ens va semblar perfecta. De cop l'Ajuntament, d'un espai totalment privat, on no hi tenia res, pel fet de justificar l'edificabilitat d'una cantonada a l'altra podia disposar d'una escoleta infantil i un local per posar-ho a l'abast de la ciutadania del barri i sense que costés res a l'Ajuntament. El Planejament urbanístic de Maó permetia aprovar una modificació puntual i mitjançant conveni amb la promotora, es signa el compromís per ambdues parts.

D'aquesta proposta tan beneficiosa, el Partit Popular intenta fer-ne bandera, però curiosament ho fa per defenestrar als dirigents de l'Ajuntament i calumniar-los donant a entendre que hi havia profit particular. El Partit Popular de l'Ajuntament de Maó, amb un informe que adjunta a la demanda, un informe tècnic que conté greus imprecisions i contradiccions, provoca que la primera sentència sigui en contra de l'Ajuntament. Com és natural l'Ajuntament presenta un recurs d'apel·lació.

Tot aquest procés on el Partit Popular ho polititza, perjudicant seriosament a l'equip socialista de l'Ajuntament de Maó, ha estat llarg i dolorós. Damunt un referent clar dins la indústria Maonesa i Menorquina, el PP sense tenir en compte el gran perjudici que podia causar als treballador que encara lluitaven per sobreviure i per no deixar de ser referent de la bijuteria Menorquina dintre i fora de la nostra illa, planifiquen un atac que acaba amb una primera sentència, induïda per un informe que adjunta el PP greument imprecís i contradictori. Sortosament, i com no podia ser d'altra manera, el procés judicial acaba amb la revocació de la primera sentència i amb la definitiva del Tribunal Superior, on es constata i dona plenes garanties als ciutadans que no hi ha hagut cap malversació i que el conveni era beneficiós per el municipi Maonès.

Al cap i a la fi, el final de la història no deixa de ser trista. Catisa ja no existeix, les indústries de bijuteria de Menorca viuen un temps molt difícil i la construcció de les noves vivendes dins la barriada de Tanques del Carme resten a l'espera d'uns temps econòmics millors però difícils de preveure. La falta de feina i la falta de suport institucional a les famílies fa que ja no sembli tan necessària la construcció de l'escoleta ni del centre veïnal…. El que si ens queda però, és la certesa que en el moment en que els responsables de Catisa consideraven com a sortida vàlida la venda dels terrenys i el trasllat al Polígon, l'Ajuntament socialista va estar al seu costat, vetllant pel procés que semblava podia ser la salvació de la difícil situació empresarial, econòmica i laboral.

Gari Petrus Meliá
Maó

Una enhorabona per a Guillem López Casasnovas
La setmana ens ha donat una excel·lent notícia, que posa de relleu el nivell acadèmic i científic de molts ciutadellencs que hi ha arreu del món universitari. Ha causat una gran alegria institucional en el nostre Ajuntament que el passat dia 19 de novembre la Universitat ISALUD de Buenos Aires hagi rebut en el seu si la visita del catedràtic de Ciutadella Guillem López Casasnovas, actualment president de la Associació Mundial d'Economia de la Salut (IHEA) i membre de la Comissió de l'OMS per a l'Estudi de les Desigualtats en Salut.A banda de la conferència magistral que hi ha impartit analitzant l'estat de benestar i el greu problema actual del finançament de la salut pública en el bell mig de la crisi a Europa, el professor López Casasnovas hi ha quedat distingit com a Doctor Honoris Causa de l'esmentada Universitat.És per açò, en nom de la corporació municipal i de tot el poble de Ciutadella, que fem una manifestació de pública enhorabona a un dels nostres més preclars catedràtics actuals. Ciutadella s'hi sent molt orgullosa.

José María de Sintas Zaforteza
Alcalde de Ciutadella