Cartas de los lectores

Tras el triste fallecimiento de mi esposo el pasado domingo 27 de Mayo y como voz de toda la familia, quiero hacer extensivo nuestro más sincero agradecimiento a todas las personas que nos han arropado y ayudado en estos momentos tan difíciles; en general a todo el pueblo de Alaior, a todos los familiares y amigos procedentes de otros municipios, a COINGA y sus trabajadores, al personal y Corporación del Ayuntamiento de Maó; y una mención especial a Nan, Mari y Fanny, al Sr. Barceló de Ciutadella que, con su embarcación, ayudó a que las fuerzas de seguridad y emergencia llegaran de forma más rápida, a los Sres. de Ferreries que nos acogieron en su caseta de Cala Barril y nos ayudaron en aquellos momentos tan difíciles, a los payeses del predio Sant Jordi que, además de prestarnos su atención, nos permitieron hacer las primeras llamadas telefónicas a nuestros familiares y, cómo no, a los efectivos de la Guardia Civil, Policía Local de Es Mercadal, 061, 112, Bomberos y Protección Civil que con su pronta llegada, a pesar del difícil acceso y la falta de cobertura móvil, nos ofrecieron su reconfortante ayuda en una situación tan dura.A todos muchas gracias, de nuestra parte y de Miguel, que en el lugar donde esté, estamos seguros de que con lo poco que le gustaba llamar la atención no debe dar crédito a todo lo que por él se ha hecho y todo el amor que hacia él se ha demostrado. Gracias.

Familia Pons Villalonga
Alaior

Les persones com tu, Marga, resten sempre entre nosaltres

Hem tingut la sort de fer camí amb tu, de xalar de la teva alegria de viure i sentir-nos inclosos. Sota les teves ales amoroses ens has acollit a tots, grans i petits, d'aprop i de lluny. Al teu costat hem estat bé i hem après a allunyar la rancúnia i la mala intenció. La teva grandesa ha estat la teva bondat, senzillesa i discreció. Les persones com tu no se'n van Marga, les persones com tu resten per sempre entre nosaltres en el record de mil petits moments, mil petits detalls, gestos, paraules i rialles. Les persones com tu ens ocupen un trosset de cor i passen a ser part de nosaltres mateixos.Marga, tu ara ja ets els teus fills, els teus néts, besnéts, ja ets un trosset de tots aquells que t'estimam i vius en tots nosaltres.També ets sa Mesquida i l'estiu... Sempre

Família de Margarita Camps Rotger
Maó

Es Padronet, una experiència gratificant

Sí, tanquem per no poder resistir la brutal recessió econòmica que ens afecta. Pel cap ens passen tots els raonaments que ens fan intuir que l'aventura (2010) ja estava fracassada abans d'iniciar-la però, tot i que potser ja ho sabíem vam apostar per ella, i ara, amb coneixement de causa gràcies a la experiència, podem dir:Que no hi manca clientela fidel a un tipus de comerç artesà , preocupat per fugir d'estereotips comercials mercantilistes, o de productes de consum de moda oportunista, o de materials de curta obsolescència programada. Però això no ens ha bastat per tirar endavant. La estacionalitat és molt curta i això es nota . Així doncs, podem dir ufanosament que hem gaudit d'una excel·lent clientela amb molta sensibilitat i tracte humà. Gràcies.Que tampoc ens ha mancat el recolzament desinteressat per part de moltes persones amigues, ja sigui amb ajudes puntuals en moments d'organització de la feina o bé col·laborant amb actuacions al carrer tot fent promoció de la botiga. Així doncs també podem dir amb agraïment que ens hem sentit estimades i gratificades amb la seva presència a prop nostre. Gràcies.

Que les despeses oficials per mantenir un negoci obert són sagnants. Als elevats costos dels permisos d'obertura, s'hi han d'afegir els puntuals de cada mes, autònoms, llum, aigua, telèfon, declaracions d'IRPF, etcètera. La despesa del lloguer de l'establiment, l'hem de tractar a part, ja que hem tingut també la sort de comptar amb un molt raonable propietari que mai ens ha pressionat amb el preu del lloguer, ans el contrari, sempre ha estat ell el primer en valorar-lo a la baixa, a ell el projecte també li agradava. Gràcies.

I per acabar, direm també sense embuts el que pensem, doncs creiem que el conjunt d'una societat civilitzada que anteposa els interessos ultraneoliberals als humans, només beneficia a la coneguda xifra de l'1% de la població que des de fa dècades domina la política i els càrrecs polítics que, independentment del partit al qual pertanyin, demostren que treballen com a gestors al servei d'aquest maleït "u per cent" que fa i desfà dirigint des de la cúpula, des del responsable del govern de torn de l'Estat fins al batlle del més modest ajuntament atrapant-los dins del model de la seva trama comercial global, globalitzant això sí, primer que res, la misèria. Salut, seny i rauxa!

Carolina Guidolin
Virginia Ayuste
Maó

De la impotència a la indignació

Fa unes setmanes, a Barcelona, vaig viure la desagradable experiència de que em robessin la bossa. De cop i volta et sents impotent i vulnerable, sense diners, sense documentació, sense telèfon, i sense altres coses d'ús personal que pot ser no tenen massa valor monetari, però que quan les perds notes la falta que poden arribar a fer. Feta la denúncia a la Comissaria de Policia (Mossos d'Esquadra) on ens van atendre amb molta amabilitat, i amb la còpia de dita denúncia com a única documentació personal, i preveient que la tornada a Menorca pot ser no em seria fàcil, anem cap a l'Aeroport de Barcelona, amb l'objectiu de treure la targeta d'embarcament pel vol que tenia l'endemà.En arribar em vaig dirigir al mostrador de facturació d'Air Europa, on van localitzar la meva reserva, però en adonar-se'n que el bitllet tenia descompte de resident i no tenint el carnet de identitat (tot i presentar el justificant dels Mossos d'Esquadra, on hi constaven totes les meves dades personals) em van dir que no podia volar si no presentava un certificat de resident. Vaig contestar que el certificat no el tenia, ja que per a viatjar no ens el demanen, però la senyoreta em va insistir que ella feia sis anys que treballava a la companyia i que l'havien demanat sempre, i em va suggerir que, si era clienta de La Caixa, anés a l'oficina que aquesta entitat té al mateix Aeroport, i en sol·licités un.I cap a La Caixa que me'n vaig; però clar, em va dir el jove que atenia al públic, els certificats de resident s'han de treure al caixer, i si jo no portava la targeta (me l'havien robada!) o la llibreta, no hi havia res a fer.

Novament cap a Air Europa, aquesta vegada al mostrador d'informació de la companyia, per demanar una solució. L'única que me donen és que compri un bitllet nou (el que tinc, em diuen, no em serveix) que em costarà uns 170,00 euros (només la tornada); i que si no hi estic disposada, ho intenti amb la companyia Vueling que té més vols i al millor són més econòmics, o bé vagi a la Policia de l'Aeroport per si ells em poden fer algun document que em serveixi.

De passada cap a la policia, demano informació a Vueling, i sí que tenen més vols, però al mateix preu: 172,00 euros.

A l'oficina de la Policia Nacional explico novament el meu problema (que estic segura que desgraciadament es deu repetir amb freqüència), però l'agent em diu que ells no poden fer res, que no tenen la clau d'accés a les dades personals dels ciutadans i que sentint-ho molt no em poden ajudar. Davant açò l'hi demano si em puc dirigir a la Guardia Civil o als Mossos d'Esquadra, ambdós situats a mostradors veïns al seu, i em diu que no, que els únics que tenen competències en matèria de dades personals són ells. L'hi contest que no ho entenc, ja que m'acaba de dir que no hi pot accedir, i l'hi manifest el meu desconcert i la meva perplexitat.

Pensant com puc trobar una solució que ningú m'ha sabut, pogut o volgut donar, en dirigeixo novament a l'oficina de La Caixa, i demano al senyor que m'havia atès abans, si em podia fer un certificat on constés que som clienta de la seva entitat bancària i on s'indiquessin clarament el meu nom i adreça complerts. I per fi, algú em diu que sí.

Amb el certificat vaig novament al mostrador de facturació d'Air Europa, i la senyoreta (a qui torn explicar tota la meva història, ja que no és la mateixa que m'havia atès abans), em dóna la targeta d'embarcament, posant expressament una nota a mà que diu "OK resident".

L'endemà, amb la targeta i el comprovant de la denúncia, passo sense problemes el control de seguretat, i quan ja vaig a embarcar, i l'hostessa ha fet les comprovacions oportunes sense posar-me cap objecció, un company seu, amb un to prepotent, em torna a dir que no puc volar ja que he de presentar el certificat de resident. Jo, a punt de la desesperació, l'hi indic que tinc l'OK de la companyia, i que no estic disposada a perdrem el vol. No sé si li vaig fer llàstima o que, però amb un aire condescendent (com si em perdonés la vida) finalment em va deixar accedir a l'avió.

Davant aquesta situació en que t'arribes a sentir molt indefens, em deman: Si ja he pagat un bitllet, ¿em pot dir la companyia que aquest no em serveix i que n'he de comprar un de nou?, en tot cas i tot i que no hi estic d'acord, ¿no seria més lògic que la seva proposta fos la d'abonar la diferència entre el que hauria costat un bitllet amb descompte i un sense? ¿Tan complicat seria establir un sistema que obligués a acreditar la residència davant l'agència de viatges, o durant el procés de compra del bitllet?

En una societat tan moderna, informatitzada, globalitzada... ¿tan difícil és que algú pugui comprovar el domicili d'una persona a la que han robat la documentació?

Amb tantes traves, exigències i dificultats, i amb aquests preus tan prohibitius, ¿com volen que la gent surti de viatge, o què venguin més turistes a visitar-nos?

A tots els que hagin tingut la paciència de llegir aquesta carta, ja ho saben: la propera vegada que viatgin, treguin un certificat de resident, però no el guardin dins la cartera o la bossa, ja que si tenen la desgràcia de que els hi robin, començarà per a vostès una odissea que comença amb un robatori però en la que acabes tenint la impressió de que el delinqüent ets tu.

Mª Ignàsia Gener Fernández
Ciutadella