Cartas de los lectores

Avui, dilluns, veurem com aquella antiga ciutat il·lustrada i antic port de referència europeu passa a ser una de les més provincianes i esperpèntiques ciutats que són notícia en els darrers mesos. Rallam de Maó. Deixant de banda la macrocrisi econòmica internacional, ens trobam amb l'absurditat del topònim que tant diu de la ciutat de llevant, donant una falsa imatge ridícula i equivocada del tarannà maonès per la majoria dels nostres veïns, visitants i parlants de la nostra llengua.

Quan semblava que Menorca començava a recuperar la seva dignitat com a poble, veim com dia a dia és qüestionada per les nostres pròpies institucions, tan costosament aconseguides. I què farem si per culpa d'una conjuntura s'han sabotejat les infraestructures polítiques autonòmiques?I qui governa a ca nostra? Dos partits amb vassallatge i seu a Madrid, d'estructura vertical i de fosca jerarquia interna. I per açò ara mateix Dalt la Sala no interessen ni l'economia de Menorca, ni el benestar social de Menorca, ni la cultura d'aquesta illa.

Tot i que altres pobles menorquins s'han pronunciat en contra de seguir les passes maoneses de castellanització, no és ni serà un fet aïllat.

Aquesta legislatura és governada precisament per un dels dos partits que defensa que passem pena per l'espoli fiscal més alt de tot l'Estat, que -literalment- ens vulguin espanyolitzar, dient deliberadament que la nostra cultura no té cabuda en aquest estat, i, finalment, acotar cap davant unes retallades molt més severes a ca nostra que a altres bandes més... més espanyoles, perquè ens entenguem.

Tot aquest govern de Madrid es veu reflectit Dalt la Sala, retallant i imposant sense diàleg, amb una via d'urgència que insulta totes les persones que ho passen realment malament, un govern autoritari i teledirigit i una oposició a la que sembla no importar-li massa res.

No baden boca. El resultat de tot és un Maó políticament ignorant, un port privatitzat al servei dels senyors i un futur de ciutat cada dia més provinciana: Mahón.
#ésMaó

Joves més per Menorca
Twitter: @JoveMesxMenorca

Declaració sobre la forma oficial del topònim Maó

Els Departaments de Llengua Catalana dels instituts de Secundària de Maó (Cap de Llevant, Joan Ramis i Ramis, Pasqual Calbó i Caldés) volem fer públic el nostre malestar davant la decisió de l'equip de govern de l'Ajuntament de la nostra ciutat de dur al ple municipal la proposta per oficialitzar la forma castellana del nom del municipi i afegir-la a l'actual, Maó. Lamentam profundament aquesta actuació perquè no hi ha cap motiu filològic que la justifiqui. És més, volem fer palesa la nostra disconformitat davant de l'ús polític que es fa d'una qüestió que està totalment aclarida a nivell científic i que és contrària a la normalització lingüística de la llengua catalana, pròpia de la comunitat autònoma.Manifestam, idò, la nostra preocupació davant d'una manera de fer política que sembla cercar tot el contrari del que marca el sentit comú i, també, l'esperit original que es desprèn de la Llei de Normalització Lingüística de 1986, al preàmbul de la qual es pot llegir que «la Comunitat Autònoma té, en suma, com a objectius dur a terme les accions pertinents d'ordre institucional per tal que el català, com a vehicle d'expressió, modern, plurifuncional, clar, flexible i autònom, i com a principal símbol de la nostra identitat com a poble, torni a esser l'element cohesionador del geni illenc i ocupi el lloc que li correspon en qualitat de llengua pròpia de les Illes Balears. Per això ha d'esser present en els diversos àmbits d'ús oficial de l'administració, dels mitjans de comunicació de masses, de l'escola i de la vida social en general, amb el corresponent respecte a les modalitats lingüístiques pròpies de la tradició literària autòctona, però sense perjudici de la unitat de la llengua catalana». Les modificacions que aquest marc legal de referència ha sofert (arran de la Llei 9/2012, de 19 de juliol, de modificació de la llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears) semblen encaminades, paradoxalment, a contradir la vocació inicial de la llei. No es pot entendre d'altra manera la nova redacció del punt 1 de l'article 14, segons el qual «els topònims de les Illes Balears poden tenir com a forma oficial la catalana o la castellana i la catalana conjuntament».Però el més preocupant de tot és que l'Ajuntament ha començat a emprar la forma doble Maó/Mahón abans que aquesta sigui oficial, és a dir, ha incomplert el marc legal que regula els usos lingüístcs a l'administració. La llei estableix que l'acord del ple és només el primer pas d'un procés en el qual la corporació municipal no té, ni molt manco, la darrera paraula. Perquè, com es pot llegir a la Llei de Normalització Lingüística, en el punt 2 del ja citat article 14, «amb l'acord previ del ple de l'Ajuntament corresponent, el Consell insular respectiu, amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, ha de determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i topònims de la comunitat autònoma. Els noms de les vies urbanes, els han de determinar els ajuntaments corresponents, també amb l'assessorament esmentat, i han de donar preferència a la toponímia popular tradicional i als elements culturals autòctons». És a dir, no és l'Ajuntament de Maó qui té la competència per determinar la denominació oficial del municipi sinó el Consell Insular de Menorca. I sempre amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, màxima autoritat lingüística de les Illes, que ja ha manifestat en diverses ocasions que la forma catalana ha de ser l'única per denominar Maó.

Ens sembla, idò, poc adequat l'ús que el Consistori maonès està fent d'una doble forma que, després del ple de l'Ajuntament, encara no serà oficial. I que potser tampoc no ho serà en arribar al Consell insular, perquè si aquesta institució, assenyadament, fa cas del criteri de la UIB, la forma Maó seguirà essent l'única denominació oficial del nostre municipi.

Departament de Llengua Catalana de l'IES Cap de Llevant
Departament de Llengua Catalana de l'IES Joan Ramis i Ramis
Departament de Llengua Catalana de l'IES Pasqual Calbó i Caldés
Maó

"Todo incluido", turismo de engorde

En Menorca, un alto porcentaje de empleos están directa o indirectamente relacionados con el turismo, por tanto a muchos nos interesa el balance del final de temporada. Decido revisar los datos facilitados por ASHOME (Asociación de Hostelería de Menorca) y me alegro al comprobar que hasta ahora la ocupación hotelera en 2012 ha sido mejor que la esperada. Eso por lo menos es esperanzador.Los datos de ASHOME, como asociación que es, reflejan los de sus establecimientos inscritos. Me llama la atención la buena representación de varias cadenas, populares por el "todo incluido". Una lástima que el nivel de ocupación refleje la pobre calidad de ese tipo de oferta, muy propio de tiempos de crisis. Llego pues a la conclusión de que esos establecimientos, los grandes, habrán engordado bastante, a costa de los pequeños establecimientos que o no nos podemos permitir el "todo incluido" o queremos apostar por la calidad y, menos codiciosos, permitir hacer negocio a otros establecimientos de la Isla. Debo añadir que el "todo incluido" como souvenir de Menorca es deplorable, y además a los pequeños nos está tocando muy duro, y me refiero no solo a hostelería sino también a restauración e incluso transporte (alquiler de vehículos, taxis).Los establecimientos del "todo incluido" han engordado mucho, y además sus ganancias no repercuten gran cosa en Menorca, porque las empresas matrices a las que pertenecen no están aquí. No solo se llevan el saldo al final de temporada sino que tampoco dejan mucho dinero en el proceso:

¿Cuántos proveedores menorquines surten a los hoteles "todo incluido"? ¿A cuántos menorquines emplean? Me pregunto si el Consell insular atiende a esas consideraciones cuando suscribe la oferta del "todo incluido". ¿Les importa más el negocio de esas grandes cadenas que el de los pequeños establecimientos cuya supervivencia está en cuestión por el "todo incluido"?

Señores del Consell, Sra. Cabrera, sepan que además de lo que engordan las empresas del "todo incluido" a costa de muchos otros servicios turísticos menorquines, hacen un flaco favor al estado del bienestar, pues un turista que se acoge a esa oferta acaba con unos cuántos kilos de más, y el dinero que se ha ahorrado el cliente, lo debe pagar luego el Estado para que recupere la salud. Además ese turista se marcha sin tener ni pajolera idea de lo que es Menorca.

María de la Luz Romero Acosta
Alaior