Cartas de los lectores

Bon dia a tots i totes! Avui el dia res a veure amb el d'ahir, el sol somrient ha sortit per celebrar Tots Sants…

Aquest dia en què tothom sol recordar, visitar, engalanar les cases, pedres dels seus éssers estimats! Jo, personalment, no m'agrada, avui, visitar el cementeri, perquè no m'agrada la gentada que hi trob, cotxes que van i vénen, renou, crits, xerrameques, per l'únic que hi aniria seria per potser trobar alguns familiars, amics als qui feia estona que no veia per poder compartir el nostre dolor. M'agrada, veure com no tothom hi va de "xàtxara" sinó que algunes persones hi assisteixen, silenciosament, per posar una flor al costat d'aquell enyorat amic/a, pare mare, estimat…

A jo m'agrada anar-hi un dia qualsevol, quan aquella tranquil·litat que es respira al cementiri és la meva companyia, quan aquell silenci em fa escarrufar, quan contempl amb emoció, aquella enamorada que visita la casa del seu estimat amb una flor a la mà, que la deixa amb llàgrimes, recordant el seu amor, la vida que haurien pogut construir junts i que malauradament, un fatídic accident de trànsit o una trista malaltia, li va robar del seu costat… aquests dies m'agrada anar al cementeri! Avui, tot i que no m'agrada, però com que en aquesta vida no podem fer sempre el que volem, avui hi aniré com a regidora, perquè crec que és el meu deure i responsabilitat, compartiré amb els companys i companyes de consistori un senzill i emocionant acte, de reconeixement a qui ens ha deixat aquest any, enguany al nostre poble d'Alaior !

Són moltíssimes les persones joves, que s'han convertit en estels! Hi aniré per aquest acte, però també aprofitaré per fer una ràpida visita a les persones a qui estim, que tenen la seva casa allà però ells no hi són! Han marxat al cel, són per jo les estrelles que més brillen cada dia…, aquella alumna que ens va deixar amb només 5 anys, allà pel mes de febrer; un altre company, i alumne meu, també, aquell agost, als 15 anys, una jove que ens ha deixat recentment, una persona jove que feia deu anys que lluitava per viure i tantes d'altres persones que han marcat la meva vida professional. Personalment els meus avis, la meva cosineta, quan era una joveneta, el meu conco, el meu pare i fa pocs mesos la meva estimada tieta, aquella persona, tan bona, que sempre es desfeia pels altres fins i tot, quan es trobava malament i trobava que no calia anar a molestar el metge…

Sobtadament, ens va deixar i el seu buit recent, encara no l'he pogut refer! El temps passarà i encara que el seu record perdurarà, la vida segueix!
Valgui aquest escrit per tots ells! Un bon amic em deia : "Les bones amistats són com els estels que no es veuen però sempre hi són". Això és el mateix. Gràcies, amic !

Fanni Riudavets i Florit
Alaior