Cartas de los lectores

Justament, aquella mateixa setmana, el Grup Socialista en el Parlament de les Illes Balears havia proposat fer un ple extraordinari dedicat exclusivament a temes educatius, proposta que, lamentablement, va ser rebutjada per la majoria del PP. Nosaltres justificaven aquesta iniciativa en el clima de crispació viscut el curs 2011-2012 que ha afectat el bon funcionament del nostre sistema educatiu i en la preocupació latent en la comunitat educativa de cara al començament del proper curs escolar després de l'anunci de vaga fet pel sindicats, les raons de la qual comprenem i compartim, però que som conscients que repercutirà molt negativament en l'alumnat i, per tant, pensam que s'hauria d'arribar a un acord per tal d'evitar-la i abans que el sindicats i pares hagin de prendre mesures tant dràstiques com les que estem parlant.Es pot arribar a consensos?
És per això, que ara que les escoles estan tancades i que el professorat i l'alumnat gaudeixen de les seves merescudes vacances, que pensàvem que era un bon moment per, amb serenor, debatre què està passant i quines haurien de ser les mesures adequades per reconduir la situació i arribar a un començament de curs sense problemes. Ni el conseller d'Educació, ni el seu equip, ni tampoc nosaltres, no ens podem permetre fer vacances quan la situació és la que és. Hem de cercar solucions, estudiar si els retalls s'han fet allà on s'havien de fer o havia altres alternatives. Si hi ha encara manera, si estem encara a temps, de reconduir la situació i poder consensuar sortides que vagin bé a tothom. No ens podran negar que ara estem pitjor que el setembre passat, i hem d'evitar que el juliol de 2013 l'educació a les nostres illes estigui pitjor que aquest juliol.
Qui ha de liderar?

Necessitam, el sector educatiu necessita, no que el conseller demani perdó per les retallades econòmiques, sinó saber què en pensa i com arribarà als acords i consensos que són necessaris perquè es desenvolupi en curs amb normalitat, però, ara per ara, no vegem cap lideratge clar per en sortir-nos de la situació.

No podem tornar a viure una situació de conflictivitat sense precedents com la viscuda aquest darrer curs escolar en la nostra Comunitat Autònoma, que ha suposat la mobilització de tots els sectors educatius: professorat, progenitors, equips directius, sindicats, alumnat, i que ha afectat totes les etapes educatives, des de les escoletes infantils a la Universitat. Això no es pot repetir el proper curs.

El conseller Bosch hauria de valorar, de repensar, moltes de les decisions preses pel govern del Partit Popular que són les que han incendiat, al nostre entendre, les aules dels centres educatius de les Illes Balears. I, sobretot, repensar les actituds perquè, a més, totes les decisions s'han anat prenent des de la confrontació, sense diàleg, i sense cap consens, no ja amb nosaltres, sinó tampoc amb els agents implicats de la comunitat educativa. El nostre grup es va veure en la necessitat d'abandonar la ponència per a un Pacte per l'Educació que nosaltres mateixos havíem demanat, a causa de que en cap moment se'ns va tenir en compte en la presa de decisions, ni se'ns va consultar, ni se'ns van explicar cap de les mesures que s'han anat prenent aquest curs, malgrat alguna d'elles tindran importants repercussions en el futur. Unes decisions, unes mesures, que provocaran un deteriorament de la qualitat de l'ensenyament en una comunitat amb una taxa de fracàs escolar i d'abandonament prematur de les més altes de l'estat, taxa que aquests darrers anys s'havia aconseguit disminuir en cinc punts.

En definitiva, pensam que el conseller no hauria de demanar perdó per haver tingut que retallar la despesa, però sí per com s'està fent. S'han fet retallades, tots sabíem que s'havien de fer, però el que no s'havia de fer era insinuar que el professorat de secundària treballava poc; que el professorat que complia la seva funció als equips d'orientació, d'inspecció, etc, era, poc més o manco, perquè no volien donar classe; que es paga més per una matrícula en una escola infantil que per a la universitat; que els augments de ràtios, la desaparició de programes de reforç, etc, es feien per a no abaixar un 5% el sou dels docents (com havien fet uns altres, s'afegia amb retintin), quan la baixada de la paga extra equivaldrà finalment a això, etc.

Al Sr. Bosch li toca ara, no només demanar perdó, sinó també fer un acte de contrició i analitzar els fets d'aquest primer any de govern del Partit Popular a les Illes Balears. En cas contrari, tornarem a viure en el conflicte, que és el pitjor que li pot passar al nostre sistema educatiu.

Cristina Rita
Diputada socialista del Parlament
de les Illes Balears.

Normalizar el uso

Ante los cambios producidos por el Ayuntamiento de Mahón referidos a la toponimia de nuestra ciudad, creo obvio y lógico solicitar públicamente a los medios de comunicación menorquines que, de la misma forma que cuando, aprobada la ley de Normalización Lingüística y a pesar de que el topónimo oficial de la ciudad era aún Mahón, ya se comenzó a utilizar el topónimo "Maó" sin ser aún legal, se comience a aplicar ahora y desde ya los nuevos topónimos bilingües en todos los titulares, escritos, artículos, comentarios, etc. que sean publicados en castellano con el fin de actuar de acuerdo con la nueva ley de Función Pública y con la voluntad democrática del Ayuntamiento de Mahón.Atentamente.

Juan José Gomila Félix
vicepresidente
de Iniciativa Cívica Mahonesa.
Sant Climent

Ja n'hi ha prou!

Darrerament la premsa -fins i tot general- i la classe política dirigent estan agafant el mal costum, des de la "desacceleració econòmica transitòria de Zapatero" de tergiversar els successos amb eufemismes i explicant-los amb un grau de tecnicisme impropi i immerescut per una societat que no té perquè entendre què significa i quines repercussions suposa que el tipus d'interès del bo espanyol a deu anys hagi augmentat fins un 6,7513 per cent i que la prima de risc pugi 20 punts fruit del refugi dels especuladors en el bo alemany donada l'absència de confiança que els temuts mercats financers exerceixen sobre Espanya a causa de les debilitats internes, de les poques expectatives de creixement i de la falta de consens, per exemple.El model de governament polític i econòmic que ens han imposat des de la cúpula ens vol fer creure a la societat que el camí que s'està seguint és l'únic camí possible i viable per assolir la tan desitjada recuperació econòmica i això no és, ni de lluny, així. Utilitzen la por com a instrument per aconseguir l'acceptació d'un poble resignat que veu amb impotència com dia rere dia li expropien els drets que s'han assolit fruit de molts anys de lluites, mentre la classe política perd el temps discutint assumptes secundaris, cobrant milionades i sense perdre cap dels privilegis, molts immerescuts, dels quals encara a dia d'avui gaudeixen.La falta d'expectatives de futur, les notícies cada dia pitjors i la sensació de què aquesta crisi és interminable pot fer que un s'arribi a creure que de veritat el camí de l'austeritat o com diu el Govern la "política de reordenació i contenció de la despesa pública" és l'únic camí factible per recuperar uns nivells d'activitat econòmica dignes. Innumerables estudis i treballs han demostrat que existeixen altres camins proposant alternatives a una política d'austeritat que no respon en absolut en la seva totalitat a criteris econòmics sinó que és resultat d'una dictadura econòmica fruit de la deficitària construcció del que coneixem avui com Unió Europea. És necessari un toc d'atenció per fer veure a tots els nivells de l'administració que el poble que representen està fart de mentides, de corrupció, de falta de coherència, de falta de lideratge i d'al·lusions de la responsabilitat pública.
Els valors són la base de les relacions humanes enteses aquestes com el conjunt de relacions econòmiques, socials, polítiques, empresarials, esportives... que cada dia s'interaccionen milions de persones. Cal preguntar-se que és el que realment volem recuperar primer, si una economia debilitada i desanimada o uns valors humans, socials, morals i ètics que han estat durant dècades ensorrats per l'ambició del diner i sense els quals una regeneració de la confiança i de l'activitat econòmica no tindria sentit perquè són simplement aquests els que la fan possible. La societat no entén ni té perquè fer-ho conceptes com renta variable, compra de futurs, devaluació fiscal, apalancament financer o Credit Default Swap... ni tampoc el funcionament del mercat continu, de divises o financer. Els conceptes que preocupen, interessen i entén el poble responen a valors com l'esforç, el respecte, la humilitat, el treball, la igualtat, el sentit comú, la raó i la responsabilitat, sent aquests precisament els que hauria de reconquerir la classe político-econòmica dirigent per intentar revertir la situació d'il·legitimitat i descrèdit que el poble, merescudament, li exerceix i amb la qual és impossible aconseguir el consens social necessari que farà possible la recuperació econòmica.

La gent no vol veure que la prima de risc es redueixi en 20 punts o que l'Estat aconsegueixi col·locar 3.500 milions d'euros de deute en bons a 10 anys a uns tipus d'interès tres punts percentuals menors que els de l'anterior subhasta. La gent el que vol és que la banda d'inconscients i irresponsables que "ens representen" respongui a les peticions d'un poble que injustament suporta els efectes d'una crisi amb solucions justes, equitatives i sobretot, efectives. I ho vol ja, que ja n'hi ha prou!

David Serra Hidalgo
Estudiant d'Economia
Ciutadella