Cartas de los lectores

No n'he après mai de català, però el puc llegir i l'entenc. I m'agrada. No, naturalment, la bajanada de fer fora la "hac" de Mahó, fet que no és més que mostra d'estultícia, incultura i perversa intenció. La gent que va venir a Menorca, uns per gust, altres perquè la meteorologia del moment els va dur per força mos va enriquir amb feines noves, eines desconegudes i parla pròpia que no era sinó un cótil d'expressions de tota mena i origen, antecedent de lo que temps endavant esdevindria l'anomenat català, és a dir la llengua de desarrelats (cat-)terranis) que es van fer una nova llar en el punt d'arribada. A més a més, després d'haver-ho passat molt malament amb una mar maleita i ones que Déu n'hi do, van donar gràcies a la seva deesa (Ma com deien els mariners: com consta als Vedes, primigènia diuen), afegint-li fonèticament 'h' o 'g', segons el transcriptor, com invocació, mostra de reverència i unció. (La "hac" no existeix com a lletra del grec antic). I vet aquí que moltes viles portuàries (Pèrsic, Índic), cap ni una terra endins, es diuen Mahan, Mahun, Magan, Magun, etc.. Es clar que la deesa Ma estengué la seva protecció a la gent de mar de tot arreu. I no mos pot estranyar que si d'asuquí van asullà la grandiositat de na Ma(h/g) donés lloc a mag..., Mah... etc. etc. Quedi aço pels "melaos" que mos volen fotre la "hac", que, evidentment té caràcter etimològic.

Carlos M. Sánchez-Rodrigo
Sant Lluís

Al senyor Lorenzo Muzás Labad

n Senyor Muzás Labad, com ja veurà vostè més endavant, no tinc cap pretensió de sortir en defensa del GOB, única i exclusivament perquè estic plenament convençut de la seva capacitat verbal i argumental per sortir al pas del seu infumable escrit, i ja ho faran ells si ho troben escaient.

Pel que fa al seu escrit som de l'opinió de què un pot argumentar en un o altre sentit, es pot intentar tornar fort un argument feble, es pot estar equivocat, fins i tot es pot mentir, ara això sí, el que no es tindria que poder fer és el que vostè ha fet.

El que vostè ha fet, senyor meu, és fer el ridícul provant de ridiculitzar. Vostè ha provat de tractar-nos com si fóssim babaus tant en la forma com també en el fons del seu escrit.

Això a vostè, una persona amb un cert nivell intel·lectual i formació, no li escau, possiblement vostè volia jugar a ser Esopo o La Fontaine i li ha sortit una mena de Fernando Esteso en hores baixes. Les musses l'han traït en un mal moment.

Amb l'actuació feta al torrent des Mercadal, amb la que vostè aprofita per mostrar el seu enginy, tindria que ser conscient de la destrossa efectuada damunt la vegetació de ribera i fins i tot en el seu entorn, amb les gens afortunades conseqüències. L' eliminació de la fauna existent i la destrucció dels seus hàbitats en un futur a curt i mig termini. Vostè ho troba graciós?... Jo no li veig la gràcia per cap banda.

No puc creure que el dragat del llit i neteja d'un torrent precisi fer tal destrossa si es fa com Déu mana. Tampoc puc creure que tal actuació sigui conforme a llei. I finalment tampoc puc creure que això degui acabar aquí i així.

Per altra banda, si per algues entén vostè la posidònia oceànica, que per cert no és un alga, les platges li agrairan que faci vostè un repàs a l'extensa informació disponible amb referència a les dinàmiques d'ones i el seu impacte damunt les platges. Puc comprendre que les seves ocurrents tortugues desconeguin aquesta informació, però em sorprèn que vostè no estigui al corrent.

En resum, que si es aquesta la pedagogia que vostè podia donar damunt el tema dels torrents, se'l podia haver estalviat d'escriure'l, i el que és més important, ens el podria haver estalviat de llegir-lo.
Molt atentament,

Xavier Verdú Alegre
Alaior

A favor de "Menorcafilia"

Quiero manifestar mi abismal acuerdo con la carta titulada "Menorcafilia" publicada el martes 23 de octubre en este periódico por el Sr. Lucas Pons. Una carta muy acertada y que expresa lo que la mayoría de menorquines y menorquinas sentimos. La sociedad menorquina está empezando a reaccionar en contra de la imposición catalanista de estos 30 años. Nosotros ya tenemos historia, cultura y lengua propia (da igual si idioma o dialecto) no hace falta que nos la traigan de otras regiones. Me gustaría felicitar, pero a medias, al Ayuntamiento de Mahón por recuperar el topónimo en castellano y recordar que en menorquín el único correcto, con rigor y coherencia con la historia es "Mahó".

Alicia Ortega Sintes
Maó

Es quatre des banc

Gràcies volem donar/a s'Ajuntament de Maó,/per escoltar sa petició/d'una persona solventa/per ètica no diré es seu nom/tan sols seriosa i cabal/ella ha tingut manera/per un altre banc igual.De moment som es mateixos/ja diuen "es quatre des banc"/és un banc sense doblers/sense pillos ni aprofitats/tan sols esteim envoltats/de bondat i germanor,/persones de gran validesa/ triades de lo bo i millor.

Tenim citació cada dia/i ho passam d'allò mes bé,/sa gent passa, fa un somriure/altres te donen qui va/què més podem demanar/sa nostra edat ja declina/desitjant sempre bon temps/aigua i fred no compagina.

Sa vinguda des nou banc/estat com l'anell al dit/dic això més ben dit/gairebé no puc creure,/ses senyores poden seure/ tothom content i agraït.

Tenim es nostros problemes/s'edat no perdona mai/pastilles i més pastilles/aguantant com un soldat/sa farmàcia es molt a prop/si tenim necessitat.

Es quatre des banc: 378 anys
Paulí Maria Caules
Maó

Con la sanidad hemos topado

Sí señores, tanto la pública como la privada. Ahora paso a describirles lo que nos sucedió: Mi hija necesitaba un medicamento para la interrupción de la lactancia y se dirigió a la Policlínica Virgen de Gracia ahora llamada Clínica Juaneda para que se lo recetaran, pues llevaba toda la noche con la subida de la leche y se vendó el pecho y dejó de tomar líquidos para que así no se le incrementara la secreción.

En urgencias de dicho centro entró a las 11 de la mañana y le dijeron que allí no podían recetar dicho medicamento y que contactara con Ginecología a las 4 de la tarde y que estos le darían visita. Al llamar le dicen que les es imposible atenderla (siendo un caso urgente) y que se desplazara al Mateu Orfila. Allí como es sabido uno tiene que esperar entre 2 y 3 horas o más con mucha paciencia (ya llevábamos 18 horas de espera para una simple receta).La única contestación que recibió del facultativo fue "Sácatela". ¡No queremos!, pues como ya se sabe que como más te la sacas más se produce. Al final conseguimos la susodicha receta, ya eran las 7 de la tarde del viernes. Cual fue mi sorpresa cuando tuvimos que ir a tres farmacias y nadie tenía el medicamento, que tal vez para el sábado si en Cofarme la tuviesen...

En la tercera farmacia la conseguimos (un genérico ya que el recetado tampoco lo tenían). Y este viacrucis por tan solo dos euros que costó el medicamento. ¿Tan difícil es recetar lo que un paciente necesita?

¿Y qué me dicen de la Policlínica? Mis hijos, yo y anteriormente mis suegros hemos sido siempre de MediFiatc (antigua Mutua) y ahora mi nieto recién nacido, sus padres ya lo han inscrito y tiene su tarjeta con tan solo siete días de vida. ¿Merece la pena pagar sanidad privada, sanidad pública y estar tan mal satisfechos? Vayan ustedes y vean las colas que se organizan, con más mostradores, más personal y al final peor atendidos. Se le queda a uno cara de idiota por no decir otra cosa.

¿Hasta dónde tiene que llegar nuestra indignación? Solo hacemos que pagar y pagar y estamos en completa indefensión ¿Quién cuida del enfermo, quién se preocupa por él, quién nos defiende? Ellos (los médicos) siempre tienen la razón, ¿Y nosotros? ¿A quién y a dónde tenemos que ir?

Y toda esta odisea por una receta de dos euros.
Una paciente indignada
PD: Ahora entiendo por qué al enfermo se le llama paciente.

Gloria Pineda Cardona
Sant Lluís