Cartas de los lectores

Anem a veure, o jo tinc mala memòria, o resulta que no me n'adono de res. Per un cantó tenim a Menorca, en les festes patronals dels seus pobles, una celebració única, típica que ens enorgulleix i ens identifica. Un respecte per la tradició i costums de la terra, uns protocols que les preserven i uns protagonistes singulars els cavalls i els cavallers, que interactuen amb la població fent festa, i com tothom sap jaleo. Una estètica encisadora de xauxa i cavalls botant pel mig dels carres emblanquinats. Tot edulcorat amb rebosteria menorquina tradicional, menjars familiars, alegria i portes obertes de les cases. Una joia de festes, en una paraula. Sempre han estat així. No m'agrada fotre a ningú, però ai... em penso que ho estic pintant massa polit per ser tota la veritat. Almenys tota la veritat actual de les festes, des de fa ja uns quans anys. Cadascú posi la xifra que pensa més apropiada. Resulta que en els centres d'atenció mèdica cada cop són més els casos que es presenten d'intoxicació alcohòlica lamentable envers els casos adients a la festa tan singular de la que presumim, com podrien ser trepitjades o cops de cavall.

Ha arribat a un punt que quan un visita aquests pobles en festes esperant gaudir de la xauxa d'aquestes tradicions polides, resulta que el que te trobes només arribar és a força de ser realistes uns carrers impregnats d'olors etíliques, i més gent que camina torta de la que seria raonable per la casta de festa que se suposa es celebra. Un no pot deixar de pensar que les nostres festes tenen un excés de gin, sens dubte també lligat en aquestes celebracions, però que amb les quantitats ingerides avui en dia per l'ocasió, tenen més que veure amb un botelló autoritzat sota l'auspici d'un sant patró, que amb la tradició de les festes patronals del pobles menorquins, a on el jaleo amb el so de la banda de música, eren senya d'alegria i identitat d'una illa. La tradició, donar sentit a la festa, i la festa la fa la gent. Però si aquesta no es respecta a si mateixa, poc podem esperar que respectin el sentit del que les festes són i representen. Si no ens adonem del que podem perdre, qualsevol any ens adonarem que l'essència de les festes menorquines no és més que un record, mal mantingut per uns quans cavalls donant voltes pels carres. I els olés que encara avui es senten, donaren pas als oeh, oeh, oeh de la gent aferrats a una colcada... de pomades.

Jordi Viola Giner
Alaior

Els quarters
des Castell

És una Il·lusió? És un miratge? És un frau? És indignació? O bé són imaginacions meves…El que em mou és l'ànima: l'espiritualitat humana, l'aptitud moral i el dret a la llibertat d'expressió per donar a conèixer la meva tristor i a la vegada formular públicament una queixa.

Els quarters van presidir els actes de les Festes de Sant Jaume as Castell, majestuosos, plens de la nostra història, de la nostra cultura i de l'esperit de tota una societat... Presents, però sense vida: un bé patrimonial menyspreat i humiliat. Sense consciència pública de la gran quantitat de coses que van aportar a la vida des nostre poble.
Ens hauríem de sentir orgullosos i deutors, com a hereus responsables i agraïts. Ens hauríem de deixar dels criteris de les persones presents avui i hauríem de ser capaços de pensar per exemple en el poble des Castell de l'any 2050.

La nostra dignitat consisteix ens deixar els Quarters com a llegat pels que vindran. No es pot usurpar al poble els seus orígens, els seus senyals d'identitat i el seu patrimoni.
Com ho podem fer per donar a entendre els fonaments a les noves generacions formades dins els partits polítics, amb escassa preparació administrativa i local?

Com podem transmetre els fonaments històrics del que hem heretat i dels seus valors a gent jove, amb il·lusió però sense currículum?

Com poden menysprear l'esperit i la força dels que hem ajudat a dur al poble des Castell fins a on és avui ?

Quans esdeveniments importants té gravat a la seva ment el que subscriu aquest escrit des de l'any 1930?

Avui els nous demòcrates posen nous valors a la nostra herència. L'operació econòmica especulativa dels Quarters consisteix en regalar el quarter que no interessa a canvi de 450.000€ per embelliment de la plaça. A canvi l'Ajuntament regala una normativa urbanística generosa i feta a mida. La conclusió és que l'Ajuntament regala un dels Quarters per 450.000€ i sense comissions.

L'actual propietari serà el beneficiari del patrimoni històric i cultural, que és l'origen del nostre poble des Castell.

Pepe Tadeo Miguel
exbatlle (1979-1982)
Es Castell

Sorprenents paral·lelismes

En el darrer número 104 de la revista "Historia - National Geographic" hi ha un article que parla de les restes neolítiques de l'assentament de Göbekli Tepe a la Turquia oriental en la proximitat de la frontera amb Síria. Un fet que es destaca en aquest escrit és el de la seva gran antiguitat, ja que els resultats de les anàlisis de ràdio-carbono situen aquest monument entre els 9.000 i 7.500 anys abans de Crist.

El que sorprèn d'aquest monument és la seva extraordinària similitud amb els recintes neolítics de "taules" que es troben escampats per tot Menorca. En primer lloc hi trobem la presència dominant d'una o vàries taules de forma molt similar a les menorquines, ja que presenten un peu vertical alt i ample, però de poc gruix, coronat per una altra pedra formant una "te", ja sigui formant part del peu o bé independent. La planta del recinte és aproximadament circular i en tot el seu perímetre hi ha uns pilars verticals de pedra que recorden els pilars perimetrals dels recintes de les taules menorquines.Sembla impossible que hi pogués haver cap relació cultural entre la Turquia neolítica i l'illa de Menorca, així com també sembla haver-hi una diferència temporal insalvable entre les ruïnes turques i les menorquines. Tot i amb tot, seria útil que algun centre d'arqueologia menorquí estudiés aquests paral·lelismes entre unes construccions i les altres. Finalment, jo sóc dels que considero que els recintes de les "taules" menorquines eren coberts per una estructura de fusta amb bigues que anaven de la taula central als pilars perifèrics, al contrari del que he vist exposat en diverses publicacions que consideren aquests recintes lliures de sostres.

Ben cordialment

Francesc Albardaner
membre de la Societat Catalana
d'Estudis Històrics