Cartas de los lectores

En resposta a la carta de la Sra. Anna Sintes Janer, he de comunicar que en aquest centre s'han seguit les instruccions rebudes de la Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del Govern Balear. Aquestes instruccions especifiquen el procediment a seguir en la convocatòria de vaga d'estudiants dels passats dies 16, 17 i 18 d'octubre.

D'acord amb elles, es compleix el que es disposa en l'Article 8 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, LODE, modificat pel punt 5 de la Disposició Final Primera de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, LOE, que estableix que "les decisions col·lectives que adoptin els alumnes, a partir del tercer curs de l'Educació Secundària Obligatòria, respecte a l'assistència a classe no tenen la consideració de faltes de conducta ni són objecte de sanció, quan aquestes hagin estat resultat de l'exercici del dret de reunió i siguin comunicades prèviament a la direcció del centre".A més, s'aplica el que estableix el Decret 121/2010, de 10 de desembre, de drets i deures dels alumnes, especialment el que fa referència al dret a la manifestació col·lectiva de discrepàncies en el cas que aquesta es concreti en la proposta d'inassistència a classe.

Pel que fa a la reproducció de l'article de la Llei Orgànica de protecció jurídica del menor, cal fer notar que s'omet un punt i seguit que n'altera el seu significat, ja que la llei diferencia entre el fet de participar en reunions públiques i manifestacions pacífiques del fet de promoure-les o convocar-les.
Atentament.

Margarita Seguí Pons
Directora de l'IES Joan Ramis i Ramis
Maó

Cruces
conflictivos

De un tiempo a esta parte vengo observando con preocupación la ubicación elegida para la inmensa mayoría de los pasos para peatones.

Si mal no recuerdo la normativa sobre el tráfico peatonal establecía que "en ausencia de paso para peatones se recomienda al peatón cruzar la calzada por las esquinas" ello, por supuesto, siempre que no se aproximen vehículos.

Lo que la norma no prescribe es la obligación de ubicar la mayoría de los pasos en las esquinas y ello por una razón de peso: no se debe sobrecargar al conductor con una acumulación de problemas a solventar a la vez y que complican en grado sumo la seguridad vial.

En ausencia de paso de peatones únicamente en un caso el peatón goza de preferencia y ello tiene lugar cuando el conductor se topa con él una vez realizado un cambio de dirección en el que se carece de visibilidad, lo que en el fondo no deja de suponer una cierta temeridad por parte del peatón que cruza la calzada sin ver si circulan vehículos en las proximidades.

Para muestra un botón: en el cruce del Cós de Gràcia con C/ Ramón y Cajal, el conductor proveniente de la Sínia Costabella se topa con un paso para peatones, con una señal de stop, con una estrecha acera en ocasiones con abundantes peatones que le restan visibilidad sobre la vía preferente y, cruzada la vía, otro paso para peatones muy transitado.

Pienso que son demasiados obstáculos para quien tiene que adoptar una decisión en la que persigue seguridad.

Si bien es cierto que el peatón goza de preferencia en los pasos para él habilitados, no es menos cierto que debe franquearlos cuando tenga la completa seguridad de que el vehículo se detendrá. Demasiados peatones ignoran esta obligación y más de uno confunde paso con "paseo" y lo franquea con una parsimonia insultante. En ocasiones es bueno renunciar a un derecho con la finalidad de evitar una situación de peligro. Incluso es un acto de elegancia solidaria.

Sería de desear por quien tiene asignada la competencia que eliminara situaciones que generan peligro, alejando de las esquinas los pasos de peatones con más conflictividad. Si se pretende en esencia una ciudad más peatonal, valdría la pena que el peatón caminara unos metros más, evitando así el cúmulo de obligaciones con las que se penaliza al conductor.

Otro cruce conflictivo es el de Pl. Bastión, Pont de Sant Roc, S'Arraval. En ocasiones es difícil distinguir a través de un espejo a los vehículos que, procedentes de C/ Sant Roc, están en la zona oscura del puente (más bien túnel). Posiblemente la solución estribaría en señalizar con ceda el paso la salida del túnel. La visibilidad mejoraría y con ella la seguridad.

JUAN MIGUEL PONS VINENT
Maó

Quinta del 62

L' any 1962 el BOE publica un decret que equipara els drets d' homes i dones, tenim boda Real, na Marilyn canta el famós Happy Birthday. Els Rollings fan el seu primer concert i en Ringo s'afegeix als Beatles. Neixen Tom Cruise, Demi Moore i Ferran Adriá. Al món del còmic Spiderman apareix per primera vegada i neix la Gran Mafalda. Aquest fets son celebrats i recordats regularment. Enguany noltros també tenim fets molt importants a celebrar. El 62 van néixer a Ciutadella una colla d' al·lots i al·lotes que també es mereixen una celebració . El proper dia 27 tindrà lloc a Biniatram una gran festa d'aniversari amb bona música i millor ambient.

Allà ens trobarem!Facebook.com/Quintadel62Ciutadella

Margarita Cerdà Pons
Ciutadella

UMe aposta per un projecte de centre per a Balears

El passat dimarts 16, representants d'Unió Menorquina es van reunir amb els deConvergència per les Illes, Lliga Regionalista i Es Nou Partit en una reunió de treball on es van marcar els eixos principals al voltant dels quals es podria construir el nou projecte decentre moderatque,en clau balear, pretén tenir aquesta comunitat autònoma com únic referent a l'hora d'exercir la política.

Ens agradaria transmetre a l'opinió pública menorquina quins són els tres eixos principals per a vertebrar la nova formació: Creim que un nou projecte per a Balears és necessari i ha de respectar les singularitats de la nostra Illa, dins del marc de les Balears. Per tant, Menorca haurà de disposar d'autonomia de decisió a nivell insular, i per això es va acordar que els òrgans de cada illatindran capacitat de decisió sobre totes les qüestions d'àmbit insular.

- Totes les illes son iguals en aquest projecte, i per tant, s'establiran polítiques de consens amb l'ànim de crear un vertader sentit autonomista de caire balear. En aquest sentit, cap òrgan insular podrà imposar criteris sobre els de les altres illes, la qual cosa obliga a arribar a acords sobre els temes fonamentals que afectin a la comunitat autònoma en la seva totalitat.

- Equilibri representatiu. A més d'arribar a acords de forma consensuada també es fixarà establir un equilibri a tots els òrgans de la nova formació de tal manera que aquesta la conformin representants de les quatre illes.

Ens trobem en un moment clau per al futur de la nostra Illa i la nostra comunitat, pel que per dur a terme aquest nou projecte que pretén crear un espai d'equilibri interterritorial, no assolit fins ara, vam acordar que es formi una gestora formada per vuit membres, dels quals quatre seran de Mallorca, dos d'Eivissa i dos de Menorca.

Per Unió Menorquina és important destacar que és la primera vegada que es crearia una formació de caràcter balear amb la voluntat d'estar representada a les quatre illes de la nostra comunitat i amb l'objectiu de poder tenir representació a Madrid per poder defensar els cada vegada més oblidats drets dels menorquins.

Menorca i Balears necessiten representants que defensin els seus interessos per davant dels aparells dels partits que estan cada vegada més enfora de la realitat ultra perifèrica dels seus ciutadans.

Junta Insular
Unió Menorquina