Cartas de los lectores

Ayer circulé por la carretera que va desde Alaior hasta la carretera de Sant Climent a Cala en Porter, pasando por Torralba. Eran las cinco y media de la tarde. Uff, todavía estoy con vida para contarlo. Suponía que las carreteras de menor categoría o caminos eran más tranquilos que las carreteras principales, pero nada mejor que la experiencia de ayer para darme cuenta de que mi hipótesis era solo el recuerdo de hace 30 años. Calculo que se trata de un tramo de unos seis kilómetros con muchas curvas, poca o ninguna visibilidad y varios badenes, o sea seis kilómetros que se hacen eternos cuando parece que no se saldrá con vida. ¿Que qué me pasó? Verán, saliendo de Alaior me encontré de cara con nueve autobuses, de esos grandes que llevan turistas y que, dada la amplitud de la carretera, te obligan a meterte en la orilla, que en muchas secciones ni hay. Eso todavía es aceptable a baja velocidad, pero cuando el chófer del autobús se cree el rey porque va viendo por encima de las paredes secas, porque se sabe el camino de memoria y porque si pasa algo es el pequeño el que sucumbe, uno no puede menos que ir de sobresalto en sobresalto. También hay coches pequeños, que se creen deportivos participando en una carrera y que osan adelantar en cualquier sitio; a fin de cuentas y a pesar de las condiciones de la carretera la línea es discontinua y no hay vigilancia de tráfico. Cuando hice el camino de vuelta, se encontraron de frente un autobús con un camión cisterna, de modo que todos tuvimos que parar para que muy despacito pudieran pasar los dos, con el consiguiente peligro de que llegara otro coche haciendo carreras y chocara contigo por detrás. Miren, será muy bucólico eso de que los turistas puedan ver esos caminos vecinales y el campo menorquín, pero me parece a mí que por la seguridad de todos se debería controlar el paso de vehículos grandes por estas vías y, por supuesto, moderar la velocidad y prohibir adelantamientos. O bien los turistas van en coches pequeños y con calma, o bien los autobuses usan vías alternativas apropiadas para su tamaño. A quien corresponda, le recuerdo que es mejor prevenir que lamentar.

Carmen de Vicente
Es Mercadal

Merda de ca

Visc a Sant Lluís des de que vaig néixer, i sempre he sentit a dir que és un poble que presumeix de blanc i net, encara que açò darrer no és del tot cert. Pot semblar un tema escatològic, però en els darrers anys, passejant pel poble, et pots trobar per les voreres una gran varietat de caques de ca, i encara que hi hagi iniciatives per sol·lucionar el tema, no ha estat mai resolt del tot. La darrera ha estat posar senyals on s'especifica les sancions que hi haurà si no es compleixen les normes cíviques, que són recollir els excrements i dipositar-los als contenidors, cosa que també s'han col·locat arreu del poble, per si de cas hi hagués un descuit de dur bossa. També han habilitat un espai per a poder córrer els cans i fer les seves feines, bona idea, si es fa bon ús.

Però resulta que les senyals estan ubicades dins el poble i en algunes urbanitzacions de la costa santlluïsera, però no als caserius que l'envolten, per la qual cosa la gent es dedica a passejar per, en el meu cas, Pou Nou, i deixar que el seu ca cagui sense cap càrrec de consciència ni por de ser multat, ja que, en primer lloc no està indicat que no es pugui, i en segon que com que hi ha cases amb tanques a prop, se suposa que és camp i au… no passa res.

A la zona on jo visc, pot haver en 200 metres vuit merderades, i si comptam que hi ha més d'1 quilòmetre fins al poble… facin nombres! Molta gent passeja pel nostre camí, i ha d'anar molt amb compte de no trepitjar-ne cap, i si afegim la calor que fa, com es descomposa, lo brut que està, i la falta de respecte que suposa cap el veïns que vivim tot l'any, l'emprenyada és grossa. I açò no és tot, tenim espais per anar a jugar o passejar les persones, com són sa Garrigueta o es Circuït Natural, i també està ple de gent que du a cagar el seu ca, havent espais adequats per aquests.

Vaig anar a l'ajuntament a demanar explicacions i si realment s'apliquen les sancions que amenacen en els carrers, i la resposta va ser que no en van demanar prou senyals per posar-ne per tot. I torn a reprendre un tema candent dels qui vivim a fora poble, i no tenim els mateixos privilegis que tenen els de dins el poble, perquè pagam igual o més, però no tenim el mateix.

Sé que no és només resposabilitat de l'Ajuntament , sinó de les persones que gaudeixen de la companyia d'un ca, ja que tenir-lo suposa que l'has de cuidar, passejar, recollir les seves caques, no dur-lo amollat,….tot forma part d'una consciència respectuosa amb l'animal i amb la gent, perquè un poble no és només unes cases emblanquinades i netes, sinó una comunitat, amb persones respectuoses els uns amb els altres. Confii en que la gent faci un pensament, i a partir d'ara, abans de sortir a passejar, agafin una bosseta, per si de cas, i als qui vegin fer-ho malament, els convit a que li recordin quines són les normes cíviques, ja que si volem ser poble, hem de començar per aquestes petites coses.

MARIA J. PONS BAENA
Sant Lluís

Pachwork amb Aspanob

Aspanob vol agrair al taller de pachwork de l'Escola d'Adults des Migjorn Gran laseva aportació en la confecció i posterior venda dels seus treballs en el mercat dels dimarts Es Migjorn i durant la Migjornale. En total han arreplegat 549 euros els qualsens ajuden a seguir el nostre camí amb els fillets malalts de càncer.Gràcies a tots els qui formen part d'aquest taller, especialment a na Marga. Salut per a tothom.

ASPANOB MENORCA