Cartas de los lectores

Dins l'extens reguitzell de mesures que el Govern de José Ramón Bauzá ha pres en contra de la bona qualitat del nostre sistema educatiu, ara els ha arribat el torn als centres de professorat de les Illes Balears. En el Decret llei que es va publicar el passat 1 de juny ja es contemplava que els assessors dels CEP havien de cessar en data de 31 d'agost de 2012.En el BOIB del passat 14 de juny es publicava la convocatòria, en comissió de serveis, de places d'assessors de formació permanent als CEP, amb els nous requisits que apareixien en el Decret llei de dia 1 de juny (acreditar els coneixements d'una llengua estrangera equivalent al nivell B2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües, i acreditar 100 hores de formació en les tecnologies de la informació i la comunicació).Tal com podem observar en aquest BOIB de dia 14 de juny, el nombre total d'assessors es redueix més d'un 50%. Les tisores del tàndem Bauzá-Bosch no troben la manera de poder assaciar el seu afany depredador, immersos en una cursa embogida cap a la reducció de la despesa en el capítol de personal. Com a exemple, en presentam algunes dades: en totes les illes queda un assessor d'educació infantil i un assessor de formació professional, al CEP de Palma. Als centres de professorat de Menorca, Eivissa, Inca i Manacor queden amb la següent plantilla: un assessor de primària, un de secundària, un de llengua estrangera i un de tecnologia de la informació i la comunicació.

No cal que afegim més llenya al foc de la nostra indignació i del rebuig frontal d'aquesta i de tantes altres propostes del projecte d'"autopistes de l'educació" que el senyor Bauzá havia dissenyat per a les nostres illes si assolia el Govern, la terra promesa de les seves ànsies de poder. Amb la reducció de personal que patirem, amb unes aules estibades, amb tot el desgavell que han provocat amb la lliure elecció de llengua, amb la minva de recursos per a atendre la diversitat i amb l'afebliment de les possibilitats de formació permanent que patirà el professorat de les Illes Balears, no hi ha cap dubte que el curs que se'ns presenta serà agònic i reclamarà de tots els professional un esforç molt gran per oferir un ensenyament digne, a pesar de tots els entrebancs que fins ara ha posat el Govern del Partit Popular.

STEI-i intersindical
Ciutadella

Llei de Funció Pública: un vot conscient i coherent

El passat dimarts, dia 12 de juny, el Parlament de les Illes Balears va viure una de les sessions plenàries més multitudinàries i mogudes d'aquesta legislatura. Es debatien les esmenes a la totalitat a la modificació de la Llei de Funció Pública, que elimina set articles de la Llei de Normalització Lingüística, una llei que els catalanistes han convertit en una espècie de Bíblia inamovible i inalterable.Alguns diputats de l'oposició van insinuar que si hi hagués hagut votació secreta, més diputats del PP haguérem votat a favor de les esmenes dels grups d'esquerres, tal i com va fer el diputat Antoni Pastor. En el meu cas, per si hi hagués algun dubte, vaig votar amb total convenciment i segur d'actuar en favor de la llibertat, en contra de l'imposició i a favor de que puguin conviure amb normalitat les dues llengües oficials a la nostra comunitat. El bilingüisme, n'estic convençut, és una riquesa i no una amenaça, com alguns ens pretenen fer veure.

El mateix Antoni Pastor deia el mes d'octubre de 2010: "El català ha de ser un mèrit, no un requisit. L'objectiu és la llibertat i l'ús de les dues llengües i que no sigui un impediment per a que arribin els millors professionals, per exemple els metges". És el que sempre ha dit el Partit Popular, és el que posa el seu programa electoral, àmpliament recolzat pels ciutadans en les darreres eleccions, i és el que diuen les successives ponències dels darrers congressos del partit. El Partit Popular no ha canviat d'opinió.
Per altra banda, la modificació de la Llei de Funció Pública no va en contra del català, com alguns radicals han volgut transmetre. De fet, aquesta modificació simplement pretén que, per accedir a determinats llocs de feina de l'administració pública, el coneixement del català ja no sigui un requisit i passi a ser un mèrit. Mantenint a la resta de llocs de feina el requisit del coneixement del català, com és el cas de tot el personal docent o d'aquells llocs dins l'administració dedicats a l'atenció al públic.

Amb aquesta modificació, el català segueix sent preferent a l'hora d'accedir a la funció pública. En igualtat de condicions, qui tengui acreditat el coneixement del català, tindrà més punts que els altres candidats. El català no queda devaluat, en absolut, perquè segueix sent preferent, però ara, a la fi, es dóna opció a que professionals competents, que fins ara no podien accedir a un lloc de treball públic perquè no tenien coneixements de català, ho puguin fer.

En aquest aspecte, cal recordar com el PSOE va sofrir, ja fa bastants anys, la seva conversió al catalanisme més rabiós, disputant aquest espai al PSM. La radicalització d'aquests dos partits ha suposat la imposició a totes les Illes Balears d'una persistent dictadura catalanista que ha servit per regar de subvencions a col·lectius independentistes i per crear tota una xarxa clientelar, que ara, amb l'arribada al Govern del Partit Popular, s'ha eliminat. El cas, tal vegada, més escandalós han estat els 6 milions d'euros rebuts per l'Obra Cultural Balear durant l'anterior legislatura. Una doblerada destinada a acontentar els sectors més catalanistes, impulsar moviments independentistes i imposar la por lingüística en tots els àmbits, en especial l'educatiu.
Aquestes injeccions de doblers públics afortunadament s'han tallat en sec i, per tant, és perfectament comprensible que aquesta entitat i altres col·lectius, que vivien a cos de rei fins ara, encapçalin les manifestacions més virulentes en contra de les polítiques del Govern.

No crec que per defensar la nostra llengua s'hagi d'anar en contra del castellà. De fet, per defensar una cosa no fa falta anar en contra d'una altra. Tampoc crec que la defensa de la nostra llengua s'hagi de fer mitjançant la violència o utilitzar-la com excusa per la ruptura d'Espanya.

La convivència pacífica de les dues llengües oficials hauria de ser l'objectiu de tots. La manipulació i politització de la nostra llengua, que fan alguns, és, senzillament, lamentable. La nostra llengua no està, en cap cas, en perill. No es pot qualificar de lingüicides a aquells que mantenen el català propi com a llengua preferent. Són només exageracions malintencionades que deixen en evidència a qui les fa.

Amb la modificació de la Llei de Funció Pública, la nostra comunitat recupera la normalitat, recupera el sentit comú i recupera l'ordre constitucional. Els sectors rupturistes han perdut i ha guanyat l'estat de dret.

Antoni Camps Casasnovas
Diputat autonòmic del
Grup Popular
Ciutadella

"A peu a l'escola", el reconeixement al treball fet

Arribat el final d'un curs, caracteritzat per les informacions que ens omplen de desencant: retallades en educació, improvisacions en actuacions educatives, poca claredat a l'hora d'explicar i comunicar als centres educatius les noves propostes d'acords que es prenen…, ens consola saber que hi ha persones, entitats i professionals que, dia a dia, de forma callada, sense fer renou, s'impliquen en el seu treball i el fan el millor que saben, esmorteeixen amb la seva dedicació, saber fer i s'entusiasmen en els seus projectes.Així ha estat amb el projecte "A PEU A L'ESCOLA", que des de fa dos cursos s'està impulsant al nostre centre. Estem fent les memòries del curs i valorant la consecució d'objectius, la realització de les diferents activitats i veiem del tot just agrair públicament la feina, la dedicació, i la il·lusió que han posat en el projecte entitats com l'Ajuntament, que ha sabut recolzar i ha fet un esforç per comprendre la iniciativa; la policia municipal, que a les entrades i sortides ha estat allà per facilitar el pas de vianants i controlar als cotxes; el Club de Gent Gran, que als matins s'han posat l'armilla fosforescent a primera hora i amb dedicació abnegada estava als punts més conflictius per ajudar a travessar els carrers i vigilar també la seguretat dels fillets/es; l'APIMA , que sempre sabem que està present per recolzar-nos.Aquest curs s'ha dissenyat tota una campanya amb logotips al·lusius, cartells de punt de trobada, dossiers informatius, samarretes..., pensada i elaborada per un papà de l'escola, Dani López, amb el nom artístic d'Hombrelópez. Des d'aquí volem remarcar que en Dani s'ha dedicat de forma altruista en aquest disseny. Tot plegat ha donat un nou impuls al projecte.

També volem reconèixer el treball fet pels membres de la Comissió d'Ambientalització, que sempre han estat disposats a treballar, als tutors i equip de professors a les aules donant suport a les diverses iniciatives, als pares, mares i familiars que han sabut valorar la importància d'aquest projecte, tot i la incomoditat que sovint crea canviar de rutines, i als nostres alumnes, que són els principals protagonistes de tots els nostres projectes i que cada matí poden venir tranquils caminant compartint el camí amb els amics i estalviant emissions de CO2.

Gràcies de tot cor a tots!

Equip directiu i Coord. Comissió Ambientalització . CEIP
Sant Lluís.

Sant Joan és un sentiment

Ja falta poc per tornar a ser Sant Joan i esper que aquest any no passin les injustícies que van passar l'any passat. Abans de dir el que pens que vagi per davant que tant l'alcalde, l'equip de govern de l'Ajuntament i el director insular Antoni Juaneda fan tot el que està a les seves mans pel bé de Sant Joan ja que tenen càrrrecs d'un cert pes però per damunt dels càrrecs s'ho miren com un ciutadellenc més i és que segur que duen el sentiment de Sant Joan molt dins. Dit açò voldria dir que sempre he viscut Sant Joan de molt a prop ja que la meva família ha estat lligada a Sant Joan com a cavallers. Per jo Sant Joan sempre ha estat un sentiment. El meu pare diu que el dia en què la gent de Ciutadella no faci bulla i s'ho passi bé amb els cavalls ell deixarà de sortir a cavall. Un altre consell que he escoltatde l'avi i li he sentit dir moltes vegades és què Sant Joan va tot sol ja que tots sabem lo que hem de fer o almenys així hauria de ser . Cadascú viu Sant Joan d'una manera, jo sempre l'he viscut amb bona fe i molt de respecte cap a la festa. L'any passat vaig acabar disgustat per com va anar tot. Però no ens oblidem que açò fa anys que va, no és nou. Jo dic que amb bona fe i respecte a tot el que trobam pel camí tots ens ho passaríem millor per Sant Joan, desgraciadament molta gent de fora no ho veu així. Jo des d'un primer moment ja m'havia adonat que l'any passat les coses no anaven bé però van anar passant els dies i em trobava gent de Ciutadella que m'explicava ses animalades que van venir a fer aquí i realment és quan encara veus més com el sentiment de Sant Joan es va apagant. Les avellanes es tiraven en senyal d'amor i estimació, és a dir que el jove que volia a una al·lota tirava les avellanes suaument. Desgraciadament l'evolució, la multiplicació de la gent de fora de l'Illa ha transformat açò en una guerra d'avellanes però no va acabar aquí la locura i és que un grup de joves més bé dit de salvatges, llevaven la roba a al·lotes. Hem de tenir voluntat d'ajudar a que aquest any tot vagi millor per Sant Joan. ¡Fins ara tot valia per Sant Joan! Trob perfecte que la gent no pugui anar a dormir per ses platges per Sant Joan. A la qualcada de caixers i cavallers la gent de Ciutadella vol ordre i açò ho va deixar molt clar el caixer senyor Lluís de Olivar ja que va entregar unes normes per escrit amb els drets i obligacions dels genets de la qualcada esper que les respectin. La veritat és que hi ha cavallers que són un reflex del que és l'autèntic Sant Joan. ¡Gràcies l'amo Rafel de Son Blanc! Sant Joan no és protagonisme personal sinó un sentiment, jo pens que és possible que torni a ser aquell sentiment de les petites coses, dels petits detalls, que feia que tota la festa fos més polida.

Diego Pons Pons
Ciutadella